Autoistopu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

S'autoistopu est una forma de trasportu chi cunsistit in su pedinzu de una trasportada a àteros biazadores, zenerarmente probidos de beìculos motorizados che automòbiles o autocarros, prus raras bias de mototzicretas. In su casu prus frechente, s'autoistopista in s'oru de su caminu pedit a sas beturas privadas de s'arressare e dispensare su trasportu sena costu. In prus de custu, pedende trasportadas in sechèntzia, est possìbile a realizare finas biazos longos in autoistopu.

Sas resones ch'impellint sas pessones a biazare “a pòddighe” sunt mescamente tres: bisonzu (farta de fondos o de mèdios), ispìritu de abentura (s'autoistopu dat sa possibilidade de atopare pessones iscunnotas); ambientalismu e efissièntzia de su trasportu.

In Sardinna e in Itàlia, s'autoistopu est proibidu in sos caminos de currimentu lestru, che pro narrer sos autocaminos.

Istòria[càmbia | edit source]

Sos annos setanta de su sègulu coladu ant rapresentadu su tempus de oro de s'autoistopu. Custa pràtiga, meda ispainada intre sos zòvanos, est devènnida prus pagu frechente dae sa segunda metade de sos annos otanta, mescamente pro more de una crèschida de su livellu econòmigu (cun s'ispainadura cunseghidora de s'automòbile de propiedade).

Infruèntzia curturale[càmbia | edit source]

Su romanzu de Jack Kerouac “In su caminu” (1.957), chi faeddat de sas bivèntzias de Dean Moriarty, est istadu belle unu manifestu pro sa Beat Generation.

Sa saga pobulare “Ghia galàtiga pro sos autoistopistas” de Douglas Adams, cumintzada in su 1.978, tenet comente assempru printzipale de sa narradura una ghia particulare ispetzializada pro isprorare s'universu.

Roger Waters, ex bassista e cantadore de sos Pink Floyd, at cunsagradu a s'autoistopu un'àrbumu intreu, “The Pros and Cons of Hitch Hiking” (1.984), chi sinnìfigat literarmente “Su pro e su contra de s'autoistopu”.

Sa pellìcula de s'orrore “The Hitcher – Su caminu longu de sa timòria”, sa sighidura sua e su refaghinzu suo tenent de protagonista un'autoistopista sicopàtigu.

Seguràntzia[càmbia | edit source]

S'autoistopu no est isentu dae arriscos e, in prus de custu, est bastante poddigosu e, in particulare, imprebisìbile. Su biazadore-autoistopista no ischit mai cun tzertura in cale logu apat a dormire a de note.

Autoistopu organizadu[càmbia | edit source]

Pro parare fronte a custos probremas, minimizare sas intzerturas e cumbidare un'ispètzia de seguràntzia in prus chi fartat a s'autoistopu cràssigu, sunt nàschidos assòtzios de “autoistopu organizadu”, chi sa majoria dimandat su pagamentu de una prorata annuale o mesile.

Autoistopu telemàtigu[càmbia | edit source]

Esistint zassos telemàtigos narados “de autoistopu organizadu”, in ue a amaniare sos biazos in manera assimizadora a s'autoistopu de caminu. In custos sitos, est possìbile siat a sinzolare chi si tenet s'intentu de imprender unu biazu e si disponet de seidorzos lìberos in sa betura, siat chi si chircat una trasportada pro andare a unu destinu determinadu. In Itàlia sos ùrtimos datos, pubrigados dae unu portale cunsagradu a s'autoistopu in retza, ìnditant una crèschida cussideràbile de su nùmeru de sos utilizadores. Custu si devet in parte a s'incrementu repente de su costu de su carburante e de sos costos atzessòrios de sas automòbiles privadas.

Si s'agatat unu seidorzu disponìbiile, custa podet esser una manera meda pràtiga e econòmiga de biazare, eliminende s'isetu in s'oru de su caminu.

In custu modu, est finas possìbile a amaniare trasportadas regulares.

Fitianu peroe no semper, est prebidu s'abonu de unu cuntributu econòmigu minore dae bandas de sas pessones chi tirant profetu dae su trasportu.