Àustria: diferèntzias tra is versiones

Jump to navigation Jump to search
no edit summary
 
==Zeografia==
S'Àustria at istèrrida de 83,879 km² e populatzione de unos 8,5 milliones de bividores. Pigat làcanas in su norte-ovest cun sa [[Germània]], pruspius de pretzisu cun sa [[Baviera]], in su norte cun sa [[Repùblica Ceca]], in s'est cun [[Islovàchia]] e [[Ungheria]], in su sud cun [[Itàlia]] e [[Islovènia]], in s'ovest cun s'[[Isvìtzera]] e su [[Liechtenstein]].
 
Su territòriu autrìacuaustrìacu est mescamente montosu, essende postu in intro de is [[Alpes]] e petzi su 32% de s'istadu s'agatat a artària minore de 500 metros subra su mare. Su pitzu pruspius artu lòmpet a 3.798 m.s.m.
 
==Istòria==
Sas orìzines de s'Àustria moderna remontant a sa dinastia de sos [[Habsburgos]], candoscando su territòriu suo fiat parte de s'[[Sacru Impèriu Romanu-Germànicu]]. Dae su tempus de sa [[Riforma Protestante]], medas prìntzipes de sa Germània setentrionale, chi non cheriant sutastare a s'autoridade de s'imperadore, aiant aprofetadu de su [[protestantèsimu]] che bandera de rebellia. S'imperadore aiat però mantentu cuntrollu subra sos territòrios tedescos e non tedescos de sud, chi fiant abarrados fideles a sa [[crèsia catòlica]]. Durante sos de 17 e de 18 sèculos s'Àustria aiat afortigadu sa posidura sua, diventende una de sas potèntzias mannas de [[Europa]] e in resposta a sa coronada de [[Napoleone Bonaparte|Napoleone]] che imperadore de [[Frantza]], fiat proclamadu s'[[Impèriu de Àustria]] in su 1805.
 
A pustis de sa derrota de Napoleone, fiat sa [[Prùssia]] a si fàghere cumpetidore de s'Àustria, pro su domìniu subra totu sa natzione tedesca. In su 1866 fiat cumbàtida sa [[gherra àustro-prussiana]], dae in ue s'Àustria fiat bessida derrotada, aberende s'istrada saa sa Prùssia subra su cuntrollu de su restu de sos istados tedescos. In su 1867 s'impèriu fiat riformadu e tramudadu in [[Impèriu Àustro-Ungheresu]].
[[File:Austro-Hungarian Monarchy (1914).svg|left|thumb|[[Impèriu Àustro-Ungheresu|Impèriu Austro-Ungheresu]] a sintrada in sa [[Prima gherra mundiale|Prima Gherra Mundiale]]]]
S'Àustria fiat lassada foras dae sa formatzione de s'[[Impèriu tedescu|impèriu Tedescu]], acontessidaacontèssida pagos annos a pustis, ma aiat sighidu polìticas chi nde fiant alliniadas in sas deghinas de annos a sighire, fintzas a sa [[Prima gherra mundiale|Prima Gherra Mundiale]], in ue sos duos istados fiant intradasintrados alleadasalleados, a fatu de sa crise sighida a s'ochidura de s'erederi a sa corona, s'archiduca [[Frantziscu Ferdinandu de Àustria]].
 
Finida sa gherra in su 1918, s'impèriu fiat iscontzadu e s'Àustria fiat fata repùblica- sa [[Repùblica Àustro-Tedesca]] - chi punnaiat a s'unione cun sa [[Repùblica de Weimar]], ma non podiat segundu sos acòrdios istabilidos in su [[Tratadu de Saint-Germain-en-Laye]] de su 1919. S'annessione a sa Germània fiat intames fata in su 1938 (''Anschluss'') suta sa ghia de [[Adolf Hitler]], cando s'istadu fiat ocupadu dae sas tropas [[Germània nazista|nazistas]], cun su mannu cunsensu de sa popùlatzione austrìaca. Sa repùblica austrìaca fiat torrada a istabilirecostituire cun s'agabbu de sa [[Segunda Gherra Mundiale]], in su 1945. In su 1955 su [[Tratadu de Istadu austrìacu]] torraiat a ribaire sa soberania de s'istadu, a s'agabbu de s'ocupatzione. In su propiu annu su parlamentu austrìacu creaiataiat iscritu sa [[Declaratzione de Neutralidade]], chi declaraiat comente sa [[Segunda Repùblica Austrìaca]] diat diventare permenentemente neutrale.
 
