Sant'Efis

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca

Sant'Efis (Antiochia, 250? - Nora, 15 gennàrgiu 303) est unu Santu e Martiri de s'Icresia Catolica Apostolica Romana, est connotu me tota sa Sardigna.

De Sant' Efis esistit una "Passio" o contu de sa vida e de su martìriu suu, ki s'agatat in Acta Sanctorum, una arregorta de contos subra de sa vida de Santos, incumentzada in Bèlgiu; su 1643 da e J. Bollandus e atrus, gesuitas. Esistint prus de 60 volumines e benit sighia fintzas a oe. Is noas (cun meda interrogativos) parent custas: Efis fut orientali, fortzis originàriu de Efeso, insandus in sa "magna Greghia" oi in Turchia. Fut unu militari a su tempus de s'imperadori Diocletzianu (243-313 d.C.). Benit in Itàlia. Innoi si cunvertit a sa fidi cristiana. Partit dae Gaeta cun soldaus e a cabu de una flotta de navis e diretu a Tarros in Sardigna.Una tempesta manna at fatu fàghere naufràgiu a 15 naves; cun sas ateras est arribadu a Tharros, che fut su portu prus acanta a Forum Traiani (Fordongianus) inui bi fut su cumandu po controllare su territòriu dae sos barbaricinos. A poi Efis calat a Casteddu, fortzis a raportu de sos superiores suos. A Casteddu si professat cristianu ananti a sos zuighes e benit mandadu a Nora, tando tzitade importante po su portu. A Nora, si narat, Efis est istadu scabitzau.

Sa Passio paret ki siat stètia iscrita in su seculu XI. In Casteddu esistit una crèsia,in Stampaxe unu bixinau de Casteddu, dedicada a Santu Efis; un'atra in Nora, e atras. In Casteddu dae su 1657, donni annu si tzelebrat sa Festa de Santu Efis. Oi est una cosa manna meda. Su 1 de mayu, si tenit una processioni cun sa stàtua de su santu ki essit dae sa crèsia de Stampaxi. A sa processioni b'at zentoria meda: bi sunu sos gruppos in costumu (òminis, fèminas pitzinnos, pitzinnas) de medas biddas de Sardigna, e cun carros, tragaus dae sos boes e subra zente in costumene. Sas Autoridades andant a cuaddu.

Unu spetàculu mannu, e trasmìtidu dae sa televisioni, cun zente meda chi assistit. Sa processioni durat paritzas oras, finsas a cando su santu essit fora'e tzitade, po andare a Nora. Pagas dies a pustis, torrat in forma privada, a sa crèsia de Stampaxe.