Campanna de Appomattox

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Sa Campanna de Appomattox fiat istada una filera de batallas cumbatidas intre su 29 de martzu e su 9 de abrile de 1.865 in Birzìnia, terminadas cun sa rèndida de s'armada cunfederada de sa Birzìnia de su Nordu de Robert E. Lee su zenerale e cun s'agabu de sa gherra tzivile amerigana.

A su cuncruimentu de sa Campanna de Richmond-Petersburg (cunnota finas comente s'Arrocu de Petersburg), s'armada de Lee si fiat agatada deghimada e istasida dae un'ierru de gherra de trintzeramentu in unu fronte de 48 km., gasi che dae numerosas batallas, maladias e desertaduras. In sa Batalla de Five Forks de s'1 de abrile, sas fortzas de s'Unione mandadas dae Ulysses S. Grant su zenerale aiant segadu s'ùrtima lìnia ferruviària chi aprovisionaiat s'Armada de Lee in Petersburg e aiant ordenadu un'assartu zenerale a longu de sa lìnia de fortifigadura de Petersburg. Su 2 de abrile, Grant fiat resèssidu a truncare in manera detzisiva sas lìnias in sa de tres Batallas de Petersburg, chi aiat conchinadu a Lee a ordinare s'evacuadura siat de Petersburg, siat de sa cabitale cunfederada de Richmond in sa note dae su 2 a su 3 de abrile.

Lee isperaiat de si retirare a suddu-uestu e aunire s'armada sua cun àteras fortzas cunfederadas in sa Carolina de su Nordu, peroe s'Armada de Grant aiat sighidu sena pasu s'avantzada sua. Su 6 de abrile, s'Armada de Lee aiat sufertu una derrota de importu in sa Batalla de Sayler Creek, peroe aiat sighidu a s'iscostiare chirru a s'uestu proende a ispistare s'Armada de s'Unione. Cun sos sordados suos arrocados, in inferioridade numèriga ischerfadora e iscassos de aprovisionamentos, Lee aiat adduìdu a sa rèndida de s'armada sua su 9 de abrile inche su Tribunale de Appomattox.