Limbas germànicas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Isparghidura. In biaitu sos istados in ue una limba germànica est prima limba; in colore de chelu istados in ue una limba germànica est uffitziale ma non prima limba faeddada

Sas limbas germànicas sunt unu brancu de sa famìllia de sas limbas indo-europeas, faeddadas che limbas nadias dae unas 500 milliones de pessones in su mundu, ispartas mescamente intre Amèrica setentrionale, Otzeània, Europa tzentrale, setentrionale e otzidentale.

S'iscerant tres brancos de limbas germànicas: unu otzidentale, unu orientale e unu setentrionale.

Su brancu otzidentale includet sas duas faeddadas prus ispartamente:

  • inglesu cun unos 300-400 milliones de faeddadores nadios
  • tedescu cun prus de 100 milliones de faeddadores nadios
  • olandesu unos 23 milliones de faeddadores nadios
  • afrikaans. Derivadu dae s'olandesu, contat prus de 7,2 milliones de faeddadores)
  • bassu tedescu cun unos 5 milliones de faeddadores nadios in Germània e 1,7 milliones in sos Paisos Bàscios

Su brancu setentrionale includet limbas faeddadas essentzilmente in sos paisos nòrdicos cun unu totale de 20 milliones de faeddadores nadios:

Su brancu orientale includet gòticu, burgundu, vandàlicu, limbas oe totus estintas. S'ùrtima a s'ispèrdere fiat su gòticu de Crimea, faeddadu in àreas isuladas de sa Crimea fintzas a su de 18 sèculos.

Totu sas limbas germànicas derivant de una limba comuna narada proto-germànicu o germànicu comunu, chi fiat faeddadu aprossimadamente in su primu millènniu a.C., durante s'Edade de su ferru, in s'Europa setentrionale.