Entziclopedia Britannica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Volùmenes de s'Entziclopedìa Britannica

Sa Entziclopedìa Britannica (in latìnu Encyclopædia Britannica) est istàda prubicàda a cumintzàre dae su 1768-1771 chin su lùmen de Encyclopædia Britannica, or, A dictionary of arts and sciences, compiled upon a new plan. Sa prima editzione cumintzèit a bènner imprentàda in Edimburgu, Iscotzia. Sa Britannica fit una de sas prus mannas entziclopedìas generalistas in limba inglesa e la sìchin a mandare a in àntis oje in dìe.

Dae su tardu Settichèntos fìntzas a sos primos annos de su Novichèntos, sas boches de sa Britannica in supra de unu argumentu determinàu fin tèntas che autoridade, e a bìas bi aìat in intro teorias e chìrcas novas pro su prùbicu de istudiòsos. Sa Britannica fit tando meda fentomàda in sa curtura anglofona. S'entziclopedia at mudàu funtzione e gradu a su cumìntzu de su seculu de XX, e custu si bìet in sas editziones de sa Britannica dae sa de ùndichi in sùsu. Non fàchen prus a autoridade: in sa modernidade, sos papèris accademicos, libros ispetzialitzàos e fontes digitales an picàu su postu chi fit de s'entziclopedia.

A commo, sa Britannica est intràda pèri in sas versiones CD-ROM, DVD-ROM e in su World Wide Web; bi l'at fatta a vìvere a sa cumpetissiòne de unu numeru, semper prus mannu, de fontes informativas. In su 2012 Jorge Cauz, òmine a capu de Encyclopaedia Britannica Inc., at decraràu chi s'editzione de su 2010 fit s'urtima a bènner imprentàda, ca dae s'imprènta benìat s'unu pro chèntu ebbìa de tottus sas bèndias de sa cumpanzìa.

Sas boches de sa Britannica sìchin a èsser tèntas in cussìderu mannu, e sa zente sìchit a bi fàcher riferimentu.