Àustria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 48°N 14°E / 48°N 14°E48; 14

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Bandela
S'Àustria in Europa

S'Àustria (in tedescu:Österreich, [ˈøːstɐˌʁaɪç]; in àustro-bavaresu: Ésterreich), ufitzialmente Repùblica de Àustria (in tedescu: Republik Österreich), est una natzione in s'Europa tzentrale e ada una populatzione de 8,3 miliones de persones. Sa limba uffitziale est su tedescu. Sa capitale sua est Vienna.

S'Àustria est membru de sas Natziones Unidas] dae su 1955 e membru de s'Unione Europea dae su 1995. In su 1995 at firmadu sos Acòrdios de Schengen e at adotadu s'euro in su 1999.

Zeografia[modìfica | edit source]

S'Àustria at istèrrida de 83,879 km² e populatzione de unos 8,5 milliones de bividores. Pigat làcanas in su norte-ovest cun sa Germània, pius de pretzisu cun sa Baviera, in su norte cun sa Repùblica Ceca, in s'est cun Islovàchia e Ungheria, in su sud cun Itàlia e Islovènia, in s'ovest cun s'Isvìtzera e su Liechtenstein.

Su territòriu austrìacu est mescamente montosu, essende postu in intro de is Alpes e petzi su 32% de s'istadu s'agatat a artària minore de 500 metros subra su mare. Su pitzu pius artu lòmpet a 3.798 m.s.m.

Istòria[modìfica | edit source]

Sas orìzines de s'Àustria moderna remontant a sa dinastia de sos Habsburgos, cando su territòriu suo fiat parte de s'Sacru Impèriu Romanu-Germànicu. Dae su tempus de sa Riforma Protestante, medas prìntzipes de sa Germània setentrionale, chi non cheriant sutastare a s'autoridade de s'imperadore, aiant aprofetadu de su protestantèsimu che bandera de rebellia. S'imperadore aiat però mantentu cuntrollu subra sos territòrios tedescos e non tedescos de sud, chi fiant abarrados fideles a sa crèsia catòlica. Durante sos de 17 e de 18 sèculos s'Àustria aiat afortigadu sa posidura sua, diventende una de sas potèntzias mannas de Europa e in resposta a sa coronada de Napoleone che imperadore de Frantza, fiat proclamadu s'Impèriu de Àustria in su 1805.

A pustis de sa derrota de Napoleone, fiat sa Prùssia a si fàghere cumpetidore de s'Àustria, pro su domìniu subra totu sa natzione tedesca. In su 1866 fiat cumbàtida sa gherra àustro-prussiana, dae in ue s'Àustria fiat bessida derrotada, aberende s'istrada a sa Prùssia subra su cuntrollu de su restu de sos istados tedescos. In su 1867 s'impèriu fiat riformadu e tramudadu in Impèriu Àustro-Ungheresu.

S'Àustria fiat lassada foras dae sa formatzione de s'impèriu Tedescu, acontèssida pagos annos a pustis, ma aiat sighidu polìticas chi nde fiant alliniadas in sas deghinas de annos a sighire, fintzas a sa Prima Gherra Mundiale, in ue sos duos istados fiant intrados alleados, a fatu de sa crise sighida a s'ochidura de s'erederi a sa corona, s'archiduca Frantziscu Ferdinandu de Àustria.

Finida sa gherra in su 1918, s'impèriu fiat iscontzadu e s'Àustria fiat fata repùblica- sa Repùblica Àustro-Tedesca - chi punnaiat a s'unione cun sa Repùblica de Weimar, ma non podiat segundu sos acòrdios istabilidos in su Tratadu de Saint-Germain-en-Laye de su 1919. S'annessione a sa Germània fiat intames fata in su 1938 (Anschluss) suta sa ghia de Adolf Hitler, cando s'istadu fiat ocupadu dae sas tropas nazistas, cun su mannu cunsensu de sa popùlatzione austrìaca. Sa repùblica austrìaca fiat torrada a costituire cun s'agabbu de sa Segunda Gherra Mundiale, in su 1945. In su 1955 su Tratadu de Istadu austrìacu torraiat a ribaire sa soberania de s'istadu, a s'agabbu de s'ocupatzione. In su propiu annu su parlamentu austrìacu aiat iscritu sa Declaratzione de Neutralidade, chi declaraiat comente sa Segunda Repùblica Austrìaca diat diventare permenentemente neutrale.

