Immanuel Kant
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
| Filosofia otzidentale Filosofia de su XVIIIesimu seculu | |
|---|---|
 Immanuel Kant | |
| Nomene | Immanuel Kant |
| Naschidu | 22 de abrile 1724 Königsberg, Prussia, Germània |
| Mortu | 12 de frealzu 1804 Königsberg, Prussia |
| Scola/traditzione | Kantianesimu, Illuminismu |
| Interesses printzipalis | Epistemologia, Metafisica, Etica, Logica |
| Ideas printzipalis | Imperativu categoricu, Idealismu transcendentale, Noumenon, Sapere aude |
Ada influentzadu
| |
| Firma |  |
| « Sapere aude! Tèngiast su coràgiu de umperai su cerbeddu tuu » | |
(Immanuel Kant, Arrespusta a sa pregonta: it'est s'Illuminismu?, 1784)
|
| « Su celu steddau a pitzus de mimi e sa lei morali a intru de mimi » | |
(Arrètulu in sa tumba de Immanuel Kant pigada dae sa Critica de s'arraxoni pràtica, 1788)
|
Immanuel Kant (Königsberg, 22 abrì 1724 – Königsberg, 12 friaxu 1804) est istètiu unu filòsofu tedescu.
Est unu de is prus esponentis de importu de s'illuminismu tedescu, e antitzipadori - in sa fasi ùrtima de su pensamentu suu - de is elementus fundadoris de sa filosofia idealistica.
Unu de is prus cuntributus mannus de sa dotrina kantiana est su de ai superau sa metafìsica dogmàtica oberendi una arrevolutzioni filosòfica gràtzias a una crìtica de s'arrexoni ca ponit is cunditzionis e is làcanas de is capatzidadis connoscidoras de s'òmini in su campu teorèticu, pràticu e estèticu.
Sa Crìtica de s'arraxoni pura, pubricada in su 1781, definit su metodu de su filosofai chi Kant at umperai sèmpiri, finas in is duas òberas chi sighint (Crìtica de s'arraxoni pràtica e Crìtica de su giudìtziu), comenti puru in àteras òberas fatas a pustis. S'atividadi sua de pensadori pertocat po sa prus parti manna sa gnoseologia, s'ètica e s'arti, ma a giòvunu at tentu puru interessus scentìficus.
S'ipòtesi cosmogònica de sa nebulosa primidia, esposta in su 1755 in s' Istòria universali de sa natura e teoria de su celu (chi issu iat derivau de Buffon), iat tentu fortuna manna e dd'iat fatu connosci puru in su campu de s'astronomia. In su 1796 in Esponidura de su sistema de su mundu Laplace a pustis de càncuna arrevisioni torrat a enuntziai s'ipòtesi.
Biografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]| « Su cerbeddu prus originali chi sa natura at fatu mai. » | |
(Arthur Schopenhauer, chistionendi de Immanuel Kant)
|
Kant est nàsciu in su 1724 a Königsberg (Kaliningrad in dii de oi), su de cuatru de noi fillus; sceti cincu de custus lompint a sa pitzinnia. At bìviu sa vida intrea in sa tzitadi innui est nàsciu, insaras capitali de sa Prussia Orientali, chentza de andai mai prus atesu de 150 km de Königsberg. Su babbu, Johann Georg Kant (1682-1746), fiat unu maistu de seddas nadiu de Memel, insaras sa tzitadi prussiana prus cabesusesa (Klaipėda in dii de oi, in Lituania); sa mama, Anna Regina Reuter (1697-1737), fiat una devota de su lastimismu. S'annestru chi at arriciu Kant est siguramenti cunditzionada de is cumbintzionis arreligiosas de sa mama e s'iscritzioni a su Collegium Fridericianum est una cunsighèntzia (su diretori fiat Franz Albert Schultz, unu de is prus esponentis importantis de cussa currenti religiosa). A su collègiu Kant at istudiau meda su latinu, pagu s' aregu antigu (limitau a sa Bibbia) e giai nudda is matèrias scentìficas. In su 1740, Kant ndi bessit de su collègiu po cumintzai is istùdius filosòficus, de teologia e de matemàtica a s'Universidadi de Königsberg, innui est istètiu scienti de Martin Knutzen, maistu de matemàtica e fìsica newtoniana. S'interessu suu po Newton, ma finas po is scèntzias in generali, s'at a acrarai sceti in custu perìodu in s'iscritu "Pensamentus a susu de sa valutatzioni bera de is