Coordinatas geogràficas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Lìnias verticales cònchinas sunt naradas meridianos e serbint a mesurare sa longitùdine, sas lìnias orizontales sunt naradas parallelos e serbint a mesurare sa latitùdine.

In geodesia sas coordinadas geogràficas sunt trastos chi serbint a sebestare sa positzione de unu puntu in sa superfìtzie terrestre. Issas sunt sa latitùdine, sa longitùdine e s'artària.

Latitùdine, longitùdine e artària[modìfica | edit source]

Sa latitùdine est sa distàntzia angulare de unu puntu de s'ecuadore e sa longitùdine est sa distàntzia angulare de unu puntu de un'arbitràriu meridianu de riferimentu serente su matessi parallelu de su logu. De su 1884 su meridianu de riferimentu est istadu in manera cunventzionale affissu a Greenwich, in s'inghìriu de Londra. S'artària est sa distàntzia, mesurada serente sa verticale de su puntu cunsideradu in sa superfìtzie terrestre, dae su livellu de su mare.

Medida[modìfica | edit source]

Sas latitùdines e sas longitùdines sunt grandesas angulares e comente a tales sunt mesuradas in grados

In manera istòrica, s'òrdine cun cale s'indicaiant sas coordinadas fiat semper su matessi, in antis sa latitùdine e posca sa longitùdine, impreende diversos formados pro iscrìere sos grados.

Grados minutos segundos (DMS)
Benit espressadu totu chin su sistèma sessagesimale. Esèmpiu: sas coordinadas de su Colosseu sunt N 41° 53' 24″ E 012° 29' 32″.
A bortas, pro frunire indicos prus pretzisos, puru impreende sa notatzione DMS, sos segundos benint espressados in formadu detzimale. Pro esèmpiu: N 41°53'24.8280" E 012°29'32.0136.
Grados minutos detzimales (DM)
Esèmpiu: sas subranumenadas coordinadas divenint 41°53.41380', 012°29.53356' opuru 41d 53.41380m, 012d 29.53356m.
Grados detzimales (DD)
A su sòlitu de 4 a 6 tzifras detzimales. Esèmpiu: sas subranumenadas coordinadas divenint 41.8902300°, 012.4922260°.

Mira chi s'indìttu de sos emisferos N (nord) / S (sud) e E (est) / O (ovest) podet èssere sostituida dae su sinnu. In piessignu, amus a tènnere balores negativos pro latitùdines in s'emisferu sud e longitùdines a ovest de su meridianu fundamentale.

Ultimamente s'impreat semper prus s'òrdine longitùdine - latitùdine, pro s'uniformare a sos sistemas UTM e MGRS.

Meridianu fundamentale (o de Greenwich)[modìfica | edit source]

Su meridianu fundamentale o meridianu de Greenwich, chi faghet de riferimentu, est cussu passante pro s'osservatòriu de Greenwich, in Inghilterra. Sa longitùdine sua est 0°.

Riferimentu[modìfica | edit source]

Essende sa terra unu corpus irregulare (geoide), dare una descritzione matemàtica de sa superfìtzie sua est arduo dae chi non si tenent sos datos netzessàrios. A parusu si suponet chi issa siat assimizabile a un'ellissoide, in sa manera de accurtziare a unu valore bonu sa superfìtzie sua (mescamente pro cantu riguardat sas cuotas). S'estrema variabilidade de sa superfìtzie terrestre at fatu propònnere a diversos istudiosos diversas formas de ellissoide e, intre de cussas, cussa prus impreada (pro ite si suponet accurtziet mègius sa superfìtzie terrestre) est s'ellissoide de Hayford.

A su sòlitu sos ellissòides benint orientados in manera locale pro una superfìtzie terrestre chi si podet conduìre a cussa de una regione, una natzione, unu continente. Pro custu, cando si faeddat de coordinadas geogràficas si depet mentovare fintzas su datum suo, overas s'ellissoide suo de riferimentu e s'orientamentu suo. Oe su prus impreadu est su sistema WGS84, overas un'ellissoide chi tenet su tzentru coincidente cun su tzentru de massa de sa terra e chi tenet sos paràmetros sighintes:

  • semiasse majore: a = 6 378 137 m;
  • semiasse minore: c = 6 356 752,3142 m;
  • ischitzamentu: f = 1/298,257223563;
  • costante gravitatzionale geotzèntrica: u = 3 986 005 × 108  m³/s².

Su Sistema de coordinadas impreadu dae Wikipedia in su campu coordinadas de sas localidades est cussu geogràficu definidu WGS84.


Boghes curreladas[modìfica | edit source]

Collegamentos esternos[modìfica | edit source]