SETI@home

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Un'ischermada de su programma SETI@home

SETI@home (“SETI at home") est unu progetu de càrculu distribuidu voluntàriu chi impreat elaboradores acapiados a ìnternet acasagiadu dae sa Space Sciences Laboratory a s'Universidade de sa Califòrnia, Berkeley, in sos Istados Unidos. SETI est s'acrònimu de Search for Extra-Terrestrial Intelligence (Chirca de abbistesa extra-terrestre) e su fine suo est analizare signales ràdiu pro chircare signos de abbistesa extra terrestre. Custa est una de sas medas fainas de su progetu SETI. Su programma SETI@home est istadu distribuidu a su pùblicu su 17 maju 1999.

In passadu est istadu su progetu de càrculu distribuidu cun su nùmeru prus mannu de partetzipantes e est istadu reconnotu dae su Guinness de sos primados comente a su càrculu prus mannu in s'istòria.[1]

Su 3 martzu 2020 ant annuntziadu chi su 31 martzu no ant a èssere prus frunidos datos de càrculu a sos partetzipantes a su progetu, ca sa cantidade de datos regortos est bastante pro su momentu e is chircadores s'ant a cuntzentrare subra s'anàlisi de is chi tenent.[2][3]

Chirca sientìfica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is duas punnas originales de SETI@home sunt:

  1. Acumprire una chirca sientìfica pro rilevare bida inteligente a foras de sa Terra.
  2. Dimustrare sa fatibilidade e de su cuntzetu de càrculu voluntàriu.

Sa segunda de custas punnas est istada segudada. S'ambiente BOINC, impreadu oe comente a prataforma pro su càrculu e isvilupadu comente a evolutzione de sa prataforma SETI@home originale, frunit suportu pro medas progetos de càrculu intensivu in una gama ampra de disciplinas[4]. Sa prima punna imbetzes, a oe, no est istada segudada: niunu signale craru de bida inteligente extra terrestre est istadu rilevadu pro mèdiu de SETI@home.

SETI@home chircat proas de trasmissiones ràdiu de abbistesa extra terrestre impreende sos datos de osservatzione de su radiotelescòpiu de Arecibo. Is datos sunt collidos mentras su telescòpiu est impreadu pro àteros programmas sientìficos, digitalizados, postos in memòria e imbiados a is serbidores de SETI@homes. A pustis, sunt partzidos in arrogos minores e analizados gràtzias a su programma pro chircare variatziones de signale chi non podent èssere generadas dae abbolotu elètricu e chi duncas podent èssere su resurtadu de una trasmissione in radio-frecuèntzia de una tziviltade aliena[5][6]. Su puntu de importu prus mannu de SETI@home est su de fàghere analizare onni blocu de datos dae is elaboradores de sos voluntàrios chi a pustis torrant su resurtadu de s'anàlisi. In custa manera s'anàlisi de is datos, chi recheret una disponibilidade manna de resursas e unu tempus longu pro is càrculos, est reduidu a unu problema meda prus resonàbile gràtzias a s'agiudu de una comunidade manna de voluntàrios[7].

Su programma chircat bator tipos de signales chi si distinghent dae s'abbolotu[8]:

  • Bicas in s'ispetru de potèntzia.
  • Tzàntzigos gaussianos in sa potèntzia de trasmissione, chi diant pòdere rapresentare s'antenna chi colat in sa fonte ràdiu.
  • Tripletas – tres picos de potèntzia consecutivos.
  • Impulsos chi podent rapresentare una trasmissione digitale a banda istrinta.

Unu signale de abbistesa extra terrestre podet èssere influentzadu in medas maneras dae su mèdiu interistellare e de su motu relativu de s'orìgine sua cunforma a sa Terra. Su signale potentziale est duncas trasformadu in una sèrie de modos pro garantire sa probabilidade màssima de ddu distìnghere dae s'abbolotu presente in s'ispàtziu. Pro esempru, est probàbile chi un'àteru praneta siat in movimentu a una lestresa e atzellerada cunforma a sa terra, e custu at a cambiare sa frecuèntzia, in su cursu de su tempus, de su signale potentziale. Custu tipu de verìfica est fata in ala de su programma de SIDIS@home.

