ADN

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae DNA)
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Modellu tridimensionale de s'ADN
Istrutura chìmica de s'ADN

S'àtzidu desossiribonuclèicu (fatu·fatu inditadu cun s'incurtzadura ADN, in Itàlia prus usada sa dae s'inglesu DNA), est un'àtzidu nuclèicu chi cuntenet is istrutziones genèticas usadas pro s'isvilupu e funtzionamentu de totu sos organismos bios[1]​ e carchi virus (is virus a ADN); est fintzas responsàbile de sa trasmissione ereditària. Sa funtzione printzipale de sa molècula de ADN est s'immagasinamentu a longu de informatzione pro fraigare àteros cumponentes de is tzèllulas, comente is proteinas e is molèculas de ARN. Is tretos de ADN chi giughent custa informatzione genètica sunt denumenados genes, ma is àteras secuèntzias de ADN tenent propòsitos istruturales o pigant parte in su regulamentu de s'impreu de custa informatzione genètica.

De su puntu de bista chìmicu, s'ADN est unu polìmeru de nucleotides, est a nàrrere unu polinucleotide.[2]​ Cada nucleotide, isse etotu, est formadu dae unu glùtzidu (su desossirribòsiu), una base azotada (chi podet èssere adenina→A, timina→T, tzitosina→C o guanina→G) e unu grupu fosfatu (derivadu dae s'àtzidu fosfòricu). Su chi seberant unu polinucleotide de unu àteru est, duncas, sa base azotada, e pro custu sa secuèntzia de s'ADN s'ispetzìficat inditende petzi sa secuèntzia de is bases suas. Su disponimentu secuentziale de custas bator bases a longu de sa cadena est su chi codificat s'informatzione genètica, sighende su critèriu a sighire de cumplementaridade: A-T e G-C. Custu si depet a su fatu chi s'adenina e sa guanina sunt prus mannas de sa timina e de sa tzitosina, pro custa resone custu critèriu permitet de cumprire un'uniformidade. In is organismos bios, s'ADN si presentat comente una cadena dòpia de nucleotides, in sa cale is duos chirriones sunt unidos intre issos e issos peri connessiones naradas pontes de idrògenu.[3]

Pro fàghere chi s'informatzione cuntenta in s'ADN potzat èssere utilizada dae sa machina tzellulare si depet copiare in primu logu in unos trenos de nucleotides, prus curtzos e cun unas unidades diferentes, denumenados ARN (o RNA). Is molèculas de ARN si còpiant pròpiu de s'ADN pro mèdiu de unu protzessu denumenadu trascritzione. Una borta protzessadas in su nùcleu tzellulare, is molèculas de ARN podent essire a su tzitoplasma pro s'impreu issoro. S'informatzione cuntenta in s'ARN s'interpretat usende su còdighe genèticu, chi ispetzìficat sa secuèntzia de sos amminoàtzidos de is proteinas, segundu una currispondèntzia de una tripleta de nucleotides (codone) pro cada amminoàtzidu. Custu est, s'informatzione genètica (in sustàntzia: ita proteinas s'ant a produsire in cada momentu de su tziclu de vida de una tzèllula) s'agatat codificada in is secuèntzias de nucleotides de s'ADN e si depet bortare pro pòdere funtzionare. Tale tradutzione si realizat usende su còdighe genèticu comente de unu ditzionàriu. Su ditzionàriu "secuèntzia de nucleotide-secuèntzia de amminoàtzidos" permitet s'assortamentu de cadenas longas de amminoàtzidos (is proteinas) in su tzitoplasma de sa tzèllula.

Is secuèntzias de ADN chi costituint s'unidade fundamentale, fìsica e funtzionale de s'eredidade si denùmenant genes. Cada gene cuntenet una parte chi si trascriet a ARN e una àtera chi s'incàrrigat de definire cando e in ue si depent espressare. S'informatzione cuntenta in is genes (genètica) s'impreat pro generare ARN e proteinas, chi sunt is cumponentes fundamentales de is tzèllulas, is "làdires" chi s'utilizant pro sa fraigadura de sos orgànulos o organeddos tzellulares, intre àteras funtziones.

In intro de is tzèllulas, s'ADN est organizadu in istruturas naradas cromosomas chi, durante su tziclu tzellulare, dòpiant in antis chi sa tzèllula si dividat. Is organismos eucariotas (pro esempru, animales, prantas e fungos) immagasinant sa majoria de s'ADN issoro intro de su nùcleu tzellulare e una parte minore in elementos tzellulares narados mitocòndrios, e in is plastìdios e in is tzentros organizadores de microtùbuols o centrìolos, in casu de ddos tènnere; is organismos procariotas (batèrios e àrcheas) dd'immagasinant in su tzitoplasma de sa tzèllula, mentras ca is virus a ADN ddu faghent a intro de sa càpside de natura protèica. Esistet una iscera manna de proteinas, comente pro esempru is istones e sos fatores de trascritzione, chi s'unint a s'ADN frunende·ddu de un'istrutura tridimensionale determinada e regulende·nde s'espressione. Is fatores de trascritzione reconnoschent secuèntzias reguladoras de s'ADN e ispetzìficant sa caminera de trascritzione de is genes. Su materiale genèticu cumpletu de una dotatzione cromosòmica si denùmenat genoma e, cun variatziones piticas, est caraterìsticu de cada ispètzie.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (ES) Malavé, Dr Antonio Alcalá, Genética de la emoción: El origen de la enfermedad, in books.google.es.
  2. (ES) Guillermo Cejas Mazzotta, Identificación por ADN, in books.google.es.
  3. (ES) Sergio Ferrer, El verdadero sentido de la vida, in issuu.com.

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]