Zigantes de Mont'e Prama

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Conca de unu zigante.

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Sos Zigantes de Mont'e Prama sun iscurtùras nuraghèsas iscurpìas a tottu tundu. Secàdas a càntos, che las an iscopèrtas pro cumbinassiòne ind unu campu in su mèse de màrtzu de su 1974 in Monte de Prama (chi si narat de custa manera pro sas pàrmas chi bi crèschen in ìbe), a cùrtzu a sa bidda de Crabas in sa Sardigna tzentrale de ponènte. Sas istàtuas sun iscurpìas in renàrju locale e s'artèsa issòro b'àndat dae sos duos a duos metros e chìmbe.

A pùstis de bàttoro campàgnas de iscàvu, chi si an fattu tra su 1975 e su 1979, sos chimbemìza càntos e bìculos chi si an imbènniu - b'at fìntzas de contare bìndichi còncas e bintidùas cottìglias - fin abbarràdas pro trìnt'annos in sos macasìnos de su Musèu Archeologicu Natzionale de Casteddu, chin calicùna parte de impòrtu espòsta in su matèssi museu.

Cando su Ministèrju pro sos Benes e sas Attividades Curturales de sa Regione Sardigna at intregàu su dinàre chi bi cherìat, in su 2005, dae su 2007 a commo sas istatuas las est galu acontzànde su CCA (Centro di Conservazione Archeologica) romanu in sa localidade tatarèsa de Li Punti, traballànde chin su coordinamèntu de sa Soprintendèntzia de sos Benes Archeologicos de Tàtari e Nugoro e chin s'azùdu de cussa casteddàja e aristanèsa. In cuddàe, dae su mèse de màju de su 2009, e mascamènte in su mèse de Sant'Andrìa de su 2011, bintichìmbe istatuas de gherrèris, tiradòres de s'àrcu e pùgiles, pàris chin calicunu modellu de nuràche, sun espòstas a su prùbicu.

A cantu pàret, si crèdet chi tottus sos càntos pertènzan a barantabàttor istatuas. Cussas chi si an accontzàu, òje in dìe, sun bintichìmbe, in prus de trèichi modellos de nurache, mèntras chi atteras tres fregùras umanas e atteros tres modellos de nurache sun galu cantos ispèrdios chi non si pòden pònner a pàre. Cando su restàuru s'at a fàcher de manèra cumprìa, sa prus parte de sos repèrtos dìat dèper torràre a Crabas, in su locu dae ube che fin essìas a campu.

Nànchi sos Zigantes o, comente lis nàbat Giovanni Lilliu, Kolossoi, sun de su seculu de òto, nove o adderettùra dèche, ipòtesi chi nde dìat fàcher sas istatuas a tottu tundu prus antìcas de tottu su Mar' 'e Mèsu, ca bènin prìma de sos kouroi de s'antica Grèghia, a pustis de sas iscurturas egìtzias.

A s'urtimu che sun beninde a fora prus e prus repertos, dae sos pacos chi si aìat resèssiu a acattare fintzas a commo: in su 2014 sa ministra Francesca Barracciu (Partitu Democraticu italianu) aìat propostu de nche mandare unu fora dae sa Sardinna a Roma, cosa chi aìat pesàu cuntierra (criticas medas pro su prus) tra sa zente sarda, tentu in cunsideru chi no aìat acraràu si fit cosa pro carchi tempus o bolìat prusaprestu ischirriare a unu zigante dae sos atteros, pro lu battire a tipu trofeu in sa penisula italiana.

Nanchi si poden atzappare in sutta de terra prus de 60 miza repertos de cabale mannu pro s'archeolozìa sarda e europea in ibe[1].

Referentzias[càmbia | edit source]

  1. "In Mont'e Prama 60mìgia repertos": Iscoberta de s'Universidade de Casteddu - Unione Sarda (italianu)

Aggantzos de foras[càmbia | edit source]