Bulgaria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Bulgaria
Bulgaria – Bandera Bulgaria - Istemma
(detàllios) (detàllios)
(BG) Съединението прави силата

(Săedinenieto pravi silata)
(SC) S'unione faghet sa fortza

Bulgaria - Localizzazione
Datos amministrativos
Nùmene intreu Bulgaria
Nùmene ufitziale Repùblica de Bulgaria

Република България

Limbas ufitziales bùlgaru
Capitale Sòfia  (1.478.330 ab. / 2020)
Polìtica
Forma de guvernu repùblica parlamentare
Indipendèntzia 22 de cabudanni 1908 dae s'Impèriu Otomanu
Intrada in s'ONU 14 de nadale de su 1955
Mannària
Totale 110.994 km² (105º)
% de sas abbas 0,3%
Populatzione
Totale 6.981.981 ab. (2019)
Densidade 63 ab./km²
Nùmene de sos abitantes Template:AggNaz
Geografia
Continente Europa
Làcanas Grètzia, Matzedònia de su Norte, Romania, Sèrbia, Turchia
Fusu oràriu UTC+2 (Ora legale: UTC+3)
Economia
Valuta Lev bùlgaru
PIL (numenale) 64.963 milliones de $
PIL pro capite (nominale) 9.267 $
PIL (PPC) 162 318 milliones de $
Vàrias
Còdighes ISO 3166 BG, BGR, 100
TLD .bg e .бг
Prefissu tel. +359
Sigla autom. BG
Innu natzionale Mila Rodino
Festa natzionale 3 de martzu
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Flag of Bulgaria (1971–1990).svg Repùblica Populare de Bulgaria
 

Coordinadas: 42°45′N 25°30′E / 42.75°N 25.5°E42.75; 25.5

Sa Bulgaria (in búlgaruБългария, Bǎlgarija, [bɐɫˈɡarijɐ]), ufitzialmente Repùblica de Bulgaria, est una natzione in sos Balcanos in s'Europa sud-orientale. Sa capitale est Sofia.

Est membru de sa NATO, de su Cussìgiu de Europa e de s'Unione Europea dae su 2007, ma non at adotadu s'euro.

Geografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Bulgaria tenet istèrrida de 110.994 km² e populatzione de unos 7.364.500 bividores. Est su de 16 istados prus mannos de su continente europeu. Allàcanat cun chimbe natziones: in su norte cun sa Romania, in s'ovest cun Sèrbia e Matzedònia de su Norte, in su sud cun Grètzia e Turchia.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is primas culturas organizadas in territòriu de sa Bulgaria ant incomintzadu a s'isvilupare durante su Neolìticu. In s'istòria antiga fiat bìvida dae is tratzes e a pustis dae is persianos, gregos e romanos. Sa costitutzione de unu istadu bùlgaru unidu remontat a su Primu Impèriu Bùlgaru, in su 681 p.C., tempus cando dominaiat subra sa prus parte de is Balcanos, diventende tzentru culturale pro sos islavos durante totu s'Edade Mèdia.

Cun sa ruta de su Segundu Impèriu Bùlgaru in su 1396, is territòrios fiant passados suta poderiu otomanu pro unos chimbe sèculos. Sa gherra russu-turca (1877-1878) at portadu a sa costitutzione de unu istadu bùlgaru de tres. Sos annos sighidos a s'indipendèntzia fiant caraterizados dae cunflitos cun is istados a làcana. In totu e duas sa gherras mundiales sa Bulgaria est istada alleada de sa Germània.

In su 1946 fiant fata istadu sotzialista unipartìticu, parte de su blocu sovièticu. Is primas eletziones multi-partìticas fiant fatas in su 1989, cuntzèdidas dae su partidu comunista a guvernu. Sa Bulgaria s'est duncas fata istadu democràticu cun economia de mercadu.

Atualmente, dae su 1991 at adotadu una costitutzione democràtica. Sa bulgaria est una repùblica parlamentare unitària cun artu livellu de tzentralizatzione polìtica, amministrativa e econòmica.

Economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas atividades cummertziales e culturales printzipales de sa Bulgaria s'agatant in sa capitale, Sofia. Is setores econòmicos prus fortes sunt s'industria grae, ingegneria elètrica, sa laurera. A fatu de unu perìodu de incudida manna dèpidu a su passàgiu a una economia de mercadu, chi at portadu fintzas a unu collassu econòmicu in su 1997, sa situatzione est torrada a si pesare cun crèschida economica. Cheret naradu però ca prus de su 20% de is traballadores balàngiat prus pagu de 1€ a s'ora, cun rèdditos pro capite paris a su 47% de sa mèdia europea. Membru de s'unione europea, sa Bulgaria at abandonadu is pranos de adotare s'euro.

Demografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa majoria de is bùlgaros, su 72,5%, bivent in àreas urbanas. Su de ses unu de is bùlgaros bivet in Sofia. Etnicamente is bùlgaros rapresentant s'84,8 de sa popultzione totale, is turcos s'8,8% e is rom su 4,9%. Àteras minorias formant su 0,7% de sa populatzione e su 0,8% non s'identìficant in grupu ètnicu perunu.

Sa Bulgaria est un'istadu in crise demogràfica. Tenet crèschida de populatzione negativa dae su 1990, causada de su collassu econòmicu chi at ativadu unu protzessu de emigratzione a manu de àteros istados.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]