Altare preistoricu de Monte d'Accoddi

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Monte d'Acoddi, connotu fintzas comente Monte d'Acode o Monte de Code (code = perda) est una zona archeològica de importu mannu de su tempus prenuràgicu chi apartenet a sa cultura de Abealzu-Filigosa. Unu monumentu de custa genia no est presente in perunu logu de s'Europa nen de su batzinu de su Mediterràneu.

Monte d'Acoddi s'atzapat in sa Nurra in sa comuna de Tàtari a curtzu de s'istrada 131.

Istòria[acontza | edit source]

Sas primas istigas sunt de su 4000 a. C.. Intre su 3400 e su 2900 a. C. benit fraigadu su primu bidditzolu de cubones; a custu perìodu apartenent sas tumbas a domos de janas, sa pedra-longa e unas cantas òperas de preda chi faghiant parte de unu tèmpiu pro sacrifìtzios. Prus a tardu benit fraigada una prima prataforma a forma de piràmide truncada a sa cale s'arribaiat chin una artziada. Supra b'aiat unu tèmpiu cramadu tèmpiu ruju pro su colore de su rebussu. In su cumintzu de su de tres millènnios a. C. su edifìtziu benit abbandonadu, fortzis a pustis de unu fogu, e tando benit cobertu dae una prenidura de terra, predas e carchina chi est mantesa a foras dae unu rivestimentu de predas mannas. Gasi benit criada una prataforma noa, semper una piràmide trunca a gratas (manna 36 m x 29 m chin 10 m de artària), in ue s'atzediat tramite una àtera artziada longa unos 42 metros. Custu tèmpiu, fraigadu supra cussu betzu, est mutidu tèmpiu a gratas e ammentat sa ziggurat mesupotàmicas. Su monumentu at mantesu s'importàntzia religiosa pro carchi sèculu, posca in s'edade de su brunzu antigu (1800 a. C.) cando fiat in ruina est istadu abbandonadu e usadu solu pro interros.

In sa Segunda Gherra Mundiale est istada distrùida s'ala de supra chin s'iscavu de trintzeas pro bi ponnere una bateria contraèrea.

Sos iscavos archeològicos sunt istados diretos dae Ercole Contu (1954-1958) e Santo Tinè (1979-1990); in sos annos 80 b'est istadu unu restàuru mannu in ue sunt istadas torradas a fraigare tzertas alas de su monumentu.