Tziviltade nuraghesa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Nuràghe Rùju in sa Provìntzia de Tàtari.

Sa tziviltàde nuraghèsa fit naschia in Sardigna e abbràtzat unu tempus chi bi àndat dae s'edàde de Brùnzu a su sèculu de II d.C., comomài in epoca de appoderamèntu romanu chi at jùttu sa tziviltade nuraghesa a nche rùgher.

Custa tziviltade sarda dèpet su nùmen suo a sos nuràghes, sas tùrres chi fàchen s'isula tantu fentomàda pèri su mundu e sun gàlu testimonia de s'isvilùpu in cussa epoca tuccànde dae atteras tziviltades chi bi aìat prìma, nòdias pro sos monumentos megaliticos, comente a sos dolmen, e menhir.

Sos nuràghes sun tèntos in cunsideru comente sos monumentos megaliticos menzus mantèsos in Europa. De s'iscòpu chi serbìan si nde arresònat dae nèssi chìmbe seculos e galu sun parìtzas sas dimàndas de pònner a cràru: bi at chìe los bìet comente tumbas e lòsas e atteros comènte dommo simbolica de zigàntes, atteros galu fortes, o fùrros pro fùnder su metallu, o presònes o tempios pro addiosàre su sole.