Pàgina printzipale

Benènnidos a sa Wikipedia

in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

11:22 CET – Mèrcuris,
25 de Santandria de su 2020.
6,777 artìculos in sardu.

Agiuda·nos

Intra Benènnidu Su Tzilleri
Tutorial Is chimbe pilastros
Preguntas frecuentes Agiudu Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca

Ìndighe de is categorias Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu Totus is artìculos
Portales temàticos Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?

Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda e su materiale didàticu pro sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu de custu mese

càmbia

Genotzìdiu culturale de sos Uiguros

Manifestatzione pro is deretos de sos Uiguros in Berlinu a primìtziu de su 2020

Is crìticos de su tratamentu tzinesu de sos uiguros ant acusadu su guvernu tzinesu de una polìtica de sinizatzione in su Xinjiang durante su de 21 sèculos, definende custa polìtica un'etnotzìdiu o unu genotzìdiu culturale de sos uiguros. In piessignu, est istada posta in evidèntzia sa cuntzentratzione de uiguros in is campos de re-educatzione isponsorizados dae s'Istadu (istimada in 1-3 milliones de persones, subra unos 11 milliones de uiguros presentes in Tzina), sa reprimida de is pràticas religiosas e culturales uiguras e is testimonias de presumidas violatziones de is deretos umanos, intre chi isterilizatzione fortzada e contratzetzione (su chi at giùghidu mèdias medas a chistionare de "genotzìdiu demogràficu" pro neghe de s'abasciamentu forte de su tassu de nàschida in àreas de Tzina cun una fita manna de populatzione uigura).

In intro de s'ONU 23 Istados membros cundennant is polìticas de sa Tzina in su Xinjiang e 54 Paisos ddas apoderant.

Cuntestu istòricu

Cunflitu in su Xinjiang

Dinastias tzinesas vàrias ant istoricamente esertzitadu su controllu subra partes de su modernu Xinjiang. Sa regione fiat colada suta su domìniu tzinesu modernu a fatu de s'ispaniadura cara a ovest de sa dinastia Qing, chi aiat bidu fintzas is conchistas de su Tibet e de sa Mongòlia.

A pustis de sa bochidura in su 1928 de Yang Zengxin, su guvernadore de su Khanadu Kumul semi-autònomu in su Xinjiang orientale, suta sa Repùblica de Tzina, Jin Shuren, fiat sutzèdidu a Yang che guvernadore de su Khanadu. A sa morte de su Kamul Khan Maqsud Shah in su 1930, Jin aiat abolidu in manera cumprida su Khanadu e aiat pigadu su controllu de sa regione che a sennore de sa gherra. In su 1933, sa prima repùblica de Turkestan orientale fiat fundada durante sa rebellia Kumul. In su 1934, sa Prima Repùblica de su Turkestan fiat conchistada dae su sennore de sa gherra Sheng Shicai cun s'agiudu de s'Unione Soviètica in antis chi Sheng si torraret a apaghiare cun sa Repùblica de Tzina, in su 1942. In su 1944, sa rebellia Ili aiat batidu a sa segunda repùblica de Turkestan orientale, dipendente de s'Unione Soviètica pro su cummèrtziu, sas armas e su "tàtzitu cunsensu" pro s'esistèntzia sua in antis de èssere surbida in sa Repùblica Populare Tzinesa in su 1949.

Sighit...

Cabudianos: Ugo Dessy, Mare, Sardigna e Còrsica, Marianna Bussalai

Figura de sa chida

Internu de sa crèsia parrochiale de Perchtoldsdorf, in sa Bàscia Àustria.

Noas

27 martzu 2020: sc.wiki arribat a 6500 boghes
30 maju 2019: sc.wiki arribat a 6000 boghes
12 freàrgiu 2019: L2212 e ‎Dk1919 Franking sunt istados elègidos pro su ruolu de amministradores; como sos amministradores sunt 3.
13 trìulas: sc.wiki arribat a 5500 boghes
15 ghennàrgiu: sc.wiki arribat a 4600 boghes
21 cabudanni: sc.wiki arribat a 4100 boghes