Jump to content

Protoistòria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Carru solare de Trundholm, datadu a s'edade de su brunzu mèdia

Sa protoistòria est su segundu perìodu de sa preistòria, est a nàrrere cuddu generalmente cumprèndidu intre sa prima edade de su brunzu (prima metade de su de 4 millènnios a.C.) e sa de su ferru (chi tenet cumintzu in su Mediterràneu orientale a fùrriu de su de 12 sèculos a.C.). Su tèrmine derivat de su gregu πρῶτος (prôtos, «primu, de inghitzu») e ἱστορία (historía, «istòria»).

Definitziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Traditzionalmente, sa protostoria est s'iscuta de tempus in ue unu tzertu pòpulu no at galu isvilupadu sas primas formas de iscritura, ma esistent documentas iscritas dae unos àteros pòpulos cuntemporàneos o sighidores chi nde faeddant, duncas si disponet de fontes istòricas indiretas, o puru, sa fase intermèdia intre sa Preistòria e s'istòria propiamente narada.

In sa base de custu signìficu, sa protoistòria de unu logu si podet acumprire in unu momentu diferente de cudda de unu àteru logu. In Egitu e in Mesopotàmia, pro esempru, su perìodu protoistòricu non podet andare prus a in antis de sa segunda metade de su de 3 millènnios a.C., mentras pro Roma e su Làtziu faghet a arribare fintzas su de 7 sèculos a.C. In resumu in su Mediterràneu su perìodu protoistòricu diat bènnere gasi a inditare unu arcu cronològicu variàbile intre sa prima edade de su brunzu in s'Oriente Mèdiu (cun is primas formas de iscriidura e aposentamentos calificados che a "primas tzitades") fintzas a su segundu sèculu a.C. tzirca, cun sa definitiva romanizatzione de su mediterràneu nord-otzidentale (Iberia, Gàllia mediterrànea, Itàlia setentrionale etc.). Diferente s'arresonu pro manna parte de s'Europa tzentrale e pro cussa setentrionale e orientale, in ue sa protoistòria at a perdurare, in unos cantos casos, fintzas a edades artumedievale.

Sighende imbetzes un'acostamentu econòmicu-materialista de sa paletnologia, cun protoistòria faghet a pònnere a mesu s'istàdiu istòricu de sas sotziedades umanas organizadas in formas prus cumplessas e sofisticadas respetu a sa tribù clànica, cumbinende fatu·fatu cun is formatziones sotziales chi ant pretzèdidu deretu s'organizatzione de un'Istadu propiamente naradu ("chiefdom"); a issa currispondet un'aumentu de su gradu de ispetzializatzione artesanale in is fainas econòmicas segundàrias (cussas est a nàrrere de traballu de sas matèrias primas/produtzione, cales sa metallurgia), e arta diversificatzione e cumplessidade culturale respetu a sos grupos umanos de s'edade de sa pedra, averiguàbile siat in sa cultura materiale siat in is aspetos ideològicos (deduìbiles dae sas pràticas funeràrias e cultuales).

In àmbitu europeu e mediterràneu, duncas, su cumintzu de sa protoistòria si retrodatat a s'edade de su ràmene adelantada, in manera piessigna a sa facies de sa vasu campaniforme.

In sentidu ladu, s'impreat su tèrmine protoistòria fintzas pro inditare su cumintzu de unu perìodu in tèrmines culturales.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]