Butàriga

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca
Esèmpiu de butàriga in buttèga.

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Sa butàriga est un’alimentu custituìdu dae sas gònadas de su pische, chi sos oos sunt salidos e sicados peri protzedimentos tradissionales.

Est lograda dae sos oos de tunnina ruja o de lissa. Ambos produtos si diferèntziant siat in su colore siat in su sabore (su de tunnina est prus forte).

In Itàlia sa de lissa est produìda mescamente in Sardinna (sunt famadas sas de Casteddu, Tortuelie, Santu Antiogu, Marceddì de Terrarba e, in manera particulare, sa chi apròghilat dae s’Istanzu de Cabras), Tuscana (in Orbetello, in sa Maremma grussetana).

Sa de tunnina si produet in sas fàbrigas de Favignana, Tràbani e San Vito Lo Capo in Sitzìlia, Caraluforte in Sardinna e in sa provìntzia de Rezu Calàbria.

S’ou de tunnina sitzilianu figurat intre sos produtos agroalimentàrios tradissionales sitzilianos recunnotos dae su Ministèriu de sas Polìtigas Agrìculas, Alimentòàrias e Padentales, a propònnida de sa Rezione Sitziliana.