Putzu sacru de Sant'Anastàsia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Su putzu sacru de Santa Anastasia (mèllus connotu de is sardaresus cun su nomìni de Sa funtana de is dolus, est a nài la fonte dei dolori in italianu) est unu monumentu nuràgicu situadu in su centru abitadu de Sàrdara, comunu de su Sud Sardigna. Facci a s'omònima crèsia, a pitzusu de su coddu de Pran'e Cuaddus, su putzu est cumpostu de un' àrea archeològica manna meda e est s'ùnica in Sardigna a tènni tres putzus sacrus. In prus, su de duus putzus sacrus chi est a aintru de unu centru abitadu est Su Putzu sacru de Predio Canopoli de Pèifugas est su de duus putzus sacrus a est stetiu criau.[1]

Descritzioni[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Visualli laterali de su putzu cun su làstricadu antecedenti sa scala.

Si intrat in su situ gràtzias a una passaredda chi passat in mesu de totu s'àrea archeològica, cun pannellus descritivus pro dònnia ambienti.

Datau tra su XIII e su de XII sèculos a.c, in tarda Etadi de su brunzu, est unu putzu sacru destinadu a su cultu de is abbas chi si diferèntziat de cussus de Santa Vittoria de Serri e de Santa Cristina in cantu est istadu costruidu cun perdas basalticas e calcàreas no traballaus. Su putzu est caraterizadu dae un'atriu in parti lastricadu, puru chi ddoi est abarrau scetti cancu incueddu de perda chi donant a una scala de 12 gradinus, chi tenit una cobertura a piatta banda degradanti. S'iscala donat su passu a s'aposentu tzirculari cun cobertura a thòlos cun unu diàmetru de casi 3 metrus e un' artària de 5 metros. Sa vena sorgiva, ndi torrat in d'unu stuvioni longu 5-6 metrus,ndi essit de unu stampu afortiau cun d'un' architravi a sa basi de s'aposentu de su putzu, de s'àtera parti de s'iscala.[2]

S'àrea archeològica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A giru de s'area funt istétias scobertas diversas capannas e un'àteru putzu a s'internu de sa Crèsia de Santa Anastàsia (Sàrdara).

Capanna 1[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas nitzas de sa capanna 1

Sa capanna posta subra su putzu sacru, tenit una pranta tzirculari cun duas nitzas retangularis. In s'interi de s'òperas de iscavu, funt istadas scobertas in suta de sa pumentu seti canaletedas dispostas a ventaglio e crobetas de lastras de perda. Custa ùrtimas serbiant po assodìri s'abba bènida de sa vena in su canali fintzas a alimentai su putzu sacru.

Capanna 4[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Capanna 4 posta in s'ala prus arta de s'àrea archeològica

Posta pagu prus in artu respetu a sa capanna 1 fiàt destinat a sa fucinatura. Aintru funt istadus agataus diversus molluss de fusioni in terracota.

Capanna 5[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Capanna 5 cun a su tzentru su bancone sedile

Benit definida cumenti sa sala de is riunionis de is capus de sa biddiscedda,poita in mesu ddoi est unu sedili àncora oe visìbili. Sa capanna est istada realizada tra sa fine de su XI e su de X sèculos a.C. A s' internu in prus funt istadus agataus diversus repertus: un'orciu prenu de manufatus in brunzu, trastus de fonditori pro fainas artigianali e tres bacili de brunzu.

Pannellu relativu a sa capanna 5 cun planimetria e bancone sedile in minuda

Su segundu putzu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Internu de su putzu de impreu presente in sa crèsia de Santa Anastasia

Candu ci fiant is iscavus de Antonio Taramelli est istadu agatadu unu putzu de impreu realizadu in òpera isodoma fintzas a sa profundidadi de casi 2,50 metros, pro latziai logu a sa roca naturali. Su putzu, chi tenit una forma truncu cònica, teniàt cuadu aintru meda repertus de importu: una brocca askoide, vasus a cesteddu e piriformi, dataus tra su Bruntzu finali e su de VII sèculos a.C.

Curiosidadi[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In is operatzionis de scavu funt istetius agataus una pariga de rocca basaltica mannus, decoraus cun bòcias mamellari in rilievu e prus de totu una a forma de protome taurina. Custus repertus fiànt stetiu imperaus cumenti làrdini po su muru de sa crèsia de Santa Anastàsia e oi s'agatant a intru de custa; si creit ca potzant èssere istadus impreaus po decorai s'intrada de su putzu sacru.

Su de tres putzus sacrus e bona parti de sa bidda nuràgica resurtat oi no est stetia scorrovonat po is dificultadis dèpiu a su fatu de s'agatai in su centru storicu de Sàrdara.

Totus is repertus de Santa Anastàsia e de s'àrea archeològica sua funt stetius assodditus e aprigaus me in su Museu cìvicu "Villa Abbas" de Sàrdara e unu cantu puru in su Museu archeològicu natzionale de Casteddu.

Galleria de immàgines[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. [1]
  2. [2]

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • A. Taramelli, "Su tèmpiu nuràgicu de S. Anastasia", in Monumentos Antigos de sos Lincei, XXV, 1918, coll. 5-106
  • D. Castos, Sàrdara. Su cultu de sas abbas. Su putzu sacru de Santa Anastasia e sa crèsia sua, Firenze, Su puntu, 1982
  • G. Ugas-L. Apo impreadu, "Noos iscavos in su Santuàriu Nuràgicu de S. Anastasia de Sàrdara", in Unu millènniu de relatziones intre sa Sardigna e sos paisos de su Mediterràneu. Autos de s'II Cunvegnu de istùdios (Ceraxus-Casteddu, 27-30 santandria 1986), Casteddu, Provìntzia de Casteddu-Assessoradu a sa Cultura, 1987
  • G. Ugas, "Sàrdara (Casteddu) Localidade de Santa Anastasia. Àrea de su Santuàriu nuràgicu", in Bulletinu de Archeologia, 3, 1990, pp. 144-145
  • R. Sirigu, "Santa Anastasia: istòria de sos iscavos", in Archeologia a Sàrdara. De S. Anastasia a Monreale, cannaca "Cuadernos didàticos", 11, Casteddu, Soprintendenza archeològica pro sas provìntzias de Casteddu e Aristanis, 2003, pp. 7-15
  • L. Apo impreadu, "Santa Anastasia: s'àrea archeològica", in Archeologia a Sàrdara. De S. Anastasia a Monreale, cannaca "Cuadernos didàticos", 11, Casteddu, Soprintendenza archeològica pro sas provìntzias de Casteddu e Aristanis, 2003, pp. 16-40

Boscis curreladas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Unos àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Collegamentus esternus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]