World Wide Web

Artìculu in LSC

Logotipu istòricu de su World Wide Web, creadu dae Robert Cailliau

Su World Wide Web (literalmente "talaranu globale"), abbreviadu Web, sigla WWW o W3, est unu de sos servìtzios printzipales de Ìnternet, chi permitit de navigare e usufruire de medas cuntènnidos amatoriales e professionales (multimediales e no) collegados unu cun s'àteru pro mèdiu de ligàmenes, e de àteros servìtzios abertos a totus o a un'ala de sos impitadores de Ìnternet. Custa abbundàntzia de informatziones est possìbile gràtzias a is protocollos de retze e a sa presèntzia, difusione, fatzilidade de impreu e atòliu de sos chircadores (o motores de chirca) e de sos navigadores web in unu mollu de architetura de retze definidu cliente-serbidore.

Istòria

S'idea e sa nàschida

S'elaboradore impreadu dae Tim Berners-Lee pro realizare su primu serbidore web, espostu in su Globu de sa Sièntzia e de s'Innovatzione de su CERN. Su billete in su cuntenidore portat s'iscrita «Custu PC est unu serbidore, no istudare».

Si podet connòschere sa prima proposta de unu sistema ipertestuale in is istùdios de Vannevar Bush, posca publicados in s'artìculu As We May Think (in sardu "Comente diamus pòdere pensare") de su 1945. Su cuntzetu de ipertestu est istadu introduidu in su 1965 de Ted Nelson.

Sa data de nàschida de su World Wide Web benit de sòlitu indicada in su 6 austu 1991, cando s'informàticu inglesu Tim Berners-Lee at publicadu su primu situ web. Sa pàgina est istada visitada 17 dies a pustis: su primu impitadore esternu a su tzentru de chirca dd'at segudada su 23 austu imbeniente.

S'idea de su World Wide Web fiat nàschida duos annos in antis, in su 1989, in su CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) de Ginevra, su laboratòriu prus importante de fìsica europeu. Su chircadore inglesu est istadu ispantadu dae comente carchi collega italianu trasmitiat informatziones pro mèdiu de lìnia telefònica de unu pranu a s'àteru de s'istitutu, castiende·ddas cun dispositivos vìdeu. Su 12 martzu 1989 Tim Berners-Lee at presentadu difatis a su supervisore suo su documentu Information Management: a Proposal, espostu comente a còpia in su CERN, chi est istadu valutadu «vagu ma interessante». A sa base sua ddoe fiat su progetu de su Berners-Lee etotu e de unu collega suo, su belga Robert Cailliau, punnadu a elaborare unu programma pro su cumpartzimentu de documentatzione sientìfica in formadu eletrònicu in manera indipendente de sa prataforma informàtica impreada, cun su fine de megiorare sa comunicatzione, e tando sa cooperatzione, tra sos chircadores de s'istitutu. A chirru de sa creatzione de su programma est incumentzada fintzas sa definitzione de istandard e protocollos pro iscambiare documentos subra is retzes de carculadores: su limbàgiu HTML e su protocollu de retze HTTP.

In su mese de nadale 1990 sunt istados cumpletadas sas primas versiones de sos programmas pro su serbidore. Berners-Lee at realizadu fintzas su primu navigadore. Sa die 20 est apartu su primu situ, chi descriiat su matessi progetu WWW a s'URL http://info.cern.ch/hypertext/WWW/TheProject.html. Su giassu fiat visìbile a sos dipendentes e collaboradores de su CERN isceti. Partende dae su 6 austu 1991, imbetzes, Berners-Lee at cumintzadu a annuntziare in diversos newsgroup s'esistèntzia de su progetu WWW e sa disponibilidade de su programma.

A pustis de duos annos chi fiat istadu impreadu de sa comunidade sientìfica isceti, su 30 abrile 1993 su CERN at detzìdidu de pònnere su WWW a disponimentu de totus, emitende·nde su còdighe de orìgine in pùblicu domìniu. In sos annos imbenientes sa tecnologia noa at connotu una resessida lestra e ampra, gràtzias a sa possibilidade oferta a cale si siat de creare pàginas web, de s'atòliu de su servìtziu e de sa simplidade sua. Cun sa resessida de su Web tenet cumintzu sa crèschida e difusione de Ìnternet de sos annos 2000-2010 e de sa "era de su Web".

