Federico Krutwig Sagredo

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Federiko Krutwig in su 1989

Federico Krutwig Sagredo (Guecho, 15 de maju de su 1921 - Bilbao, 15 de santandria de su 1998) est istadu unu polìticu e iscritore bascu. Su babbu fiat tedescu e sa mama viscaina de orìgine venetziana. Aiat imparadu su euskara comente autodidata e in su 1943 fiat intradu in sa Euskaltzaindia (Real Academia de la Lengua Vasca) pro afortire e vitalizare sa limba basca. Aiat propostu s’adotzione de una norma iscrita ùnica basada in sa variedade labortana. A pustis, però, sa Euskaltzaindia at a prefèrrere una mediatzione iscrita basada in sas variedades tzentrales ghipuscoanas, su euskara batua, proposta dae Koldo Mitxelena Elissalt.

A pustis de sa Gherra Tzivile Ispagnola, aiat proadu a formare una fortza de resitèntzia anàrchica contra a su franchismu.

In su 1952, a pustis de s’èssere opostu a s’intrada de Luis Villasante in sa Euskaltzaindia e de criticare s’idea de sa Crèsia in contu de limba basca, si nch’andat a Frantza. In San Juan de Luz leat cuntatos cun pessones de su movimentu Jagi-Jagi. In su 1963. cun su pseudònimu de Fernando Sarrailh de Ihartza, pùblicat su libru Vasconia, in ue crìticat unas cantas ideas de su natzionalismu e de Sabino Arana e proponet unu natzionalismu bascu nou. A sa prima proponiat una genia de anarcoindipendentismu chi istabiliat una fusione intre sa sinistra patriòtica e s'anarchismu, ma cun pagu èsitu.

A pustis, fiat istadu simpatizante de una forma ìbrida de anarchismu e marxismu eterodossu. In fatu, aiat cumintzadu a collaborare cun ex militantes de EGI e a teorizare subra de sa luta armada. In 1964 nche l’espellent dae Frantza e s’istabilit in Bruxelles (Bèlgiu), in ue cumintzat a tènnere relatziones cun membros de ETA e elàborat unos cantos documentos pro sa V Assemblea de custa organizatzione.

In su 1971, pro carchi annu, andat a istare in Roma.

In su 1975 abbandonat ETA e torrat a Euskadi, in Zarauz, in ue si dèdicat a sa produtzione literària ebbia.

At publicadu òperas comente Vasconia (1963), La cuestión vasca (1965), Garaldea (1978), in ue afirmat un’orìgine comuna possìbile de sos Bascos cun sos Guanches (sas populatziones preispànicas de Canàrias).

In su 1984, pùblicat Computer shock, Vasconia, año 2001. S’ùrtima òpera sua est istada Los gitanos vascos (1986). At creadu finas s’assòtziu Jakintza Baitha, in ue trataiat argumentos riferidos a sa cultura grega clàssica, e at publicadu Halcón: Revista de Cultura Griega.

Abbàida finas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]