Grèghia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Grètzia
Grètzia – Bandera Grètzia - Istemma
(detàllios) (detàllios)
Grètzia - Localizzazione
Datos amministrativos
Nùmene intreu Grètzia
Nùmene ufitziale Repùblica Ellènica
Limbas ufitziales gregu
Àteras limbas albanesu, arumenu, bùlgaru, giudeu-ispagnolu, matzèdonu, romanì, turcu
Capitale Atene  (664.046 ab. / 2011)
Polìtica
Forma de guvernu repùblica parlamentare
Indipendèntzia 1 de ghennàrgiu de su 1822 dae s'Impèriu Otomanu
Intrada in s'ONU 25 de santugaine de su 1945
Mannària
Totale 131.940 km² (94º)
% de sas abbas 0,86%
Populatzione
Totale 10.768.477 ab. (2017)
Densidade 81,67 ab./km²
Nùmene de sos abitantes Template:AggNaz
Geografia
Continente Europa
Làcanas Albania, Bulgaria, Matzedònia de su Norte, Turchia
Fusu oràriu UTC+2 (Ora legale: UTC+3)
Economia
Valuta Euro
PIL (numenale) 219.097 milliones de $
PIL pro capite (nominale) 20.407 $
PIL (PPC) 312.661 milliones de $
Vàrias
Còdighes ISO 3166 GR, GRC, 300
TLD .gr
Prefissu tel. +30
Sigla autom. GR
Innu natzionale Hymn to Liberty
Festa natzionale 6 de nadale
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Flag of Greece (1970-1975).svg Ditadura de is Coronellos
 

Coordinatas: 38°30′N 23°00′E / 38.5°N 23°E38.5; 23

Sa Grètzia (in gregu: Ελλάδα, trasliteradu: Elláda), ufitzialmente Repùblica Ellènica (in gregu: Ελληνική Δημοκρατία, trasliteradu: Ellīnikī Dīmokratía) est un'istadu de s'Europa meridionale, postu subra de su tretu meridionale de sa penìsula balcànica. Est una repùblica parlamentare unitària e sa capitale est sa tzitade de Atene. Sa limba ufitziale est su gregu modernu.

S'istadu tenet istèrrida de 131.940 km² e contat polulatzione de unos 10.768.477. Su tretu peninsulare allàcanat a norte cun Albania, Matzedònia de su Norte, Bulgaria e Turchia e s'incarat in is àteros cantones a su mare Egeu, de su mare Jòniu e de su mare de Creta. Amministrat in totale prus de 6.000 ìsulas, 227 de sas cales populadas.[1]

Sa Grètzia si cunsìderat s'ideale sighidore de sa tziviltade mitzenea e de s'antiga Grètzia, cunsiderende·si su bratzolu de sa tziviltade otzidentale e sa pàtria de sa primordiale democratzia[2], de sa filosofia[3] e de is printzìpios artìsticos e geomètricos, non prus de is Giogos olìmpicos antigos, sa cale eredade est istada regorta dae is modernas Olimpìades.

La Republica afundat is raighinas suas in sa gherra de indipendèntzia grega acontèssida in su sèculu XIX contra s'Impèriu Otomanu, chi aiat dadu vida a sa Prima Repùblica Ellènica. Cun sa cunventzione de Londra de su 1832 si fiat istabilida sa nàschida de su Regnu de Grètzia, furriadu una prima borta in su 1924 cun sa nàschida de sa Segunda Repùblica Ellènica, e una segunda borta in su 1968 cun su corpu de Istadu atuadu dae is coronellos Geōrgios Papadopoulos, Nikolaos Makarezos e Ioannis Ladas, chi aiat dadu inghitzu a sa Ditadura de is Coronellos. Sa moderna Repùblica fiat istabilida in su 1974 cun sa fine de su regìmene militare.

Mancari sa forte incuida causada dae sa crisi econòmica de sos annos 2010, sa Grètzia est cunsiderada un'istadu isvilupadu, a su de trintaduas posiduras in s'iscala mundiale pro inditu de isvilupu umanu e cun unu rèditu per capite de 20 317 $ (datos agiornados a su 2019). Est unu de is 51 Istados chi in su 1945 ant aderidu a s'Organizatzione de is Natziones Unidas e dae su 1981 est parte in antis de sa Comunidade Econòmica Europea e a pustis de s'Unione Europea e at adotadu s'Euro impare cun sa parte manna de sos àteros istados membros in su 2002; est in prus membru de s'Organizatzione de su Tratadu de s'Atlànticu Norte (NATO) de su 1952,[4] de s'Organizatzione pro sa cooperatzione e s'isvilupu econòmicu (OCSE) dae su 1961, e membru fundadore de s'Organizatzione de sa Cooperatzione Econòmica de su Mare Nieddu (BSEC) e de s'Agèntzia Ispatziale Europea (ESA).[5]

Intre de is tzitades prus mannas s'arremonant sa capitale, Atene, chi at acasagiadu is Giogos olìmpicos modernos in su 1896 e torra in su 2004, Thessaloniki, a bortas narada fintzas Symprōteyousa (in gregu: Συμπρωτεύουσα, literalmente: "co-capitale")[6], Patra, printzipale tzentru de su Peloponnesu, e Iráklio, cabulogu e tzentru abitadu majore de s'ìsula de Creta.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Greece, in britannica.com.
  2. Mose Finley, Democracy Ancient and Modern, 2ª ed., London: Hogarth, 1985.
  3. Frederick Copleston, History of Philosophy, vol. 1.
  4. Su 14 de austu de su 1974 is fortzas militares gregas si fiant retiradas dae sa NATO in protesta a s'ocupatzione illegale di Tzipru Norte, occupatzione a in antis de sa cale l'Alliàntzia fiat pàssida indifferente. Sa Grètzia est torrada a intrare in sa NATO in su 1980.
  5. Greece becomes 16th ESA Member State, in esa.int.
  6. Macedonian Heritage, in macedonian-heritage.gr (archiviadu dae s'url originale su 22 abrile 2009).

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su tholos de Delfi