Cherbeddu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Imàgine de su cherbeddu umanu

Su cherbeddu est s'òrganu printzipale de su sistema nerviosu tzentrale, presente in is vertebrados e in totu sos animales a simmetria bilaterale, incluende a sos umanos.

In is vertebrados su cherbeddu est postu in pitzu a su nevrasse, a s'internu de su cràneu. Su tèrmine curretu pro inditare s'impare de sas istruturas cuntentas a s'internu de s'iscàtula cranica est entzèfalu, de chi su cherbeddu est una parte. Difatis, su cherbeddu podet èssere definidu che cussa portzione de entzèfalu separada dae is chi àteras partes peri unu pranu orizontale chi passat pro sa superfìtzie superiore de su cherbeddeddu.

Est, duncas, sa parte derivada dae s'isvilupu unas buscicheddas dientzefàlicas (pro su chi pertocat su dientzèfalu) e telentzefàlica (pro su chi pertocat su telentzèfalu). Su cherbeddu s'òcupat, paris cun su sistema endòcrinu, de parte de sa regulatziones de is funtziones vitales e est sede de is regulatziones omeostaticas e de is funtziones tzerebrales superiores. In s'òmine s'atividade de su cherbeddu, istudiada dae is neurosièntzias, dat vida a sa mente cun is funtziones cognitivas superiores e prus in generale a sa psiche cun is funtziones psìchicas, istudiadas in s'àmbitu de sa psichiatria e de sa psicologia.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]