Podgorica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 42°26′23″N 19°15′58″E / 42.439722°N 19.266111°E42.439722; 19.266111

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Podgorica
Posidura de Podgorica in su Montenegro

Podgorica est sa capitale de Montenegro.

Sa tzitade cun unos 151.000 abitantes est sa prus manna de s'istadu.

Intre su 1946 e su 1992 at tentu nòmene de Titograd.

Geografia[càmbia | edit source]

Podgorica s'agatat a unu artiore de 44 metros subra su mare, in sa campura chi s'agatat a su Nord de su Lagu de Scutari. In su territoriu suo colant ses frùmenes, duos de custos, su Morača e su Ribnica, atraessant sa tzitade. Su Zeta, su Sitnica, su Mareza e su Cijevna dd'istant a curtzu.

Su montigru chi daet nòmene a sa bidda, su Gorica, lòmpet a artiore de 107 metros subra su mare..

Istòria[càmbia | edit source]

Is primos iscritos in ue cumparet Podgorica sunt de su 1326 e amentuant una bidda a pedes de montes (in serbu gorica).

Sa cussòrgia prus antiga est sa de Doclea, a unos 3 km de sa tzitade, giai nodia a sos tempos de gregos e de s'Imperiu Romanu. In s'Edade de Mesu fiat su tzentru de su printzipadu serbu naradu Duklja, Duklea o Zeta, esistidu fintzas a su sèculu XIII.

Sa Podgorica de oe est imbetzis nàschida in su sèculu XI cun nòmene de Birziminium, narada a pustis in serbu Ribnica. Su nòmene de Podgorica est iscetis de su seculu XIV.

A suta de su poderiu turcu sa tzitade fiat tzentru de cummèrtzios. Is turcos nde faghiant una fortalesa chirchende de dda difendere de sas afracàdas de is repelles islavos. In su 1864 sa tzitade faghiat parte de su Vilayet de Shkodër cun nòmene turcu de Böğürtlen.

In su 1878 in su Cungressu de Berlin fiat reconnòschida s'indipendèntzia de su Montenegro. Podgorica, mancari non nde èsseret capitale nde aiat tentu balàngiu mannu pro su chi pertocaiat sa bisura econòmica.

In sa I Gherra Mundiale, de su 1916 a su 1918 sa bidda, comente totu su Montenegro fiat ocupada de is tropas Àustro-Ungheresas e cun s'agabu de sos cumbatimentos intraiat in su renniu nou de is Serbos, Croatos e Islovenos chi diat pois a pigare nòmene de Jugoslàvia. A cussu tempus Podgorica contaiat unos 13.000 bividores.

In sa II Gherra Mundiale fiat bombardada 70 bortas e liberada su 19 nadale 1944. Su 13 de trìulas 1946 fiat capitale de sa Repùbrica Socialista de Montenegro, chi fiat parte de sa Repùbrica Socialista Federale de Jugoslàvia.

De tando e fintzas a su 1992 Podgorica aiat mudadu nòmene in Titograd, in onore de su maresciallu Josip Broz Tito.

De su 21 de maju 2006, a segus de unu referendum, est capitale de s'Istadu Indipendente de Montenegro.