Bòsnia e Erzegòvina

Artìculu in LSC

Bandèlla

Posidura in Europa

Mapa de sa Bòsnia e Erzegòvina cun partzidura in sas entidades federales chi dda cumponent

Sa Bòsnia e Erzegòvina ( in bosnìacu, croatu e serbu Bosna i Hercegovina, pronuntziadu [bôsna i xěrt͡seɡoʋina]; in alfabetu tzirìllicu: Босна и Херцеговина), narada fintzas Bòsnia-Ertzegòvina, fatu-fatu est inditada fintzas petzi cun Bòsnia, est unu istadu de s'Europa sud-orientale posta in sa penìsula Balcànica. Sa capitale e prus manna tzitade est Sarajevo.

S'istadu tenet una legisladura bicamerale e una presidèntzia cumposta de tres membros de onniunu de sos tres grupos ètnicos majores. Su pòdere de su guvernu tzentrale est nointames meda allindadu, sende chi s'istadu est fortemente detzentralizadu e partzidu in duas entidades autònomas: sa federatzione de Bòsnia e Erzegòvina e sa Repùblica serba de Bòsnia e Erzegòvina, cun una de tres regiones, su distretu de Brčko, guvernados localmente. Sa federatzione etotu cunsistit de 10 unidades federales - sos cantones.

Atualmente est unu potentziale candidadu a s'intrada in s'Unione Europea e est candidadu a s'intrada in s'Alleàntzia Atlàntica dae su 2010. Est membru de su Cussìgiu de Europa dae s'abrile 2002 e membru fundadore de s'Unione Mediterranea.

Geografia

S'istadu tenet istèrrida de 51,197 km²  contat populatzione de unos 3.871.000 bividores. Allàcanat in su norte e in s'ovest cun sa Croàtzia, in s'est cun sa Sèrbia e in su sud cun su Montenegru. Tenet territòriu de costera de petzi unos 20 km chi ddi dant bessida a su mare Adriàticu, in s'àrea a inghìriu de sa bidda de Neum.

Su territòriu de s'àrea tzentrale est mescamente montosu, si faghet montigrosu in su norte-ovest, contra su norte-est chi est prevalentemente de campura.

Su clima de sa Bòsnia e Erzegòvina est continentale, caraterizadu de istadiales bascosas e ierros fridos e niosos. Su chirru prus meridionale presentat clima prus caldumu de tipu mediterràneu.

Istòria

Sa Bòsnia e Erzegòvina est una regione in ue s'agatant rastas de s'òmine chi remontant a su neolìticu, pèriodu istòricu cando sa regione fiat populada dae pòpulos illìricos e tzèlticos.

Evolutzione de sa Bòsnia in s'Edade Mèdia

S'arribbu e s'acussorgiadura de gentes islavas in s'àrea est acontessidu intre su de 6 e su de 9 sèculos p.C. Issos aiant istabilidu in ie su primu banatu de sa regione, su banatu de Bòsnia, in su de 12 sèculos. In su de 14 sèculos su banatu fiat pois evòlvidu in su Rennu de Bòsnia, in antis de intrare in s'Impèriu otomanu, suta su poderiu de su cale diat abarrare dae su de 15 fintzas a su de 19 sècuolos.

Est a sos otomanos chi si depet s'ispainadura de s'islam, ma a issos si depent fintzas medas contributos culturales e sotziales chi oe iscerant sa regione. In su de 1878 sa Bòsnia fiat annessionada a s'Impèriu Àustro-Ungheresu chi bi diat mantènnere cuntrollu fintzas a sa fine de sa prima gherra mundiale, cun s'iscontzu de s'impèriu etotu. In su perìodu intre sas duas gherras mundiales faghiat parte de su neo-costituidu Rennu de Jugoslàvia.

A pustis de sa segunda gherra mundiale a su paisu fiat afiantzadu istatutu prenu de repùblica federale, in sa repùblica federale sotzialista de Jugoslàvia. In so primos annos 90 de su de 20 sèculos, sa Jugoslàvia fiat iscontzada e sa Bòsnia Erzegòvina aiat declaradu indipendèntzia in su 1992, a fatu de Islovènia e Croàtzia. Contrassempere a custas duas, s'indipendèntzia in ie fiat sighida dae s'iscòpiu de una gherra meda sambinosa, sa gherra de Bòsnia, chi at tentu durada fintzas a su 1995.

Economia

Sa Bòsnia-Erzegòvina s'agatat acarende sos problemas ligados siat a si nde dèpere torrare a pesare dae sos iscontzos de sa gherra, siat su de si dèpere cunvèrtere a una economia de mercadu.

Durante su sotzialismu, s'economia bosnìaca s'apoderaiat susetotus subra s'indùstria, sas esportatziones èsteras e sa massaria. Sa gherra at tentu su resurtu de faghere ruere s'economia de su 60% e fintzas distruere sas infrastruturas. Su disimpreu oe comente oe s'agatat a prus de su 38% e a custu s'acumpàngiat fintzas unu dèpidu pùblicu meda mannu.

Su rèdditu peròmine est istadu carculadu in su 2010 a su 29% de sa mèdia europea. Atualmente si podent annoditzare sinnias de progressu in cumparàntzia cun sos annos passados.

Demografia

Cumponidura etnica e isparghidura in s'istadu

Sa Bòsnia e Erzegòvina est costituida dae tres grupos ètnicos printzipales: sos bosnìacos, sos serbos e sos croàtos chi rapresentant rispetivamente unu 48%, unu 37,1% e unu 14,3% de sa populatzione totale. Sos isciumbullos dèpidos a sa gherra ant determinadu chi medas de sos bividores siant fuidos a manu de àteros istados e custu est cumprobadu de su fat ca in su 1990 sa repùblica contaiat casu 4,4 milliones de bividores contra sos 3,8 milliones de oe. Custos dato sunt nointames istimas sende chi sa situatzione polìtica de sas ùrtimas deghinas de annos non permitent de ordingiare unu tzensimentu.

A sos perchentos ètnicos currespondent aprossimadamente sos de sas creèntzias religiosas, sende chi sos bosnìacos sunt musulmanos, sos serbos ortodossos e sos croatos catòlicos. Unu bator perchentu s'ispartzit intre protestantes, àteos e ebreos.