Adolf Hitler

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Adolf Hitler

Adolf Hitler (nàschidu su 20 de abrile 1889 in Braunau am Inn, Àustria-Ungheria; mortu su 30 de abrile 1945 in Berlinu, Germània) est istadu su ditadore de sa Germània nazista dae su 1933 a su 1945. Sa morte peri suitzìdiu fiat acontessida in su bunker de Berlinu, mentras chi sas tropas sovieticas moviant sos ùrtimos atacos in sa chi oe est nodida cun nùmene de Batalla de Berlinu.

Secretàriu de su NSDAP a partire dae su mese de trìulas, aiat chircadu giai in su mese de onniasanti de su 1923 de fàghere rùere sa repùblica de Weimar. Cun su lìburu suo Mein Kampf (1925/26) aiat influentzadu s'ideologia razista de su natzionalsotzialismu.

Su 30 de ghennàrgiu de su 1933 Hitler fiat numenadu cantzelleri de su Reich dae su presidente de Germània, Paul von Hindenburg. In pagos meses fiat resissidu a impònnere su regìmene suo peri aterrimentu, òrdines de emergèntzia, imponidura de su cuntrollu subra sa sotziedade (Gleichschaltung), preubidura de sos partidos e organizatziones democraticos, su federalismu e s'istadu de deretu. Sos oponidores polìticos fiant arrestados e postos in campos de presonia, torturados e mortos. In su 1934 in s'ocurrèntzia de sa Note de sos gorteddos longos aiat fatu bochire riales potentziales in su partidu suo matessi. Aiat isfrutadu sa morte de Hindenburg su 2 de austu de su 1934 pro fàghere unire sas càrrigas de presidente e de cantzelleri de su Reich, e aiat guvernadu dae tando cun tìtulu de „Dugone e Cantzelleri de su Reich“ (Führer und Reichskanzler).[1]

Sos ebreos bivende in Germània fiat brivados de sos deretos e abbandados a partire dae su 1933, in particulare cun sa leges de Nurimberga de su cabudanne de su 1935 e sos progromes de su mese de onnisanti de su 1938. Hitler fiat in segus contrabènnidu a sos tratados de Versailles cun sos òrdines de torrada a armare de s'esèrtzitu e s'ocupatzione de sa Renània. Sa propaganda natzionalsotzialista presentaiat in s'intertantu sas polìticas econòmicas, sotziales e èsteras comente cumbènnidos de sutzessu e aiat sighidu a crèschere de popularidade intre sos tedescos fintzas a su 1939.

In su 1938 si fiat incarrigadu de su cumandu de s'esèrtzitu e aiat impostu s'annessione (Anschluss) de s'Àustria. A traessu sos acòrdios de Mònacu de su 30 de cabudanne de su 1938, chi ddi reconnoschiat deretos subra sa regione cecoslovaca de sos Sudetos, aiat annessionadu a sa Germània parte de su territòriu de sa Cecoslovàchia, chene de s'incurare de s'integridade de s'àteru istadu. S'atacu a sa Polònia de su 1 de cabudanne 1939 sinniat su comintzu de sa segunda gherra mundiale. Su 31 de trìulas de su 1940 aiat comunicadu a sos rapresentantes de sos Oberkommandos de s'esèrtzitu sa detzisione sua de atacare s'Unione Soviètica. Aiat duncas comintzadu sa gherra contra de s'Uonione Soviètica su 22 de làmpadas de su 1941 suta nùmene in còdighe de Operatzione Barbarossa, cun sa punna a sa conchista, annichilamentu e a s'ispaniadura de su logu vidale a manu de s'estu.

Durante sa segunda gherra mundiale sos natzionalsotzialistas e sos cùmpritzes suos aiat cummìtidu crìmenes de massa e genotzìdios. Giai in s'istiu de su 1939 aiat dadu s'òrdine de allingiare s'eutanasia de sos mannos màrturos mentales. Intre su cabudanne 1939 e s'austu de su 1941 cun s'Aktion T4 fiat bochidos prus de 70.000 malàdios psìchicos e imbàlidos fìsicos e mentales, e peri unu pore de formas de eutanasia fiat sistematicamente bochidas a su nessi unas 190.000 pessones. Cun s'Olocàustu fiat bochidu unu nùmeru intre 5.6 e 6.3 milliones de ebreos, cun sos Porajmos unos 500.000 romes e sintis. Hitler aiat autorizadu sos passos printzipales de su genotzìdiu de sos giudios, e si manteniat informadu subra sa persighida sua. Sa polìtica sua aiat batidu a medas milliones de mortos in gherra e sa distruida de manna parte de de sa Germània e de s'Europa.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Vgl. Volker Ullrich: Adolf Hitler. Die Jahre des Aufstiegs. S. Fischer, Francoforte subra su Meno 2013, S. 525.