Àera cunditzionada

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Esempru de unu tipu de cunditzionadore

Su cunditzionamentu de àera est unu protzessu de tratamentu de s'àera ambiente de locales destinados a su cummèrtziu, a sa domo, a protzessos industriales o de immagasinamentu, etz. Cunsistet a regulare sas conditziones cantu a sa temperadura, umidade, limpiesa, rennoamentu, filtru e su movimentu de s'àera intro de sos locales usende màchinas numenadas genèricament àera cunditzionada.

Tipos de sistemas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Intre sos sistemas de cunditzionamentu s'agatant diferentes tipos, dividìdos a segunda de meda paràmetros:

  • Segùndu sa funtzione de sos fràigos
    • Tzentralizadu
    • Autònomu
    • Ìbridos
  • Segùndu su lìchidu termàle
    • Totu-àera
    • Totu-abba
    • Áera-abba
  • Segùndu s'arriscu pro sas pessones.
    • Dirètos (tancados)
    • Dirètos (abertos), chi però non benint utilizados pro pessones
    • Indirètos

Sos sistemas tzentralizados tenent duos tzicùitos: primàriu e segundàriu. Su tzicùitu primàriu est cussu ue su lìchidu termàle baratat su calore cun sa màchina. Cheret a narrere chi s'energia elètrica benit tramutada in calore dae sa màchina (su tziclu podet fintzas èssere a s'imbesse) e trasfèrrida a su lìchidu primariu chi pustis l'at a baratare cun su lìchidu segundàriu, chi andat in su logu de aclimare. Unu sistema est naradu autònomu cando est usàdu petzi pro aclimare unu aposentu e su lìchidu termàle intrat direttamente in s'aposentu in su split, ue una tzerta cantidade de àera at a colare in mesus pro leare (o lassare) su calore.

Cando in sa màchina su fluidu termale est in manera direta s'àera (chi pustis andat in s'aposentu etotu), tando su sistema si narat totu-àera. Cando su lìchidu segundàriu est su primàriu etotu e benit aclimadu pro aclimare pustis su logu, e nd'est fatu petzi de abba, tando su sistema est naradu totu-abba. Cando b'at un iscambiu de sos duos, su sistema si narat àera-abba.

Si su lìchidu termàle intrat in cuntatu cun s'aposentu de aclimare, si diferentziat a segunda de su bighinadu cun s'area aclimada.