Su primu giassu web italianu postu in lìnia est istadu su de su «Tzentru de chirca, isvilupu e istùdios superiores in Sardigna» (CRS4). Su situ, crs4.it, est istadu publicadu in su beranu de su 1993 e sa versione istòrica est oe in die ancora a disponimentu.

Dae su Web istàticu a sos servìtzios Web

Is istandard e is protocollos chi faghiant funtzionare su Web suportaiant in comintzu sa gestione de pàginas HTML "istàticas" isceti, duncas documentos ipertestuales (preparados in antis) chi si podiant bìdere e, prus che totu, navigare impreende aplicatziones oportunas (navigadores web).Pro superare sas limitatziones de su progetu initziale, sunt istados luego definidos trastos capatzos de generare pàginas HTML dinàmicas (a es. impreende dados bogados dae una base de datos). Sa prima solutzione de custu tipu sunt istados sas CGI (Common Gateway Interface). Pro mèdiu de una CGI est possìbile rechèrrere a unu serbidore web de invocare un'aplicatzione esterna e presentare su resurtadu comente a una cale si siat pàgina HTML. Custa solutzione, mancari chi meda simpre de realizare, presentat numerosas limitatziones de progetu (s'aplicatzione esterna est esecutadu a ogni rechesta de s'impitadore e no ddoe at perfetzionamentu perunu e non ddoe at gestione de s'istadu de sa sessione).

Pro donare a su web prus interatividade e dinamitzidade sunt istados sighidos duos caminos. Dae un'ala sunt istadas ammanniadas sas funtzionalidades de sos navigadores pro mèdiu de un'evolutzione de su limbàgiu HTML e sa possibilidade de interpretatzione de limbàgios de scripting (comente a JavaScript). Dae s'àtera, est istada megiorada sa calidade de elaboratzione de sos serbidores pro mèdiu de una generatzione noa de limbàgios integrados cun su serbidore web (comente a JSP, PHP, ASP, etc.), trasformende duncas sos serbidores web in sos atuales serbidores de aplicatzione.

Sa difusione de custas solutziones at cunsentidu de aviare s'usu de su web comente a prataforma aplicativa chi oe agatat sa màssima espressione sua in sos servìtzios web, chi s'indùstria mundiale intrea de su programma pro sa gestione de azienda, is nùmenes cummertziales majores (comente a SAP e Oracle) e fintzas sas comunidades Open Source sunt traballende pro da realizatzione e difusione. S'usu de sos servìtzios web a s'internu de s'architetura de integratzione SOA at a permìtere fintzas a sas impresas minores de gestire sena isfortzos mannos sos protzessos aziendales pròpios.

Fine de sos servìtzios web est de limitare su prus possìbile sas fainas de sa posta in òpera, cunsentende de atzèdere a servìtzios de programma disponìbiles in retze, ddos impreare segundu netzessidades pròpias e ddos pagare feti pro s'impreu efetivu issoro.

Dae su web istàticu a su web semànticu

Si s'istandard HTML, chi cun sa simplidade sua at contribuidu a s'afirmadura de su web, tenet sa limitatzione manna de serbire pro sa formatatzione de sos documentos isceti, disconnoschende s'istrutura e su significadu de su càbidu.

Custu ponet dificultades mannas in sa retzida de is informatziones e un'impreu nou in su benidore. Pro si nd'agatare, bastat a esecutare una chirca impreende unu de is chircadores disponìbiles: a s'ispissu una pertzentuale pitica meda de is resurtados est de utilidade pro sa chirca chi si cheriat fàghere. A esèmpiu, pro unu cale si siat motore de chirca, no esistet diferèntzia intre su faeddu Casu in su cuntestu Su Sig. Casu e su faeddu casu in su cuntestu de s'alimentatzione, faghende sa chirca difìtzile.

