Sardu arborense (variedade de su sardu)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Mapa de sa partzidura de sa limba sarda. Is dialetos aristanesos tocant a sa parte setentrionale de sa variedade campidanesa e bi benint a èssere iscerados dae lìnias.

Su sardu arborense o fintzas aristanesu est una variedade de su sardu campidanesu, faeddada in sa zona tzentru-setentrionale de sa provìntzia de Aristanis. S'isparghidura e is caraterìsticas de custu grupu de dialetos resurtat pagu omogènea e allindàbile, ma su chi ddu sèberat dae is àteras variedades est sa cumpresèntzia de fenòmenos tìpicos de su sardu logudoresu, subra una base essentzialmente campidanesa, chi si manifestat in manera mudangiosa dae una bidda a s'àtera. Si podet nàrrere ca, in manera bastante prebidida, is aspetos intermèdios intre sa macro-variedade campidanesa e logudoresa de sa limba sarda si faghent prus marcados movende dae sud fache a norte e de ovest fache a est.

Custa variedade fiat proposta pro sa prima borta Vittorio Angius[1] e a fatu in sos annos setanta dae Antonio Sanna, chi dda individuaiat prus che comente ammesturu de sas caraterìsticas linguisticas de su norte e de su sud de s'ìsulas, comente produt dinàmicu de s'istòria linguistica de sa Sardgina e de sas tensiones suas.[2]

In lìnia prus generale su sardu arborense est insertàbile in su grupu de is variedades de mesania, un'àrea linguìstica murra e cun trèmenes pagu pretzìsos, a mesu intre campidanesu e logudoresu, in ue aguantant impare fenòmenos de cumpromissu, chi in s'impare formant sa de tres variedades (o de bator cunsiderende su nugoresu che unu grupu autònomu) de su sardu. In sentidu ladu, nd'est inclùdida in intro totu s'àrea tzentrale de s'ìsula, tochende dae su Campidanu de Aristanis e su Montiferru, fintzas a s'Ogiastra, passende a traessu Guilcer, Barigadu, Mandrolisai, Sarcidanu e Barbàgia de Seulu. Pro su chi pertocat s'istòria sua, si podent trassas de custu tipu de limba in sos atos e ducumentos produtos in su giuigadu de Arbaree in època medievale. Siat dae unos cantos Condaghes siat, in mesura prus manna, dae sas primas trascriiduras de sa Carta de Logu, resultat evidente s'autonomia de una bariedade de sa limba chi cunserbat carateres, mantentos fintzas a oe in die.[3]

Caraterìsticas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa variedade aristanesa de su campidanesu pigat is caràteres prus definidas in is biddas chi s'agatant a penas prus a su norte de Aristanis, fintzas a is chi s'agatant a làcana cun su Montiferru (in ue franca Narabuia chi est solu tzentru de allega campidanesa, in totu is biddas est faeddada una carchi forma de logudoresu) e in totu su Barigadu, subregione chi s'agatat a s'estu e pagu prus a norte de Aristanis. Chircare de ddi trassare trèmenes pretzisos no est comente chi siat possìbile.

In s'àrea de Campidanu s'agatant in antis de totu caraterìsticas pròpias a sa zona, intre is prus innovadoras de sa variedade campidanesa, comente s'elisione de sa -l- intre cunsonantes (soli>soi, sali>sai, colori>caori) o meda prus raramente su passàgiu a sa -b- (soli>sobi, sai>sabi, colori>cabori), s'elisione de sa -n- intervocàlica (pani>pãi, manu>mãu, binu>biũ), s'elisione de sa -r- in is faeddos cun -rt- (portu>potu, ortu>otu, borta>bota/'ota) e una impunna forte a s'inversione de is cunsonantes (chircare>cricai, cabra>craba, birdi>bridi/bidri). A custos s'agiunghent fenòmenos tìpicos de su logudoresu, chi si manifèstant in manera vària dae una bidda a s'àtera. In totu s'àrea e fintzas prus a giosso, ispronghende a sa Marmidda setentrionale e a manu de Campidanu de Mesu est comunu nàrrere limba in logu de lingua, comente fintzas sambiri in logu de sanguini, o s'impitu faeddos de derivatzione logudoresa prus chi non campidanesa, comente zai/giai in logu de donai (meda raru s'impitu de cust'ùrtimu faeddu, chi pigat fatuvatu fintzas significados unu pagu diferentes).

A s'imbesse de su campidanesu, sa prima persona a su tempus passadu no tenet desinèntzia in -amu/-emu, ma -aiu/a o -iu, paris a s'àrea tzentru-setentrionale de Sardigna (esempru: non deu andamu, ma deu andaiu/a o incurtzadu deu andau).

In s'àrea de su Barigadu sa punna a s'elisione de is cunsantes s'ispèrdet, ma aguantat s'inversione de cunsonantes, in manera però prus pagu marcada.

