Tiscali (situ archeològicu)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Collocatzione geogràfica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'agatat in su monte Tiscali, unu minore monte artu 518 m s.l.m. a sa làcana tra su Supramonte de Ulìana e su Supramonte de Durgali. In sa tzima de su monte s'agatat un' enorme dolina càrsica a s'internu de sa cale s'agatant sos restos de su bidditzolu, costruidu in su cursu de s'Edade Nuràgica (XV/XIV - IX/VIII sèculu a.C.), frecuentadu e ristrutturato durante s'Edade Romana (II/I sèculu a.C.). Cun ogni probabilidade su sitiadu est istadu frecuentadu fintzas in su cursu de s'Edade Prenuragica.[1]

Su bidditzolu est in manera intrea costruidu longu sos muros de sa dolina e non resurtat visìbile finas a cando non si sègudat l'interno de sa cavità, pro mèdiu de un' ampra abertura in su muru pedrosu. Aiat istadu bisitadu in su 1910 de Ettore Pais, cando s'agataiat àncora in òtimas conditziones de cunservatzione. Su bidditzolu aiat istadu descritu e fotografadu sceti in su 1927, a òpera de Antonio Taramelli.[2] In su 1999 Susanna Massetti at fatu sos primos e fintzas a como ùnicos iscavos in su situ pro contu de sa Soprintendenza pro sos Benes Archeològicos pro sas provìntzias de Tàtari e Nùgoro. In su 2005 Fabrizio Delussu (Museu Archeològicu de Durgali) at realizadu un'istùdiu preliminare de sos materiales atzapados in su cursu de sos iscavos, esàmene chi l'at cunsentidu de formulare una noa interpretatzione de su situ.

Acatamentos, sachizet e salvaguàrdia de su situ[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

De deghe annos de incuria e de sachizet tenent in manera notèvole iscalabradu su sitiadu chi nointames custu abarrat unu logu de s'atmosfera meda ammajadora. In su muru pedrosu de sa dolina s'aberit annotamala un'ampru finestrone de su cale si dòminat sa sutastante badde de Lanaittu, a pagos chilòmetros de Durgali e de Ulìana.

Nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Delussu 2009
  2. Alberto Moravetti, p.97