Gadoni

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 39°55′N 9°11′E / 39.916667°N 9.183333°E39.916667; 9.183333

Custu articulu esti da wikificare Custu artìculu de jeografia non esti aprontau sigundu is regulas: ajuda a du mellorai sighendi is acòrdius de Bichipedia.Sciences de la terre.svg


Bidda de sa Provìntzia de Nùgoro fundada in su 1400 circa dae unu pastori artzanesu, contat a su mancu 8-900 personas. Su nòmini suu derivat dae s'espressioni "Gàudiu 'onu"; godu de saludi bona. Gadoni est famosa pro sa minera de arràmini in localidadi Funtana Raminosa, ca in passau at garantiu benesseri et trebbaxu a sa bidda (Gadoni est arribbada a tènniri a su mancu 2000 personas, fra sa bidda e su villàggiu minerariu). Comu, purtroppu, sa minera non est prus in atividadi, ma funtzionat comenti parcu geomineràriu apertu pro is visitadoris e is turistas. Sa zona de Gadoni est bellìssima, et specialmenti sa zona de Coròngia, unu fra is prus bellus boscus de su mundu. Su territòriu de Gadoni partit dae su monti Artzanadolu (1200 m) a su confini cun Aritzo e arribat fintzas a su Flumendosa, confinanti cun Seulu. Gadoni at tentu medas personas famosas, comenti Antiogu Polla, illustri filòsofu sardu, e Marc'Antoni Ghiani, su chi at ocitu su visurrei spagnolu. Gadoni, bidda de genti orgoliosa, at tentu medas bandidus, fraitzus e malus ad aciapari, in mesu a cui su prus chi at fatu penari sa giustìtzia istràngia est istètiu Torracorti, bandidu fra is prus fraitzus et chi at fatu amachiari metadi de is carabineris de s'esèrcitu italianu. Sa mèngius ora pro bisitari Gadoni est a is primus diis de Nadali (Dicèmbri), candu ddu est sa festa de Prèndas de Ierru; et su 29 de Trèulas, pro sa festa de Santa Marta.

Acàpius de foras[càmbia | edit source]