Universidade de Tàtari

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Istemma de s'ateneu.

Sa Universidade de Tatari est un'ateneu prùbicu chi aìat tentu, prima in Sardigna (in Casteddu sos cursos dìan àer cumintzau pètzi in su 1626), s'identitade giuridica sua in su 1617. Oje in die, s'ateneu tenet ùndichi facultades.

S'Universidade de Tatari resèssit a si mantènner a sos libellos prus artos in sa classifica chi su Censis espònet a cadèntzia annuale dae su 2001 in susu, tra una settatìna de ateras universidades.

Istòria[càmbia | edit source]

Si contat chi Alessio Fontana in su 1558 aìat lassau sos benes suos a sa municipalidade pro chi bi seret fravicàu unu collèzu de istudios intregàu a sa Cumpanzìa de Gesùs. Su re Filippu de tres aìat peroe cuntzèdiu s'istatutu de Universidade règia petzi in su 9 de frevàrju de su 1617, chin sa cunsacrassione de Tatari a prima Universidade regia. In su 1765 fit approvàu unu regulamentu internu, riconnoschènde bàttor facultades: Filosofia ed Arti, Teologia, Giurisprudenza e Medicina; bi aìan acudìu professores piemontesos chi, nànchi, aìan fattu prus manna sa chìrca issientìfica. In su 1877 s'ateneu tataresu si parificat chin cussos secundarios. A su cumìntzu de su Novichèntos s'ateneu aìat connottu fermentàzu curturale novu, fachèndebi intrare sa curtura positivistica in su campu de sa medìchina, de sas issièntzias e de su derèttu; pro more de s'attuamèntu de su "sistema universitario nazionale" s'an istituìu sas facultades de Butecarìa (Farmacia) e Medìchina Veterinaria e, in su 1950, sa facultade de Agraria puru naschit. S'ateneu tataresu galu creschet finas a arribare, in su 2002, a tènner undichi facultades.

Immàzines[càmbia | edit source]

Palàttu printzipàle de s'universidàde tatarèsa.

Agganzos de fora[càmbia | edit source]