Balaros

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Populassiones nuraghesas; sos Balaros sun marcàos in ruju.

Sos Balaros fin una populassione antica sarda de s'epoca nuraghèsa.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos Balaros fin accudìos in Sardigna chin su movimentu curturale de su bottu campaneiforme in sa tarda edade de su ràmene, dànde luche a sa curtura de Bunnànnaru in s'edade de bronzu. In epoca nuraghèsa, sos Balaros vivìan in su trettu nord-otzidentale de s'isula (Nurra, Anglona, Tatarèsu) e custu fit a làcana chin sos Ilienses a sud (Tirsu) e chin sos Cossos in su nord-est (Monte 'e Limbara).

Cando sa Sardigna si l'an picàda sos punicos e romanos, parte de sos Balaros, impare a sos Ilienses e Cossos, si fit retiràda in su trettu de muntagna connòttu comente Barbàgia pro menzus paràre fronte a sos invadores. In su 177 A.C., nàchi sos Balaros e Ilienses aìan chircàu de che furriàre sos romanos ma los aìat bìntos Tiberiu Graccu su Betzu.