Macumere

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 40°16′N 8°47′E / 40.266667°N 8.783333°E40.266667; 8.783333


Macumere
Macomer-Stemma.png
Nùmene ufitziale: Macumere/Macomer
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40°16′0″ Nord
Longhiore: 8°47′0″ Est
Artiore: 572 m. subra su mare
Tirada: 122,58 Kmq km²
Populatzione:
10.690 31/9/2010
87,21 biv./km²
Apendìtzios:
Comunes lacanantes: Bìroro, Bolotana(SS), Bonòlva (SS), Bòrore, Bortigali, Iscanu (OR), Semestene (SS), Sindia.
Còdighe postale: 08015
Prefissu telefònicu: 0785
Còdighe istat: 091044
Còdighe catastale: E788
Bividores: Macumeresos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Pantaleone Mannu
27 de trìulas
Giassu web: Giassu Istitutzionale


Macumere est una importante bidda de sa Sardigna, posta in sa Provìntzia de Nùgoro. Postu a 572 metros supra de su livellu 'e su mare, in sa cadena de su Màrghine; in s'oru bi colat su Rio s'Adde, ed est a 57 kilometros dae Nùgoro.

Istòria[càmbia | edit source]

Sa Tzitade de Macumere, posta in d’unu situ istratègicu de sas bias de sas comunicatziones de sas istradas e de sas ferrovias, depet a custa tzentralidade sa particularidade de s’istòria e de s’econòmia. Est istadu in sos sèculos su tzentru de atopu pro su cùmèrtziu, pro sa cultura e pro agregamentu sotziale. In sos sèculos Macumere est diventada su tzentru de riferimentu pro un’area geografica manna, e custu at pèrmissu de isvilupare e infortigare in sos annos una retza manna pro su cumèrtziu: siat pro sa distributzione manna, siat pro sa distributzione minore, mancari a dies de oe, su setore de sa distributzione bivat in un’istadu de crisi manna. Sa tzentralidade de su situ, ube s’agatat Macumere at portadu sa tzitade a àere unu rùolu de importu mannu pro sos servìtzios territorìales a livellu locales e subralocale. In sa tzitade s’agatant meda de sas seas de sas istruturas de sos servìtzios, de s’istrutzione, de su trasportu cun sa ferrovia e de su trasportu sos postales, dae carchi anni, b’at puru sa sea de su V° Reggimentu de sos Gènios Guastadores de sa Brigada Tàtari de s’Esercitu Italìanu. Macumere at puru in disponimentu unu zassu bonu pro sos eventos: sas ex Casermas “Mura”, torradas a fraìgare a nou, ube cada annu, benit fatta sa FIERA DE SA SARDIGNA TZENTRALE, cun sa mustra de sos produtos de su cùmertziu, de sos mastros artigìanos e de sos servìtzios; sa manifestatzione est diventada cussa de importu prus mannu a pustis de sa Sardigna, segunda solu a sa Fiera Internatzionale de Casteddu. Semper in sas ex Casermas “Mura”, cada annu, at logu sa MUSTRA REGIONALE DE SU LIBRU, sa manifestatzione de sa cultura e de sos libros de importu prus mannu chi benit fata in Sardigna e chi at lòmpidu sos deghe annos de atividade. In su beranu, cando sas normas sanitàrias e veterinàrias lu pèrmitent, benint fatas sas mustras- mercadu (a livellu provintzìale, regionale e nazionale) de su bestiàmene berveghinu, càprinu e bòinu, chi siat iscritu a s’Albu Genealògicu. Macumere at unu territòriu mannu e riccu de pàsculos bonos meda pro s’allevamentu: su bestiàmene est de calidade seletzionada, balutadu 40 miliardos de liras betzas, in su territòriu de Macumere s’agatant 32.000 berveghes e 3.000 cabras. No est de badas, chi Macumere benit numènada puru comente sa “SA CAPITALE DE SU CASU”! In Macumere, b’at puru sa sea de su Consòrtziu Sardu- Latziale pro sa Tutela de su Casu Pecorinu- Romanu, su casu sardu, chi benit bèndidu de prus in su mundu (USA, Canada, etz.); in sa Zona Industriale s’agantant aziendas meda chi traballant miliones de litros de su latte a s’annu. Innantis de sa crisi manna, Macumere fia sa “Capitale de su Setore Tessile Sardu”, cun s’Alas- Texal e cun sa Tirsotex, Legler e Queen: aziendas chi in custos annos ant bidu limitadu s’apportu ocupatzionale a pagu o nudda. Cheret amentada bene sa festa manna chi at logu in su Monte de Sant’Antoni (nadu in s’antigòria SAS COAS), dae sa die 1 a sa die 13 de su mese de làmpadas: sa festa in onore de Sant’Antoni de Paduva, chi est una festa ricca de Fide, Folklore e ispetacùlare. Macumere est abitada dae 11 pessonas e tenet 150 postos-lettos in sos albergos. B’at unu Museu Etnogràficu e a luego at abbèrrere puru unu Museu Archelògicu de su Màrghine, in su tzentru istòricu de s’abitadu, inghirìadu dae istrùturas de chirca subra s’istòria, subra de sa cultura, subra de sa limba de sa Sardigna. De importu mannu pro s’isvilupu de oe e pro su benidore de Macumere, est sa presèntzia in tzitade de sa Caserma “Bechi Luserna”, chi oe est sa sea de su V° Regimentu de su Gèniu Guastadores chi faghet parte de sa “Brigada Tàtari”. Sa Caserma est istada posta dae su Minìsteru de sa Difesa a intro de unu progetu –pilota comente “Caserma aberta e integrada cun su territòriu”, cun d’una serie de inditos chi sunt mirados a sa fraigada de istruturas isportias e pro su rìcreu, abertas a sa pobulatzione tzivile e sos militares cun pischina coberta, aulas multimediales pro s’insinniamentu universitàriu a tesu, Tzentru Polifuntzionale pro su tempus liberu, campos polivalentes e una discoteca.


Sa idda de Melchiorre Murenu connottu comente s'Omero de sos sardos.

Personanzos[càmbia | edit source]