fortzas bias", aundi Kant s'interessat de su problema de su càrculu de s'energia cinètica de is corpus. Custa est una òbera de sabori illuminìsticu: a intru suu podeus agatai is primus arreferimentus a su dìciu "sapere aude". De su 1747 a su 1754 at tentu esperièntzias comenti pretzetori privau; custus funt is prus annus difitzilis de sa vida sua, innui est custrintu a triballai meda po si guadangiai de bivi. In su 1755 scrufit sa lissèntzia de magister, incàrrigu chi tenit po bìndighi annus. Ancora però no tenit unu stipèndiu fissu (ddu pagant inderetura is istudiantis), e custu fatu ddu òbrigat a triballai meda; preparat cun còidu meda is letzionis suas, amostendi•sii unu maistu bravu e praxerosu a dd'ascutai. In su 1770 at triballau comenti visu-bibliotecàriu in sa Biblioteca Reali, iat pubricau sa Dissertatzioni; unu libru chi ddi at permìtiu de scrufiri sa càtedra de metafìsica e logica a s'Universidadi de Königsberg, innui at triballau fintzas a sa morti lòmpia in su 1804, discinendi cun scrupolosidadi is òbrigus acadèmicus chi teniat puru candu po debilesa dèpia a s'edadi incumintzant a essi tropu grais. Est in custus annus chi preparat e iscrit is òberas suas prus mannas: sa Critica de sa arraxoni pura, sa Critica de sa arraxoni pratica e sa Critica de su giudìtziu. Sa vida de Kant est istètia totu intregada a is atividadis intelletivas, e s'istilu de vida sua est sèmpiri istètiu arregulari e prenu de abitùdinis. Sa dii sua cumintzàt a is cincu de a mengianu, e comenti si ndi pesàt si poniat luegus a triballai, a pustis de ai ismurzau si faiat una passillada e a is dexi torràt a domu po si pausai. No at lassau mai sa tzitadi sua innui est nàsciu, nimancu a pustis de ddu ai tzerriau s'universidadi de Halle chi ddi donàt unu stipèndiu prus artu, unu nùmeru prus mannu de istudiantis e de cunsighèntzia prus importàntzia puru. Cumbintu fiat ca Königsberg fessit su logu ideali po is istùdius suus. S'unicu fatu ca ddu at fatu cumportai in manera diferenti de su costuma de una vida dessintotu donada a is istùdius, fut istetia sa briga tenta cun su guvernu prussianu a pustis de sa sigunda editzioni, pubricada in su 1794, de Religioni me is lacanas de sa simpli arraxoni, ma cun s'incoronadura de Federicu Guglielmu III sa libertadi de stampa benit torrada a ponniri e Kant iscrit a favori de sa libertadi de pentzamentu in sa "Gherra de is facultadis", de su 1798.
Est mortu in su 1804, corpiu de su morbu de Alzheimer, mumutendi «Es ist gut» (Andat beni).
Is operas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Is operas fundamentalis de Kant funt, in su periodu chi narant "criticu" (dae su 1771 a su 1790): sa Critica de sa arraxoni pura (1781), sa Critica de sa arraxoni pratica (1788) e sa Critica de su Giuditziu (1790).
Ligòngius esternus
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]| Controllu de autoridade | VIAF (EN) 82088490 · ISNI (EN) 0000 0001 2282 4025 · BIBSYS (EN) 90066754 · BNC 000039157 · BNE (ES) XX1002482 (data) · BNF (FR) cb11909393p (data) · BAV (IT) ADV10174940 · CANTIC (CA) a10436352 · CERL (IT) cnp01461292 · CiNii (JA, EN) DA00159992 · Europeana agent/base/145326 · GND (DE) 118559796 · LCCN (EN) n79021614 · LNB (LV, EN) 000015134 · MusicBrainz 871df78f-da37-417c-a898-a5de1f9a7ef0 · MGP 106921 · NDL (EN, JA) 00445131 · NKC (EN, CS) jn19990004171 · NLA (EN) 35259064 · NLG (EN) 61881 · NLK (KO) KAC199614392 · NLP (PL) https://dbn.bn.org.pl/descriptor-details/a0000001002810 · NSK (HR) 000100107 · NTA (EN) 06840753X · OL OL18074A · RERO 02-A000096927 · RKD (EN) 447563 · SBN (IT) CFIV000707 · SELIBR (SE) 192570 · SNAC (EN) w62r3q53 · SUDOC (FR) 02694507X · Trove (EN) 886004 · ULAN (EN) 500107055 · WorldCat Identities (EN) n79-021614 |
|---|
