Futei

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Furtei)
Bae a: navigadura, chirca


Futei
Futei-Istemma.png
Nùmene ufitziale: Futei/Furtei
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Campidanu de Mesu (VS)
Ladiore: 39°34′00″ Nord
Longhiore: 8°57′00″ Est
Artiore: 90 m. subra su mare
Tirada: 26,12 km²
Populatzione:
1.690 31/12/2010
64,7 biv./km²
Apendìtzios:
Comunes lacanantes: [Guasila]], Samassi, Seddori, Segariu, Serrenti, Mara Arbarei
Còdighe postale: 09040
Prefissu telefònicu: 070
Còdighe istat: 106004
Còdighe catastale: D827
Bividores: futeisus
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santa Bàrbara
4 Nadale
Giassu web: Giassu Istitutzionale

Futei (nùmene ufitziale in sardu) o Furtei est unu comunu de unos 1.700 bividores de sa Meria de su Campidanu de Mesu.

Sa bidda e su sartu[acontza | edit source]

Furtei s'agatat in su Campidanu de Mesu e a pretzisu in sa Valentza-Marmilla, da atraessat su Frùmini Mannu e est in is pees de unu montigheddu carcàreu. Istesiat unos 45 km. de Casteddu, est sa gianna de sa Marmilla e de sa Trexenta pro chine benit de su Campidanu. Est fàtzile arribare a Furtei passende pro sa SS 197 pustis 4 km de s'ingrugiada de Biddasanta (SS.131 km.40), in deretura de Barùmini.

Sa istòria[acontza | edit source]

Acanta a su sartu de Furtei tocat a regordare a su mancu chimbe nuraghes - mancari oe isrocados - in cussòrgia Cumossàriu, Sos Bagnos, Sa Conca Manna, Nuraghiais e Su Bruncu de su Sentzu. A pagos km dae sa bidda nche fiat sa biddighedda Nuraghe, chi esistiat ancora in su XVII sèculu. Sa crèsia retorile fiat intregada a Santu Brai e esistit oe puru. S'orìgine de Furtei si ponet in su 1290 mentres su nòmine, capatzi de orìgine prelatina, est atestadu in su 1340 (ecclesie de Frutey calaritane diocesis), ma su chi bolet nàrrere est dudosu. Pagas sunt sas testimonias de sos Pùnigos (cussòrgia Santu Brai), meda prus pagos sos rastos romanos: abarrat feti unu ponte de pedras acanta a sa bidda. Unos cantos de nodas istòricas narant chi Furtei est istada una bidda medievale de una cancu importàntzia. In su 1358 Furtei est istada donada in fèudu a Guglielmo Bertrando de Torrente.

In su mentres de su perìodu de sa dominatzione aragonesa Furtei fiat parte de sa Curadoria de Nuràminis. Candu, in su XIV sèculu, sos aragonesos aiant tzerriadu in Casteddu su primu stamentu, Furtei, chi giai gosaiat de franchìgias, ddui aiat imbiadu sos representantes suos. In su 1414 Furtei est essida baronia e est istada donada a is Sanjust. Su 8 de freàrgiu de su 1421 su rei Alfonsu V de Aragona aiat donadu sa bidda a Donnu Dalmàtziu Sanjust, pro sa balentia chi issu aiat amostadu in sa gherra de Còrsica.

Sa concedidura dd'ant cunfirmada su 10 de abrile de su 1426. Mortu Donnu Dalmàtziu chena de fedu, sa bidda est passada, segundu su pregone de su 19 de freàrgiu de su 1456, a su frade Antoni Alibertu, chi at donadu cumentzu a is contes de Santu Larentu. Sa bidda est abarrada a is Sanjust finas a su 1839, cando l'ant luida. Su 1561 est s'annu de s'inghitzu de una sèria de àutus filigresialis, chi si cunserbant in s'archivu arcobispale de Casteddu. Sa filigrèsia avedale est dedicada a Santa Bàrbara, ma in sos àutos de sa vìsita pastorale de su arcobispu Melano in su 1777 resurtat chi Santa Bàrbara fiat s'abogada, mentris Santu Antiogu fiat su titolare de sa crèsia. Oe Furtei est connota pro sas mineras de oro.

Archeologia[acontza | edit source]

Ant agatadu tretos de muros e pomentos de trinta domos de s'edade de su ferru e de s'edade antiga. In su Cùcuru de Santu Brai sos Cartaginesos ant tramudadu una primu fortilesa nuràgica segundu sa fòrmula de s'architetura militare insoro. Su montigheddu anca fiat su nuraghe dd'ant afortiadu cun unu muru o una barandilla de pedras, e l'ant pratzidu in duas partes ponende parte de su nuraghe aintro de una turre tzentrale de forma cuadra. A sa turre s'arribat de nord traessende un'intrada afortiada a forma de ghidu. Un'atra lìnea afortiada prus in foras paret èssere esìstia a unos 10 m. dae sa prima. Sa manera de fraigare su nuraghe assimbìgiat a cussas amparadas pro is biddigheddas de Monti Nari, Pani Lòriga, e Monti Sirai in su VI e V sèculu a.c., e serbiat pro castiare una posidura istratègica, posta acanta a su Frùmini Mannu e a unu istrintu chi acàpiat su Campidanu a sa Marmidda.