Tecnologia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Totus is chi portant un'elaboradore acapiadu a ìnternet podent pigare parte a SETI@home esecutende unu programma gratùitu chi iscàrrigat e analizat datos bènnidos de su ràdiu-telescòpiu. Is datos de osservatziones sunt ammentados subra nastros de 35 Gigabyte in s'osservatòriu de Arecibo in Puerto Rico[6], onniunu cun 15,5 oras de osservatziones chi sunt imbiados a Berkeley. Arecibo non tenet una connessione a banda larga, tando sos datos depent èssere imbiados in antis pro posta a Berkeley. In cue, sunt partzidos in su domìniu de su tempus e de sa frecuèntzia in unidades de traballu de 107 segundos de datos, o in manera aprossimativa 0,35 MB. Custas unidades de traballu sunt posca imbiadas dae sos serbidores de SETI@home pro mèdiu de ìnternet a elaboradores personales de is partetzipantes in totu su mundu pro èssere analizadas. Su programma de anàlisi podet chircare signales cun belle unu de deghe de sa potèntzia recherta in is iscumbatas pretzedentes, ca impreat de un'algoritmu de càrculu intensivu mutidu integratzione coerente, chi niunu àteru at tentu sa potèntzia de càrculu netzessària pro ativare. Is datos sunt unidos in una base de datos impreende is elaboradores de SETI@home in Berkeley. Sas interferèntzias sunt eliminadas e medas algoritmos sunt aplicados pro chircare sos signales prus interessantes[8].

Programma[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su programma de càrculu distribuidu de SETI@home podet èssere esecutadu siat comente a sarva-ischermu siat mentras s'impitadore traballat, impreende sa potèntzia de elaboratzione chi, si no, no diat èssere impreada. Sa prima prataforma de programma, chi immoi ddi narant “SETI@home Classic” est istada impreada dae su 17 maju 1999 a su 15 nadale 2005. Custu programma cunsentiat de esecutare SETI@home isceti e est istadu sostituidu dae Berkeley Open Infrastructure for Network Computing (BOINC), chi permitet a sos impitadores de contribuire fintzas a àteros progetos de càrculu distribuidu in manera contemporànea a s'esecutzione de SETI@home[4].

GPU

SETI@home impreat fintzas s'unidade de elaboratzione gràfica[9] (ischedas vìdeu) de sos voluntàrios pro mèdiu de unu cliente siat Cuda, siat OpenCL: custu at permìtidu un'aumentu de sa potèntzia computatzionale a disponimentu.

Android

Su progetu suportat fintzas su càrculu subra dispositivos Android[10] (comente a telefoneddos e tablet). Sa paga potèntzia de càrculu posta a disponimentu de custos aparatos est cumpensada dae s'artu nùmeru de sos aparatos matessi e de su bassu costu issoro, respetu a unu computer cumpletu.

Resurtados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su progetu a su martzu 2020 no at rilevadu signales de abbistesa extra terrestre. At imbetzes identificadu medas candidados (positziones in su chelu) pro un'anàlisi prus aprofundida, in ue sos picos in intensidades non si podent a discansu isplicare comente a abbolotu. Su signale candidadu prus de importu est istadu annuntziadu su 1 cabudanni 2004, e mutidu SHGb02+14a[11]. Mentras su progetu no at segudadu sa punna de agatare abbistesas extra terrestres, at proadu a sa comunidade sientìfica chi sos progetos de càrculu distribuidu podent èssere trastos bàlidos de anàlisi.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Largest Computation, in web.archive.org, 28 santandria 2005. URL consultadu su 19 martzu 2020 (archiviadu dae s'url originale su 28 santandria 2005).
  2. Su progetu seti@home at a èssere ibernadu, in www.sardumatica.net. URL consultadu su 19 martzu 2020.
  3. (EN) SETI@home Going into Hibernation, in SETI.
  4. 4.0 4.1 (EN) BOINC, in boinc.berkeley.edu.
    «Belle 30 progetos sientìficos impreant atualmente BOINC; sos esempros includent Einstein@home, IBM World Community Grid e SETI@home».
  5. (EN) About SETI@home page 1, in seticlassic.ssl.berkeley.edu. URL consultadu su 19 martzu 2020.
  6. 6.0 6.1 (EN) About SETI@home page 2, in seticlassic.ssl.berkeley.edu. URL consultadu su 19 martzu 2020.
  7. (EN) About SETI@home page 3, in seticlassic.ssl.berkeley.edu. URL consultadu su 19 martzu 2020.
  8. 8.0 8.1 (EN) About SETI@home page 4, in seticlassic.ssl.berkeley.edu. URL consultadu su 19 martzu 2020.
  9. (EN) GPU computing - BOINC, in boinc.berkeley.edu. URL consultadu su 19 martzu 2020.
  10. (EN) Android FAQ - BOINC, in boinc.berkeley.edu. URL consultadu su 19 martzu 2020.
  11. (EN) Eugenie Samuel, Mysterious signals from light years away, in New Scientist. URL consultadu su 19 martzu 2020.