Bulgaria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 42°45′N 25°30′E / 42.75°N 25.5°E42.75; 25.5

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Bandera
Posidura de sa Bulgaria in Europa

Sa Bulgaria (in búlgaruБългария, Bǎlgarija, [bɐɫˈɡarijɐ]), ufitzialmente Republica de Bulgaria, est una natzione in sos Balcanos in s'Europa sud-orientale. Sa capitale est Sofia.

Est membru de sa NATO, de su Cussìgiu Europeu e de s'Unione Europea dae su 2007, ma non at adotadu s'euro.

Geografia[modìfica | edit source]

Sa Bulgaria tenet istèrrida de 110.994 km² e populatzione de unos 7.364.500 bividores. Est su de 16 istados prus mannos de su continente europeu. Allàcanat cun chimbe natziones: in su norte cun sa Romania, in s'ovest cun Sèrbia e Matzedònia, in su sud cun Grètzia e Turchia.

Istòria[modìfica | edit source]

Is primas culturas organizadas in territòriu de sa Bulgaria ant incomintzadu a s'isvilupare durante su Neolìticu. In s'istòria antiga fiat bìvida dae is tratzes e a pustis dae is persianos, gregos e romanos. Sa costitutzione de unu istadu bùlgaru unidu remontat a su Primu Impèriu Bùlgaru, in su 681 p.C., tempus cando dominaiat subra sa prus parte de is Balcanos, diventende tzentru culturale pro sos islavos durante totu s'Edade Mèdia.

Cun sa ruta de su Segundu Impèriu Bùlgaru in su 1396, is territòrios fiant passados suta poderiu otomanu pro unos chimbe sèculos. Sa gherra russu-turca (1877-1878) at batidu a sa costitutzione de unu istadu bùlgaru de tres. Sos annos sighidos a s'indipendèntzia fiant caraterizados dae conflitos cun is istados a làcana. In totu e duas sa gherras mundiales sa Bulgaria est istada alleada de sa Germània.

In su 1946 fiant fata istadu sotzialista unipartìticu, parte de su blocu sovièticu. Is primas eletziones multi-partìticas fiant fatas in su 1989, cuntzèdidas dae su partidu comunista a guvernu. Sa Bulgaria s'est duncas tramudada istadu democràticu cun economia de mercadu.

Atualmente, dae su 1991 at adotadu una costitutzione democràtica. Sa bulgaria est una repùblica parlamentare unitària cun artu livellu de tzentralizatzione polìtica, amministrativa e econòmica.

Economia[modìfica | edit source]

Sas atividades cummertziales e culturales printzipales de sa Bulgaria s'agatant in sa capitale, Sofia. Is setores econòmicos prus fortes sunt s'industria grae, ingegneria elètrica, s'agricoltura. A fatu de unu periodu de incudida manna dèpidu a su passàgiu a una economia de mercadu, chi at batidu fintzas a unu collassu econòmicu in su 1997, sa situatzione est torrada a si pesare cun crèschida economica. Cheret naradu però ca prus de su 20% de is traballadores balàngiat prus pagu de 1€ a s'ora, cun rèdditos peròmine paris a su 47% de sa mèdia europea. Membru de s'unione europea, sa Bulgaria at abandonadu is pranos de adotare s'euro.

Demografia[modìfica | edit source]

Sa majoria de is bùlgaros, su 72,5%, bivent in àreas urbanas. Unu bùlgaru de ses bivet in Sofia. Etnicamente is bùlgaros rapresentant s'84,8 de sa popultzione totale, is turcos s'8,8% e is rom su 4,9%. Àteras minorias formant su 0,7% de sa populatzione e su 0,8% non s'identìficant in grupu ètnicu perunu.

Sa Bulgaria est un'istadu in crise demogràfica. Tenet crèschida de populatzione negativa dae su 1990, causada de su collassu econòmicu chi at ativadu unu protzessu de emigratzione a manu de àteros istados.

Àteros progetos[modìfica | edit source]

Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Cipro - Croàtzia - Danimarca - Estonia - Finlandia - Frantza‎ - Georgia - Germania - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvetzia - Isvìtzera - Italia - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Logos Bascios - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Monaco - Montenegru - Norvegia - Polonia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Russia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria