Terranoa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca


Terranoa
Terranoa-Istema.png
Nùmene ufitziale: Olbia
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Terranoa-Tèmpiu (OT)
Ladiore: 40°55′0″ Nord
Longhiore: 9°30′0″ Est
Artiore: 10 m. subra su mare
Tirada: 376,10 km²
Populatzione:
56.701 (14/07/2011)
142,25 biv./km²
Apendìtzios: Berchiddeddu, Murta Maria, Pittulongu, Rudalza-Poltu Ritundu, Santu Pantaleu
Comunes lacanantes: Alà, Alzachena, Figari, Loiri-Poltu Santu Paolu, Monti, Padru, Sant'Antoni de Gaddura, Telti
Còdighe postale: 07026
Prefissu telefònicu: 0789
Còdighe istat: 104017
Còdighe catastale: G015
Bividores: terranoesos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Simpliciu
30-6
Giassu web: Giassu Istitutzionale
Acuedoto Romano, Terranoa

Terranoa (in italianu Olbia, in gadduresu Tarranoa), est una tzitade cun 56.701 ab. bene aposentada in sa mantessi pianura in su nord est de sa Sardigna, in Gallura, Est istada sa capitale antiga e istòrica de su Giudigadu de Gallura, sede de sa "Curia Regnum, cioè sa residèntzia de su Zuighe, capulogu de sa curatoria de Fundimonte, unu de sos dipartimentos territoriales chi fit divisu su Giudicadu. E pro pius de 1500 annos sede de su pìscamu. Oe est su capulogu e sede (chin Tèmpiu) de sa Provìntzia de Terranoa-Tèmpiu. Essende sa pius manna tzitade de sa provìntzia e una de sas pius importantes de sa Sardigna.

Istòria[acontza | edit source]

Terranòa est una de sas pius antigas tzitades de sa Sardigna, in sa pianura terranoesa s’agatant medas testimoniantzas de sa presèntzia de sos òmines a comintzare dae su neolìticu ae su perìodu nuràgicu. Sos istùdios archeològicos però narant chi sa tzitade fit fundada dae sos pùnicos a giru de su sèculu V - IV a.C. ma bi sono trattas notabiles de frequentazione Grega et Fenicia. Cun sos romanos, arribados in su 238 a.C., sa tzitade fit su tzentru pius mannu de sa Gaddura. In su V sèculu d.C. sa tzitade ruet sutta a sos Vandalos arrivados dae su mare, in calicuna manera sos bizantinos ne giarrigant sos vandalos e pro chimbighentos annos abbarrant in Terranoa (su nùmene como est Phausiana). In su X sèculu Terranoa cun su nùmene de Civita est sa capitale de su Giudigadu de Gaddura, in custu perìodu aiant fraigadu sa Basilica de Santu Simprie (XI-XII), e su Casteddu de Pedres (XIII). In su perìodu Aragonesu sa tzitade fit pagu populada. In su ‘800 aiant fatu a nou su portu, e Terranoa comintzat a crèschere; In sa segunda Gherra Mondiale sa tzitade est istada bombardada, unos 22 òmines mòerent. In su ‘900 est istada bogada sa malària, sa tzitade passat da 14700 pessonas de su 1951 a 45500 de su 2001. Oe est sa pius manna tzitade de sa Gallura e de sa provìntzia de Terranoa-Tèmpiu, ei una de sas prus importante de sa Sardigna. In su 2006 su comune de Terranòa est istadu “comune d’eccellenza del sistema amministrativo italiano” pro capatzidade aministrativa e gestionale.

Monumentos Printzipales[acontza | edit source]

Nuraghes[acontza | edit source]

  • Nuraghe Riu Mulinu a Cabu Abbas;
  • Nuraghe Belveghile;
  • Nuraghe Putzolu;
  • Nuraghe Mannazzu
  • Nuraghe Casteddu
  • Puttu Sacru de "Sa Testa";
  • Tumba de sos Gigantes Su monte de s’Ape;

Ruinas[acontza | edit source]

  • Ruinas Muraglias Punicas, via Torino;
  • Ruinas abitaziones punicos-romanos, via Nanni;
  • Ruinas de su abbadoto Romano”;
  • Foro Romano;

Atteros[acontza | edit source]

  • Casteddu de sa Paulazza (bizantinu)
  • Basilica de Santu Simprije (XI-XII);
  • Casteddu de Pedres (XIII);
  • Turre 'e s'Istrana
  • Crésgia se Santu Paulu Apostolu.
  • Villa Tamponi (1870);
  • Palattu Munitzipale;
  • Palattu “S'Iscolasticu” (1911);
  • Anfiteàtru Poltu Quadu arch. Giovanni Michelucci (1990);
  • Musèo Archeològicu Natzionale;

Collegamentos istranzos[acontza | edit source]