Su seneghesu, mancari uffitzialmente insertadu in sa variedade logudoresa, tenet caraterìsticas numerosas chi nche dd'acostant a custu grupu. A costadu de trassas tipicamente logudoresas comente faeddos chi agabbant in -e/-os, artìculos deminatìvos plurales sas/sos in logu de is, bi si podent seberare fenòmenos annovadores de su campidanesu, a esempru fatuvatu s'elisione de sa -n- intervocàlica (pane>paē).

Suta-partzidura[4][modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Si podent trassare tres lìnias de partzidura printzipales:

  • lìnia Crabas - Sabarussa: cust'àrea inserrat istrintamente is biddas de Arriora, Boàtiri, Crabas, Nurachi, Sabarussa, chi cunserbant totus k- e g- velares (chentu, rughi, boghi) e sa muda de GU/QU a comintzu de faeddu o intra de vocales in b- o -bb- (limba, bìndighi, abba) in manera particulare Sabarussa. Si bi agatant però fintzas medas etzetziones: totus narant pro fàghere un esempru cuatru e cincu in logu batru e chimbi e, in manera diferente segundu sa bidda, is velares in carchi casu non sunt mantentas (centu, paxi, praxi). Is faeddos cun -sc-, comente nasci, pisci,iscì, chi in su logudoresu si faghent -sch- (nàschere, pische, ischire) abarrant tales in totu is biddas fentomadas. In Boàtiri e in Arriora, chi sunt is duas biddas chi prus s'acostant a su suta-grupu a sighire, si narat però in logu iscì. Fatufatu, e in Boàtiri e Arriora susetotus, si podet annoditzare sa muda de -g- e -c- a comintzu de faeddu o intre vocales in -tz- o -z- (giminera>ziminera, genti>zenti, piciocheddu>pitzocheddu, cìvilli>tzivilli). Is biddas a curtzu comente Soanas (fratzione de Crabas), Donigalla Fenugheddu, Màssama, Nuraghinieddu, Sibì (chi sunt fratziones de Aristanis), Ollasta, Simaghis, Simajori, Tzrofolliu, in Aristanis etotu, custos fenòmenos s'agatant a manu a manu prus pagu regularmente presentes, fintzas a Prammas, Santa Justa, Siamanna, Siapicia, Biddobrana, in ue s'allega campidanesa pigat trassas meda prus ischetas.
  • lìnia Narabuia - Milis: cust'àrea inserrat istrintamente is biddas de Milis, Narabuia e Santeru, a chi si podent azunghere fintzas Baullau, Tramatza, Tzeddiani, chi tenent caràteres intermèdios cun su grupu giai descritu. In totu custas biddas is infussos de su logudoresu sunt medas fortes. Is k- e g- velares, sa mudàntzia de GU/QU in b- o -bb-, de -sc- in -sch-, s'agatant in manera casi sistemàtica. A custu s'azunghet fintzas ca -g- e -c- a comintzu de faeddu o intre vocales sunt samper torradas in -z- e -tz- (zenti, tzitadi, anzoni) e susetotus in Narabuia, Santeru e Milis, si podet fintzas agatare e sa muda de -ll- in -z- (esempru: ozu in logu de ollu, fizu in logu de fillu, azu in logu de allu). In Tzeddiani, Tramatza e Baullau si narat però a esempru cuatru e tzincu e non batru e chimbi.
  • lìnia Biddanoa Truschedu - Fordongianus: cust'àrea inserrat istrintamente is biddas de Àllai, Fordongianus comente fintzas Arruinas e Biddanoa Truschedu, chi però tenet influssos dae su logudoresu prus pagu marcados. Foras de is aspetos peculiares giai illustrados, fintzas is k- e g- velares, sa muda de GU/QU in b- o -bb-, de -sc- in -sch-, s'agatant in manera casi sistemàtica. Sa -ll- agatat imbetzes mudàntzia in -g- e duncas si narat a esempru fìgiu, ògiu, àgiu. Sa -g- e sa -c- a comintzu de faeddu o intre vocales non sunt mai torradas in -z- e -tz-. Contrasemper a is grupos cabudianos e mancari in manera incostante, in unas cantas biddas is faeddos podent fatuvatu agabbare fintzas in -e;-o/-os comente in su logudoresu. Is sardos faeddados in is biddas a làcana, comente in Samugheo, Busache, Ula, Neunele pigant trassas logudoresas meda prus definidas.

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. sardegnacultura.it, https://www.sardegnacultura.it/j/v/258?s=20330&v=2&c=2705&t=7.
  2. istar.oristano.it, http://www.istar.oristano.it/it/medioevo/arte-cultura-e-lingua/la-varieta-arborense-della-lingua-sarda/index.html.
  3. sardegnacultura.it, https://www.sardegnacultura.it/j/v/258?s=20330&v=2&c=2705&t=7.
  4. sardegnadigitallibrary.it, http://www.sardegnadigitallibrary.it/.