Iscravidade

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Illistratzione de iscravidade in Brasile
Triàngulu de su traficu de iscravos intre Europa, Africa e Amèrica
àreas de su mundu in ue galu s'agatat iscravidade

S'iscravidade est sa cunditzione de su chi est privadu de sa libertade, chi est fatu propiedade - e duncas isfrutàbile e bendìbile che unu bene materiale - de un'àteru.

Definìbile che una aina animada de Aristòtele (Ética Nicomachea, VI, cap. VIII-XIII), s'iscravu s'iscerat de su tzeracu, de su presoneri o de su fortzadu (totu cunditziones a curtzu de s'isfrutu) e de s'animale de traballu, dae unu istatutu pròpiu, determinadu dae règulas (costumenes, leges etz...) chi balent in su paisu e s'època cunsiderada. Sunt règulas chi apostivigant sas cunditziones chi betint a s'iscravidade e sas chi faghent a modu chi bi si istorret, sos tremenes impostos a su mere, sos de libertade e amparu chi s'iscravu sighit a tènnere, fintzas ite cunsìderu de umanidade (s'ànima segundu bisura religiosa) li si reconnoschet. S'afrancadura de un'iscravu (dada dae su mere o dae s'autoridade chi l'istat subra) nde faghet unu afrancadu, chi tenet istatus simbillante a unu ordinàriu.

Sos negùscios negrieros transatlànticos e orientales sunt sos esempros prus emblemàticos de pratichesas de cummèrtzios de iscravos, dadu dae su fatu chi apant tentu durada de paritzos sèculos e chi apant tiradu a mesu deghinas de milliones de pessones, cun effetos istòricos chi pertocant mescamente s'Àfrica sub-sahariana, sos Istados Unidos de Amèrica, sos istados caraìbicos e de s'Amèrica meridionale.

Mancari cundennada fatuvatu fintzas de antighidade, siat de autoridades morales, siat polìticas, s'iscravidade at cherfidu tempus meda longu in antis de la pòdere afines abolire e controire cun sas diferentes decraratziones de sos deretos de s'òmine. Oe est uffitzialmente preubida, ma est pretzisu nàrrere chi atos che traballos fortzosos, tzerachias pro dèpidos, cojas fortzosas e isfrutos sessuales oe in die galu subèschidos, sunt totu formas de iscravidade.

In Sardigna, durante s'època giudigale sa de s'iscravidade fiat chistione chi si pòdet nàrrere èsseret sentida, cosa chi aiat permitidu chi in su tempus de Elianora de Arbarea, casi totu sos tzitadinos de su giudicadu esserent totalmente lìberos.