Sa risposta a custu problema est arribbada, torra, de su fìsicu inglesu Tim Berners-Lee, chi, a pustis de àere abbandonadu su CERN, at fundadu su cunsòrtziu W3C chi guvernat s'isvilupu de istandard e protocollos ligados a su web. Issu in su 1998 at definidu su standard XML (eXtensible Markup Language), unu meta-limbàgiu derivadu dae su SGML chi cunsentit sa creatzione de limbàgios noos de marcadura (a es. su HTML matessi est istadu torradu a definire in XML comente a XHTML). Sa caraterìstica sua innovativa est sa possibilidade de agiùnghere informatziones semànticas in sos càbidos pro mèdiu de sa definitzione de tag oportunos.

Is obietivos printzipales de XML, decrarados in sa definitzione ufitziale (santugaine 1998), sunt pagos e craros: usu de su limbàgiu subra Internet, fatzilidade de creatzione de sos documentos, suportu de prus aplicatziones, craresa e cumprensibilidade. Cun custas pagas caraterìsticas su XML frunit unu modu comunu de rapresentare sos datos, aici is programmas sunt bonos a esecutare mègius is chircas, ammustrare e manigiare informatziones.

XML tenet però una falta de importu mannu: non definit carchi mecanismu unìvocu e comunu pro ispetzificare relatziones tra informatziones in su web pro un'elaboratzione automàtica issoro (a es. prus documentos chi faeddant de su matessi argumentu, persone, organizatzione, ogetu), faghende meda difìtzile su cumpartzimentu de sas informatziones.

Fintzas in custu casu sa solutzione a su problema est arribbada dae su W3C de Berners-Lee, pro mèdiu de sa formalizatzione de su web semànticu. S'idea est de generare documentos chi potzant èssere letos e apretziados non dae èsseres umanos isceti, ma fintzas atzessìbiles e interpretàbiles dae agentes automàticos pro sa chirca de càbidos.

Pro custo fine sunt istados definidos unos cantos limbàgios, comente a Resource Description Framework (RDF) e Web Ontology Language (OWL), ambos basados subra XML, chi cunsentint de espressare sas relatziones tra sas informatziones pighende comente a esèmpru a sa lògica de sos preigados pigada dae s'abbistesa artifitziale. Custos istandard sunt giai disponìbiles, ma sighint a èssere isvilupados paris cun formalismu e trastos pro dotare su web de capatzidade de inferèntzia.

Descritzione

Una caraterìstica printzipale de sa retze Web est chi is nodos chi dd'assentant sunt collegados unu cun s'àteru pro mèdios de ligòngios, formende un'ipertestu, e sos servìtzios suos podent èssere postos a disponimentu dae is impitadores de Internet etotu.

Pro cantu pertocat sos càbidos, tando, su Web tenet sa particularidade ispantosa de ofèrrere a totus sa possibilidade de essire editore e, cun pagu gastu, de segudare unu pùblicu ampru a beru distribuidu in totu su mundu: is impitadores de Internet in su 2008 ant superadu su milliardu e chimbighentos milliones, belle su bator unu de sa populatzione mundiale.

Su Web est un'ispàtziu eletrònicu e digitale de Internet destinadu a sa publicatzione de càbidos multimediales (testu, immàgines, àudio, vìdeo, ipertestu, ipermèdia, etz.). Annotamala, est unu trastu pro pònnere in òpera servìtzios comente s'iscarrigamentu de programmas. Custu ispàtziu eletrònicu e custos servìtzios sunt postos a disponimentu pro mèdiu de elaboradores collegados a sa retza, mutidos serbidores web.

Càbidos e s'organizatzione

Sos càbidos de su Web sunt organizados in giassos (o sitos) web, istruturados in pàginas web, chi si presentant comente a cumpositziones de testu e/o gràfica visualizadas in su navigadore web subra s'ischermu de s'elaboradore. Sas pàginas web, fintzas chi apartenent a sitos diversos, podent èssere collegadas cun is àteras in manera non secuentziale pro mèdiu de sos ligòngios (fintzas mutidos ligàmines o acàpios), alas de testu e/o gràfica de una pàgina web chi permitint de atzèdere a un'àtera pàgina, de iscarrigare cuntènnidos o de atzèdere a funtzionalidades, faghende clic subra de issos cun su sòrighe o tochende·ddos subra un'ischermu a tocu, creende gai un'ipertestu.

