Limbas de s'Europa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Sas limbas de Europa sun sas limbas chi sas comunidades limbisticas chistiònan, a libellu istòricu, in su continente curturale e zeograficu europeu. S'impàru de custas, s'isvilùpu istoricu issòro, sos aspettos sotziolimbìsticos e atteros gàlu sun campos chi pertòccan a sa gòi nàda "eurolimbistica".

Su prus de sas limbas europeas sun, dae su puntu de bìsta filogenèticu, sorres e ghermànas, fachènde parte de sa famìlia de sas limbas indo-europeas.

Su Cunsìzu de Europa, assòtziu internassionale chi attròpat tottus sos istados europeos fràncu sa Bielorùssia, promòghet tottus sas limbas europeas chin attentzione ispetziale pro cussas de minorìa o regionales, gràssias a su trattàu internassionale de sa Carta europea de sas limbas regionales o de minorìa. Chin custa, sos istados chi bi pònen sa fìrma si cumpromìtin a las protèzer de calesisiat manèra.

S'isparghimèntu de sas limbas germanicas oje in dìe chistionàdas in Europa:
Limbas germanicas de su Nord      Islandesu      Faroesu      Norvegesu      Isvedesu      Danesu Limbas germanicas de Ponente      Scots      Inglesu      Frisone      Olandesu      Bassu tedescu      Tedescu
Limbas noulatìnas.