Antoni de Padova

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca
Pintura de Sant'Antoni de Padova fata dae Francisco de Zurbarán

Sant'Antoni de Padova, (in portughesu Santo António de Lisboa), nàschidu Fernando Martim de Bulhões e Taveira Azevedo, (Lisbona, 15 austu 1195 – Padova, 13 làmpadas 1231) est istadu unu frantzescanu portoghesu.


Biografia[acontza | edit source]

Est naschidu in Lisbona su 1195. Su nòmene sou fut Fernando. A sos 15 annos est retzidu in unu cunventu de Canonigos de santu Austinu. Inoghe s'est formadu, at istudiadu. Giovanu fut amantiosu de su silèntziu e de sa vida cuntemplativa e de preghiera. Madurat d'idea de si fàghere frantziscanu, po poder andare a preigare su vangelu in Àfrica, comente chimbe martires frantziscanos de sos cales ant atidu sas relichias a Coimbra inue Fernando viviat.

Intrat in sa famìlia frantziscana su 1221 e leat su nòmene de Antoni. Partit po s'Àfrica, ma una temporada mala e bentos furiosos ispinghent sa nave in Sitzìlia. Dae inoghe partit po Assisi po su Capitulu Generale de sa Portziuncola, inue connoschet Santu Frantziscu. Una die, po casu, li pedint de preigare a una reunione de religiosos, e cun ispantu mannu, preigat dende proa de una captzidade manna.

At insegnadu teologia a Bologna, Tolosa, Montpellier e Padova. In totue fut unu apretziadu preigadore. A poi de sa morte de Santu Frantziscu, s'Òrdine fut in arriscu de cambiare meda allontanendesi dae sa trassas de Frantziscu, suta Frade Elia, Superiore Generale. Frade Antoni non fut de accordu e po bi ponner remediu andat a Roma a faeddare cun su paba Gregoriu IX.
Antoni distrutu dae sa maladia e dae sa fadiga, morit su 13 de làmpadas 1231, a 36 annos. In Padova ant fraigadu una creja magnifica po “su santu”. Sant'Antoni est unu de sos santos pius connottos e pius venerados.

Proclamadu Dutore de sa Creja dae Pio XII (1946). Sa festa, su 13 de làmpadas.

Àteros progetos[acontza | edit source]