Rennu Unidu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Rennu Auniadu)

Coordinatas: 54°N 2°W / 54°N 2°W54; -2

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Bandera
Posidura in Europa

Su Rennu Unidu de Britànnia Manna e Irlanda de su Nord o Rennu Unidu (in inglesu: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland), mera bortas nomenau sballiendi cun sa sineddoche Inghilterra, esti unu istadu de s'Europa Occidentali. Sa capitale est Londra.

Esti stettiu formau de meras Attus de Unioni ki aunianta custas natzionis costitutivas: Inghilterra, Galles, Scotzia e Irlanda de su Nord. sa parti prus manna de s'Irlanda sinci bogaara a foras in su 1922 criendi di aicci sa Repùbrica de s'Irlanda), sa parti chi nun si fiara bogara esti immoi parti de su Rennu Unidu e esti narara Irlanda de su Nord e benit a essi sa manna parti de sa regioni de s'Ulster.

Su Rennu Unidu tenit istèrrida de 242 521 km² e populatzioni de unus 64.500.000 bividoris.

Primu stadu a s'industrializai in su mundu, s'est dotadu de costitutzioni giai in su de 18 sèculus , diventendi modellu po is sistèmas democràticus chi fiant nàscius pagus a pustis in totu is stadus ocidentalis de s'Europa.

Po totu sa durada de su de 19 sèculus, su Rennu Unidu s'est impostu in su mundu che sa potèntzia prus manna, solu istadu intra de is atras cosas a rennesci a non si fai invadi ni de is tropas napoeònicas a primìtziu de s'800, ni de is tropas nazistas in sa Segunda Gherra Mundiale. Is ispesas poderadas pro cumbati is duas gherras mundialis, impari a su scònciu de s'impèriu coloniali, nd'ant menguadu s'influèntzia in su mundu.

Cun tantu custu fatu, est in dii de oi sa de cincu potèntzias econòmicas mundialis a fatu de Istadus Unius, Cina, Giaponi e Germània; est duncas su segundu stadu prus potenti de Europa ( a fatu de sa Germània). Tenit fintzas unu de is inditus de isvilupu prus artus de su mundu.

Est membru fundadori de s'ONU e de sa NATO, de su G8 e de su G7. Membru de s'Unioni Europea dae su 1973, nd'est bessida a pustis de su 23 de làmpadas 2016, data de su referendum in ui su pòpulu britànnicu at scioberau de nci bessiri dae s'Unioni. Fintzas in sinu a s'Unione Europea, su Rennu Unidu, comenti chi siat, fiat foras s'unioni econòmica monedària,e duncas at sempiri sighiu a impreai sa sterlina in logu de s'euro.

Atrus progetus[modìfica | edit source]

Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Cipro - Croàtzia - Danimarca - Estonia - Finlandia - Frantza‎ - Georgia - Germania - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvetzia - Isvìtzera - Italia - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Logos Bascios - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Monaco - Montenegru - Norvegia - Polonia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Russia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria