Pallamanu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca


Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Un'atzione de zocu

Sa pallamanu (dae s'italianu pallamano, handball in inglesu e in tedescu) est un'isport de iscuadra zocadu in campos retangulares chin lados de 40 e 20 metros.

Cada formatzione est cumposta dae sete zocadores in campu e dae àteros sete in banchina. S'obbietivu est fàchere su nùmeru prus mannu possìbbile de retes in sa porta contrària; sa partidas sunt zocadas in duos tempos de trinta minutos.

Istòria[acontza | edit source]

Sa pallamanu est un'isport criadu in tempos rechentes si postu a paragone cun sos àteros zocos chin sa botza, ma sas raichinas suas sunt anticas meda. In sos tempos de sos romanos, esistiat unu zocu cun sa botza iscuta chin sas manos e fintzas in sa curtura Maja s'agatant màzines de zocos sìmiles; ma est istadu in Germània chi si sunt postas sas règulas de custu isport. In su 1935 sa pallamanu benit annanta in su programma de sas Olimpìades de Berlinu e in su 1938 benint organizados sos primos campionados mundiales. Dae su 1943 est riconnota dae su CONI (Comitadu Olìmpicu Natzionale Italianu) e dae su 1965 benit zocada 7 contra a 7 chi sas règulas chi bi sunt oje.

Sas primas iscuadras de pallamanu in Sardigna naschint in sos annos setanta in Tàtari; sa prima, chin su nùmene de Handball Sassari, fit iscrita in su campionadu italianu de sèrie C e zocaiat sa partidas in domo in Pratza d'Itàlia. Sa pallamanu est praticada in totu s'ìsula, ma est in Tàtari chi si ant àpidos sos sutzessos prus mannos: sas iscuadras femininas de pallamanu, suta divessos nùmenes, ant bissu 6 campionados italianos (su primu in su 2003), 6 Copas italianas e 3 Supercopas italianas.

Règulas[acontza | edit source]

Sa pallamanu est un'isport chi ponet contra duas iscuadras de sete zocadores, ses de movimentu e unu portieri. S'obietivu de su zocu est sinnare prus retes in sa porta contrària. Sa botza non podet èssere mantesa in manu prus de tres secundos si si est firmos e non si podent fàchere prus de tres passos chene la dare o chene la fàchere rimbaltzare a terra. S'iscuadra chi atacat chircat de sinnare sa rete chene intrare in s'àrea de su portieri o si nono, si tirat currende, su zocadore podet intrare brincande in s'àrea de su portieri ma lassande sa botza a in antis chi su corpus tochet terra. In casu de falta, o siat un'infratzione de sas règulas fruschiada dae sos àrbitros, custas podet èssere punida chin sa cussinna de sa botza a s'iscuadra contrària o chin su rigore o chin sa catzada temporànea pro duos minutos de tempus o chin sa catzada definitiva. In sa falta dae nove metros, si torrat a zocare chin sa defensa a 3 metros dae sa botza e s'atacu totu a cuddae de sa lìnia de sos 9 metros; in su tiru dae sos 7 metros, cramadu rigore, benit fatu chin unu pede in sa lìnia de sos 7 metros (chene la tocare) e solu chin su portieri a in antis, chi non si podet alluntanare prus de 4 metros dae sa porta. Sas infratziones podent èssere:

Dòpiu: su zocadore non podet torrare a picare sa botza, a pustis de l'àere fata rimbaltzare e pois sichire a la fàchere rimbaltzare.

Passos: su zocadore non podet mantènnere sa botza in manu chene la dare o chene la fàchere rimbaltzare pro prus de tres passos.

Passivu: s'iscuadra chi zocat sa botza no la podet tratènnere chene atacare a sa porta contrària. Su passivu benit sinnaladu dae sos àrbitros artziande su bratzu.

Pede: su zocadore de movimentu non podet tocare sa botza cun su pede. Su portieri podet parare fintzas chin sos pedes.

Imbasione: su zocadore in atacu o in defensa non podet istare in s'àrea de porta.

Tres segundos: su zocadore non podet mantènnere sa botza in manu chene la fàchere rimbaltzare o chene la dare pro prus de tres segundos.

Campu[acontza | edit source]

Su campu de zocu est unu retàngulu de 40 metros pro 20 metros. S'àrea de su portieri est sinnada dae unu mesu-chircu a ses metros dae sa lìnia de porta; perunu zocadore, francu su portieri, podet tocare terra in s'àrea de porta durante su zocu. Sa lìnia de sos 9 metros benit inditada a tratos, rapresentat sa zona in uve bisonzat torrare a incomintzare a zocare a pustis de un'infratzione. Sete metros est su tretu dae uve benit tiradu su rigore. Sa porta est posta in sa mesania, in sa lìnia de fundu; mesurat duos metros de artària e tres de largària. Sa botza, a su sòlitu, est de materiale sintèticu e sos zocadore impreant su pighe pro s'ajuare a la picare mentzus.

Zocadores[acontza | edit source]

Sos rolos de sos zocadores sunt: portieri, tzentrale, pivot, tertzinu, ala.

Portieri[acontza | edit source]

Est s'ùnicu zocadore chi, in intro de s'àrea sua, podet tocare sa botza chin sos pedes e la podet mantènnere in manu chene netzessidade de la fàchere rimbaltzare, ma foras de s'àrea si devet cumportare che a cale si siat zocadore. Devet àere una màllia de colore divessu a sos àteros cumpantzos de s'iscuadra sua, a manera de èssere riconnotu chin prus fatzilidade dae sos àrbitros.

Àrbitros[acontza | edit source]

Sos àrbitros, a su sòlitu, sunt duos: unu de àrea e unu de campu.