Totu is giassos web sunt identificados dae s'indiritzu web, una secuèntzia de caràteres unìvoca mutida in tèrmines tècnicos URL chi permitit de ddos agatare in su Web.

No esistit un'ìnditze annoadu in tempus reale de sos càbidos de su Web, tando in su cursu de sos annos sunt nàschidos e ant tentu resèssida manna is chircadores (o motores de chirca), sitos web in ue est possìbile chircare cuntènnidos in su Web a manera automàtica cun paràulas crae insertadas dae s'impitadore, e in portales web, giassos web in ue est possìbile atzèdere a cantidades mannas de càbidos de su Web arratzados dae sos redatores de su portale web pro mèdiu de s'impreu de motores de chirca o subra seju de sos redatores de is sitos web.

Posta in òpera

Indiritzu Web in unu navigadore.

Su Web est postu in òpera pro mèdiu de un'impare de istandard. Is printzipales sunt:

• HTML (e derivados): su limbàgiu de markup impreadu pro iscrìere is pàginas web;
• HTTP: su protocollu de retze chi apartenet a su livellu de aplicatzione de su mollu ISO/OSI a sa base de su Web;
• URL: s'ischema de identificatzione de sos càbidos e de sos servìtzios de su Web.

Funtzionamentu

Sa bisione de una pàgina web incumentzat cumponende·nde s'indiritzu in sa casella apòsita de su navigadore web opuru faghende clic in unu ligòngiu ipertestuale presente in una pàgina web visualizada in antis o in àtera risursa che a esèmpiu unu messàgiu de posta eletrònica. Su navigadore a cussu puntu incumentzat una sèrie de messàgios pro comunicare cun su serbidore web chi acasàgiat cussa pàgina pro dda pòdere iscarrigare e ammustrare in s'ischermu.

A primu, sa portzione de nùmene de serbidore de s'URL est imbiada a su Sistema de nùmenes de domìniu (Domain Name System, DNS), base de datos globale e distribuida, chi torrat s'indiritzu IP de su giassu web o, mègius, de su serbidore web chi ddu cabet.

A custu puntu su navigadore podet pedire sa pàgina recherta dae s'impitadore impreende custu indiritzu. Su testu HTML de sa pàgina est rechertu pro primu e luego interpretadu dae su navigadore chi, si nche nd'at, recheret immàgines o àteros archìvios chi ant a serbire pro formare sa pàgina definitiva.

Una borta chi is documentos rechertos sunt istados retzidos, su navigadore formatat sa pàgina in s'ischermu sighende is definitziones HTML, CSS, o àteros limbàgios web. Ònni immàgine e àteras risorsas sunt achiridas pro prodùere sa pàgina web chi s'impitadore at a bìdere.

Web pro dispositivos mòbiles

Is elaboradores mòbiles, comente telefoneddos, tauleddas e assistentes personales (PDA) tenent netzessidades ispetziales: is ischermos sunt piticos, is lìnias podent èssere lentas, cun disponibilidade discontìnua e a bortas costos caros, sa potèntzia est bàscia e sa possibilidade de intrada de datos limitada, prus che totu pro s'incomodidade de iscrìere in unu tecladu piticu o a subra a un'ischermu a tocu. Pro permìtere sa navigatzione cun custos dispositivos, a fine de is annos '90 est istadu progetadu su standard WAP (Wireless Application Protocol). A pustis, sa diferèntzia intra elaboradores e dispositivos mòbiles s'est minimada, permitende·ddi de impreare is pròpiu tecnologias, cun s'agiudu de unu disìnniu responsivu (o adativu) de is pàginas web.

Bibliografia

• Vannevar Bush, As We May Think, The Atlantic Monthly July 1945.
• James Gillies, Com'è nato il web, Milano, Baldini & Castoldi, 2002.
• Tim Berners-Lee, in collaboratzione cun Mark Fischetti, L'architettura del nuovo Web, Milanu, Feltrinelli, 2001.
• A Little History of the World Wide Web, su w3.org, 1995.