Cromosoma

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Ischema de unu cromosoma metafàsicu : (1). Cromatide. Presèntzia de una molècula de DNA a intro de unu cromatide. (2). Centròmeru. Regione de su cromosoma a livellu de chi is duos cromatides - duncas is duas molèculas de DNA - sunt "ligadas" s'una a s'àtera. (3). Bratzu curtzu (4). Bratzu longu. Cunforme a is cunventziones de rapresentatzione, su bratzu curtzuest istadu positzionadu in sa parte superiore.
Mapa genètica o cariogramma de unu fedu umanu femininu, pigadu dae unu esàmene de amniotzèntesi fatu in sa mama

In biologia e tzitogenètica, si narat cromosoma (de su gregu χρώμα, -τος chroma, colore e σώμα, -τος soma, corpus o elementu) a cadauna de sas istruturas artamente organizadas, formadas dae DNA e proteinas, chi cuntenet sa majoria de s'informatzione genètica de un'èssere biu.

In is divisiones tzellulares (mitosi e mejosi) su cromosoma presentat sa forma prus sua connota, corpos bene dislindados in forma de X, pro more de su gradu artu de cumpatamentu e duplicatzione.

In s'interfase non podent èssere visualizados mediante su microscòpiu òticu de cun nidesa dae chi òcupant territòrios cromosòmicos discretos. In is tzèllulas eucariotas e in is àrcheas (a diferèntzia de is batèrios), su DNA s'agatat semper in forma de cromatina, est a nàrrere, assòtziadu a forte cun unas proteinas naradas istones e no-istones. Sa cromatina, organizada in cromosomas, s'agatat in su nùcleu de is tzèllulas eucariotas e si biet comente un'imbòddiu de filos finos. Cando comintzat su protzessu de duplicatzione e partzidura de su materiale genèticu (cariotzinesi), cust'imbòddiu de filos cumintzat unu fenòmenu de cundensatzione progressivu chi permitet de visualizare cadaunu de is cromosomas.

Cando s'esàminant a sa minuda durante sa mitosi, s'osservat chi cadaunu de is cromosomas presentat una forma e una mannària caraterìsticas.

Cada cromosoma tenet una regione cundensada, o istrinta, narada tzentròmeru, chi cunferit s'aparèntzia particulare a cada cromosoma e chi permitet de ddos classificare segundu sa posidura de su tzentròmeru a longu a longu su cromosoma.

Una àtera annoditzadura chi si podet realizare est ca su nùmeru de cromosomas de sos indivìduos de sa matessi ispètzie est costante. Custa cantidade de cromosomas si denùmenat nùmeru o Ploidìa e si simbolizat comente 2n o 4n o 1n dipendende dae sa casta de sa tzèllula.

Cando s'esàminat sa longària de tales cromosomas e sa situatzione de su tzentròmeru s'intzapat sa segunda caraterìstica generale: pro cada cromosoma cun una longària e una positzione de su tzentròmeru determinada esistet in su nùcleu àteru cromosoma cun caraterìsticas idènticas, est a nàrrere, in is tzèllulas diploides 2n is cromosomas s'agatant formende parigas. Is membros de cada pariga si denùmenant cromosomas omòlogos.

Un'etzetzione importante a su cuntzetu de parigas de cromosomas omòlogos est rapresentada dae su fatu ca in ispètzies medas is membros de sa pariga de is cromosomas sessuales, non tenent sa matessi mannària, ne localizatzione pròpia de su centròmeru, nen sa matessi proportzione intre is bratzos o, pro fintzas, non tenent is pròpios loci. Pro esempru, su cromosoma Y (chi determinat su sessu masculinu in is umanos) est de minore mannària e fartat de sa majoria de is loci chi s'agatant in su cromosoma X.

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]