Adelàsia de Torres

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Adelasia de Torres (? 1207 - Su Burgu, 1259) est istada Reina de Torres (o Logudoro) e de Gallura in su mesuevu, e Reina de Sardigna puru.

Biografia[acontza | edit source]

Segunda fiza de su soveranu de su rennu zudicale de Torres Marianu II de Lacon-Gunale, e de Annesa de Lacon-Massa de Càlari.

A dòighi/trèighi annos si cojuat cun Ubaldo Visconti, mancari sa contrariedade trigadiva de su pontèfitze Onòriu III e sas ambitziones de su re de Càlari Barisone-Torchitoriu IV de Lacon-Serra.

In su mese de santugaine de su 1232 su maridu devenit re de Gaddura e issa reina.

Devènnida biuda a trintunu annos in su mese de ghennàrgiu de su 1238, contra a sas bètias de su paba chi la cheriat fagher cojuare cun Guelfo Porcari, si torrat a cojuare, in su mese de santugaine de s'annu matessi, cun Entzu o Erricu Hohenstaufen, fìgiu naturale de s'imperadore Federicu II de Svèvia, chi teniat bìndighi annos (ma forsis bintitrès). Però la dassat noe meses a pustis de su cojuiu, in su mese de trìulas de su 1239.

Tando, si nch'est inserrada in su casteddu de Su Burgu in Gotzeanu.

In su 1246 otenet dae su paba su divòrtziu dae Entzu, e, segundu sa paristòria, si diat dever esser torrada a cojuare cun su vicàriu giudicale Micheli Zanche.

S'ùrtimu mentovu documentàriu suo, essende bia issa, est de su 1255. Paret chi siat morta in su 1259 sena eredes, cunfirmende una donatzione de s'Istadu suo a sa Crèsia, giai espressada dae su mese de martzu de su 1237. A custa donatzione si fiat apostu Entzu, chi pretendiat galu su Rennu de Torres trasmitende sos deretos soberanos suos a sos nebodes - fìgios de sa fiza -Arrigo e Nino de sa Gherardesca; ma sena cunseguèntzias.

Segundu su Libellus iudicum turritanorum fiat istada interrada «dae antis de su altare majore» de sa catedrale de Nostra Sennora de su Rennu in Àrdara; àteros, imbetzes, pessant chi siat istada interrada in sa crèsia de Santu Bainzu Màrtire in Isprollatzu.