Oe s'Àustria est una [[repùblica parlamentare]] cumposta de noe [istados[Istados federados de s'Àustria|istados federales]].
==Economia==
S'Àustria est su de 12 istados pruspius ricos de su mundu pro richesa peròmine, cun una economia de mercadu isviluadaisvilupada e artos livellos de vida. Fintzas a su 1980 medas aziendas indùstriales austrìacas fiant natzionalidas. In annos pius reghentes sa privatizatzione at reduidu is propiedades de s'istadu a livellos cumpartzìbiles cun sas àteras economias de su continente. Impare a s'indùstria, su turismu internatzionale rapresentat sa fita pius importante de s'economia natzionale.
==Demografia==
Istoricamente sos austrìacos fiant cunsiderados tedescos, ma a pustis de sas duas [[gherras mundiales]] su cunsideru chi li est dadu at cambiadu. A s'agabbu de sa [[Prima Gherra Mundiale]], cun s'iscontzu de s'[[Impèriu Àustro-Ungheresu]] sos polìticos aiant declaraduproclamadu sa repùblica, chi si declaraiat ''Deutschösterreich'' (tedescu-austrìaca), parte de sa [[Repùblica de Weimar|Repùblica tedesca]]. S'unimentu de sos duos istados fiat però controidu dae su [[Tratadu de Saint-Germain-en-Laye]], che cunditzione imposta dae sossas istadospotèntzias vitoriòsosbinchidoras de ssa agherragherra, proin s'intentu de prevènnere sa formatzione de unu istadu tedescu cun territòriu tropu mannu, capatzu de torrare a rapresentare una minetza pro sos echilìbrios europeos. A fatu de sa [[Segunda gherra mundiale|Segunda Gherra Mundiale]] (a chi s'Àustria aiat pigadu parte unida a sa [[Germània nazista]]) sunt istados fatos isfortzos importantes pro creare una identidade nazionalenatzionale distinta. In die de oe sa majoria de is aurtrìacosaustrìacos si bidet diferente che unu tedescu de [[Germània]], mancari sighet a s'agatare unu movimentu istòricupolìticu-culturale chi cheret ca totu sas persones de limba tedesca cumponent una natzione sola, chichentza nonde abbaidatabbaidare sas làcanas istatales. Prus de su 91% de sa populatzione su cunsiderat simpremente austrìaca.
 
Sas minorias ètnicas sunt costituidas dae unos 13.000-40.000 [[islovenos]] biventes in [[Carìntzia]], unos 30.000 [[croàtos]] e [[ungheresos]] in su [[Burgenland]], totus minorias chi godint de deretos ispetziales reconnotos dae s'istadu. Sos islovenos de [[Istìria]] (unos 1.600-5.000) non sunt reconnotos e no tenet deretos ispetziales.
Unu austrìacu de bator bivet in sa capitale [[Vienna]]. Su 19% de sa populatzione residente austrìaca at a su mancu unu parente de orìgines no austrìacas. Sas etnias prus numerosas sunt [[tedescos federales]], [[bòsniacos]] e [[turcos]].
 
Sa majoria de sa populatzione faeddat unu dialetu locale de su [[dialetu bavaresu]], mancari siat su [[limba tedesca|tedescu standard]] sa limba ufitziale de s'Àustria, intendida però dae is austrìacos che limba coltaischida. Àteras limbas faeddadas in Àustria sunt s'[[limba ungheresa|ungheresu]] e su [[Limba croata|croàtu]] (in su [[istados federados de s'Àustria|Bundesland]] de [[Burgenland]], e s'[[limba islovena|islovenu]] (in [[Carìntzia]] e [[Istìria]]).
 
==Àteros progetos==
9,105

edits

Menu pro navigatzione