Institut d'Estudis Catalans

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Sa sede de s'Institut d'Estudis Catalans in Bartzellona

S'Institut d'Estudis Catalans (IEC) est un'istituzione culturale catalana privada, fundada dae Enric Prat de la Riba, costituida dae una sotziedade acadèmica, sientìfica e culturale, chi tenet comente finalidade s'istùdiu de totu sos elementos de sa cultura de sa Catalugna.

Sa setzione filològica de s'IEC tenet funtzione de acadèmia de sa limba catalana. S'Istitutu tenet sa sede printzipale sua in Bartzellona in s'Hospital de la Santa Creu, e àteras sedes in totu sos logos de limba e de cultura catalana.

Sas cumpetèntzias normativas suas sunt reconnotas in Catalugna, in sas Ìsulas Baleares, in Andorra, in su Rossiglione frantzesu e in sa Comunidade Valentziana in ue balent sas normas de sa Academia Valenciana de la Lengua, chi sunt sas matessi de s'IEC.

S'Institut d'Estudis Catalans est finas incarrigadu de sa revisione de su Ditzionàriu catalanu-valentzianu-baleàricu.

Setziones[càmbia | edit source]

S'Istitutu est organizadu in chimbe setziones:

  • Secció Filològica
  • Secció de Ciències Biològiques
  • Secció de Ciències i Tecnologia
  • Secció Històrico-arqueològica
  • Secció de Filosofia i Ciències Socials

Sa normativizatzione de sa limba catalana[càmbia | edit source]

A cumintzos de su sèculu 20, su catalanu fiat sa limba naturale e majoritària de sa gente, ma no esistiat galu unu istàndard nen normas o règulas definidas e istabilidas. Prat de la Riba ischiat chi "de sa cultura catalana s'istadu non si nd'importat e a sas diputatziones nos tocat de suplire a custa mancàntzia de s'istadu favorende s'istùdiu e su megioru de sa limba", e pro custa resone, in mesu de àteras, aiat detzìdidu de creare s'IEC cando fiat presidente de sa Diputatzione. Sas finalidades fiant de sistematizare unas cantas règulas de iscritura e de promòere su catalanu comente limba de impreu sientìficu,, comente fiant istadas presentadas sa die de sa costitutzione:: "su ristablimentu e s'organizatzione de totu su chi si riferit a sa cultura catalana a beru" e "s'istùdiu sientìficu de totu sos elementos de sa cultura catalana".

Sa tarea de sistematizatzione l'aiant incarrigada, in su 1907, a s'ingenieri Pompeu Fabra, unu linguista modernu reconnnotu meda dae sa tzelebratzione de su I Cungressu Internatzionale de sa Limba Catalana, s'annu in antis. Fabra at a ghiare su cunfrontu in sa Setzione Filològica pro isseberare su lèssicu e istabilire sas normas ortogràfica. Su mètodu impreadu fiat su seletzionare sos elemetos comunos de totu sos dialetos locales, in totu su territòriu linguìsticu catalanu. In fines, in su 1913, s'IEC fiat resessidu in s'òpera de publicare sas Normas ortogràficas, chi ant dadu a su catalanu una ortografia formale. Deretu a pustis, si fiat pilisadu unu cunfrontu mannu e tostu pro unos cantos issèberos ortogràficos istabilidos (su prus malu fiat istadu su de iscrìere sos plurales in -es e no in -as), ma a pagu a pagu fiant istadas atzetadas. Sa Mancomunitat aiat adotadu deretu su catalanu de Fabra, i totu sas istitutziones chi aiat creadu la poniant comente limba veiculare, dae sas iscolas professionales finas a sas iscolas primàrias. In su 1918, Fabra aiat publicadu sa Gramàtica catalana, adotada in manera ufitziale. Sa Diputatzione l'aiat premiadu creende pro issu sa Càtedra de Limba Catalana (chi nche li fiat istada tirada durante sa prima ditadura). In su 1931, aiat publicadu su Diccionari General, e in su 1932 s'UB l'aiat nominadu pro sa prima càtedra universitària.

Ligòngios esternos[càmbia | edit source]