Arbutu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

S’arbutu, o iscrarea, est unu fundu de sas famìlias de sas lillanzas, chi cumprendet diferentes ispètzias ervanzas.

S’arbutu istimat sos prados solianos e est imbadidore de sos terrinos suzetos a paschimenta etzessiva, ca sas fozas suas puntzitadas sunt aorradas dae su bestiàmine.

Sas fozas de s’arbutu cumparent in sa forma de una rosita de fozas mannas raighinales, astrintas e lineares, cun s’istremidade puntzitada.

Dae su tzentru de sa rosita rupit unu cambu nuu chi zughet una cabissa de frores prus o mancu arrampada cunforme a sas ispètzias. Sa cabissa est arta zenerarmente unu metru o prus.

Sos frores cumintzant a iscuguzare dae zosso. Tenent ses tèpalos (est a narrer chi non b’at distinghidura bisìvile intre pètalos e sèpalos, chi tenent sa matessi forma e su matessi colore). In su prus de sas ispètzias, sos tèpalos sunt arbos cun una fasca iscura in sa mesania.

Sos frutos sunt càpsulas tundatzas.

Sa raighina est cummestìbile.

Sa distribuidura naturale de sa zènia tenet unu tzentru printzipale a inghìriu de s’alabatu de su Mesuterranu (Europa meriesa e Àfriga tramuntanesa incrùdidas sas ìsulas Canàrias); in prus de custu s’isterrit in Àsia finas a sa Tzina. S’arbutu est meda comunu in Sardinna.

S’arbutu est istadu introduìdu finas a unas cantas zonas de s’Amèriga de su Nordu, in ue s’est naturalizadu.