Arte e architetura[acontza | edit source]

Sa filigrèsia de Santa Bàrbara mantenet unu cuadru de importu, pintadu a ògiu de Antiogu Mainas (XVI seculu) chi afigurat su cravamentu e una “Dormitio Virginis” de interessu de su setighentus cun sa pannamenta de bistiris de brocadu, sàndalus e corona de prata.

In su sartu, sa crèsia de Santu Nartzisu naschet in unu montigheddu acanta de sa bidda e sa crèsia de Santu Brai fiat sa filigrèsia de sa bidda issussada de Nuraghe.

Festas e traditziones[acontza | edit source]

  • Ghennàrgiu
    • 19 S.Sebastianu. In sos bighinados de sa bidda alluint is fogadones e domandant a S.Sebastianu una messadura ricca.
  • Freargiu
    • 2 Santa Maria candelas. Sa presentada de Gesùs pipiu a su tempru. Sa priorissa de su pòpulu oferit a su retore e a sa cunfraria de su rosàriu duos gatòs, durches de mèndula.
    • 3 Santu Braixeddu. Festa litùrgiga in onore de Santu Brai, cun s’imposidura de sas candelas contras a su dolore de su gùturu e ònni àteru male.
    • Martzu-Abrile
    • Chenàbura prima de su Domìnigu de Pramas: Sa pintadura de sa prama chi pro connotu su comunu oferit a su pòpulu.
    • Su Domìnigu de Pramas : est connotu chi su sìndigu donet sa Prama de su Pàssiu, arta giai 130 cm, a su retore chi l’at a portare in prufessone in sinnu de cumandu e de beneditzione. In custa manera sos furteresos bolent regordare su momentu de sa firma de sa paghe intre sas biddas antigas e Furtei e de Nuraxi, acadèssida in su 1605, pro intertzessione de su barone Sanjust, chi aiat donadu a totu sas familias de sas duas biddigheddas unu rampu de prama segada de su giardinu cosa sua.
    • Chenàbura Santa: Su Scravamentu de su Cristu de sa rughe. Sacra rappresentatzione in sa filigrèsia e in is pratzas de sa bidda.
    • Domìnigu de Pasca: Pasca manna, S’incontru. Cristu torradu a bìvere e sa Madonna s’incontrant, un'annu in sa parte arta e un annu in sa parte bassa de sa bidda, po benedìghere su sartu.
  • Mayu
    • 15 Santu Sidoru. Afestadu de is massaios. Is pipios portant in prufessone mannugheddus de cabitzas.
    • 19 Santu Danieli. Festa de is pastores.
    • 20 Santu Bernardinu. S' istàtua de su santu dd'at donada in su ‘900 de sa famìllia de Pepinu Corda, pro gratzia retzida. Oe sa festa dd'organizat sa fìgia Evelina.
    • 22 Santa Arrita. Afestada dae totu is fèminas a nòmini Arrita, cun s’oferimentu de is rosas.
  • Làmpadas
    • 13 Santu Antoni (de Pàdua). Sa festa, in onore de su santu prus istimadu de s’Itàlia, dd'organizant is òminies de sa bidda chi si tzèrriant Antoni.
  • Mesi de arjolas/Austu
    • Istade Furteresa. Medas manifestatziones isportivas e culturales portadas innantis dae su comunu.
  • Austu
    • Penùrtimu domìnigu : Santu Brai. Santu Brai, amparadore contras is dolores de su gùturu, dd’afestant in sa cresiedda (in su sartu) de su XIII sèculu, chi fiat sa filigrèsia de sa biddighedda Nuraxi. Meda sugestiva sa Torrada de su Santu.
  • Cabudanni
    • 8/15 Santa Maria. Est sa festa prus manna. Pro connotu dd'organizant is bagadius de sa bidda, una chida de festa. Su ballu de meigama e su ballu de su regordu in sa lògia de sa cresiedda e is prufessones in is bighinados de sa bidda.
  • Mesi de ladàmini
    • Ùrtimu domìnigu: Santu Nartzisu. Sa celebratzione religiosa de Santu Nartzisu, tzerriadu contras s’invasione de is pibitziris , s’afestat in sa cresiedda de su XIII sèculu, cun sa resada in sardu (su rosarieddu cantadu) intreverada de is òmines a una parte e de is fèminas a s’atra. A sa fine de s’arrosarieddu si cantant is Cojus a Santu Nartzisu. Sa festa acabat cun degustatziones de binu nou e castàngias arrustu.
  • Donniasantu
    • 4 Anniversàriu de sa vitòria. Celebratzione religiosa e tzivile in onore de is sordados mortus in sa gherra.
  • Mesi de Idas
    • 4 Santa Bàrbara. Abogada de sa bidda. Tzerriada contras tronos e lampos. A issa est dedicadu su portone centrale in brùngiu de sa filigrèsia, fatu de s’artista Gianni Argiolas , cumandadu dae Don Luigi Melis,e pagadu cun is ofertas de su pòpulu.
    • 13 Santa Luxia. Amparadora contras is males de sa bista.

Bibliotecas[acontza | edit source]

S’ùnicu biblioteca de Furtei est in Via Madre Teresa di Calcutta n°1, e tenet unus 3.500 lìberos.