Oe s'Àustria est una repùblica parlamentare cumposta de noe istados federales.

Economia[modìfica | edit source]

S'Àustria est su de 12 istados pius ricos de su mundu pro richesa peròmine, cun una economia de mercadu isvilupada e artos livellos de vida. Fintzas a su 1980 medas aziendas indùstriales austrìacas fiant natzionalidas. In annos pius reghentes sa privatizatzione at reduidu is propiedades de s'istadu a livellos cumpartzìbiles cun sas àteras economias de su continente. Impare a s'indùstria, su turismu internatzionale rapresentat sa fita pius importante de s'economia natzionale.

Demografia[modìfica | edit source]

Istoricamente sos austrìacos fiant cunsiderados tedescos, ma a pustis de sas duas gherras mundiales su cunsideru chi li est dadu at cambiadu. A s'agabbu de sa Prima Gherra Mundiale, cun s'iscontzu de s'Impèriu Àustro-Ungheresu sos polìticos aiant proclamadu sa repùblica, chi si declaraiat Deutschösterreich (tedescu-austrìaca), parte de sa Repùblica tedesca. S'unimentu de sos duos istados fiat però controidu dae su Tratadu de Saint-Germain-en-Laye, che cunditzione imposta dae sas potèntzias binchidoras de sa gherra, in s'intentu de prevènnere sa formatzione de unu istadu tedescu cun territòriu tropu mannu, capatzu de torrare a rapresentare una minetza pro sos echilìbrios europeos. A fatu de sa Segunda Gherra Mundiale (a chi s'Àustria aiat pigadu parte unida a sa Germània nazista) sunt istados fatos isfortzos importantes pro creare una identidade natzionale distinta. In die de oe sa majoria de is austrìacos si bidet diferente che unu tedescu de Germània, mancari sighet a s'agatare unu movimentu polìticu-culturale chi cheret ca totu sas persones de limba tedesca cumponent una natzione sola, chentza de abbaidare sas làcanas istatales. Prus de su 91% de sa populatzione su cunsiderat simpremente austrìaca.

Sas minorias ètnicas sunt costituidas dae unos 13.000-40.000 islovenos biventes in Carìntzia, unos 30.000 croàtos e ungheresos in su Burgenland, totus minorias chi godint de deretos ispetziales reconnotos dae s'istadu. Sos islovenos de Istìria (unos 1.600-5.000) non sunt reconnotos e no tenet deretos ispetziales.

Unu austrìacu de bator bivet in sa capitale Vienna. Su 19% de sa populatzione residente austrìaca at a su mancu unu parente de orìgines no austrìacas. Sas etnias prus numerosas sunt tedescos federales, bòsniacos e turcos.

Sa majoria de sa populatzione faeddat unu dialetu locale de su dialetu bavaresu, mancari siat su tedescu standard sa limba ufitziale de s'Àustria, intendida però dae is austrìacos che limba ischida. Àteras limbas faeddadas in Àustria sunt s'ungheresu e su croàtu (in su Bundesland de Burgenland, e s'islovenu (in Carìntzia e Istìria).

Àteros progetos[modìfica | edit source]


Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Cipro - Croàtzia - Danimarca - Estonia - Finlandia - Frantza‎ - Georgia - Germania - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvetzia - Isvìtzera - Italia - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Logos Bascios - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Monaco - Montenegru - Norvegia - Polonia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Russia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria