Pàgina printzipale

Benènnidos a sa Wikipedia

in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

23:36 CET – Mèrcuris,
8 de Trìulas de su 2020.
6,666 artìculos in sardu.

Agiuda·nos

Intra Benènnidu Su Tzilleri
Tutorial Is chimbe pilastros
Preguntas frecuentes Agiudu Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca

Ìndighe de is categorias Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu Totus is artìculos
Portales temàticos Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?

Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu de custu mese

càmbia

Marianna Bussalai

Fotografia de Marianna Bussalai

Marianna Bussalai (Orane, 1904-1947), connota fintzas comente Mariannedda de sos bator moros, est istada un'intelletuale, iscritora e poetissa sarda, indipendentista e ativista de su Partidu Sardu de Atzione.

Biografìa

Marianna Bussalai est nàschida in Orane in su 1904, sa prima de sas duas fìgias de Sarvadore Bussalai, chi si fiat cojuende pro sa de duas bortas, e de Antonietta Angioy. Sa mama li fiat morta in su 1909, e issa e sa sorre, Innàtzia, fiant istadas afidadas a sa tzia Gratziedda Angioy. Su babu, difatis, aiat dèpidu tramudare a Nùgoro, pro traballare a sas postas, e a pustis a Portu Turre, in ue aiat addobiadu a Peppinedda Quesada, cun sa cale si fiat cojuadu e fiat abarradu.

Marianna aiat pòdidu fàghere sas iscolas elementares ebbia, ca sa salude sua fiat divènnida mala a beru dae cando fiat minore e custu non li permitiat de tzucare cada die a Nùgoro. Non s'ischit galu cun seguresa ite problemas teniat, ma Innàtzia, sa sorre, naraiat chi fiat rùida a terra in manera mala, una die, e dae tanto aiat tentu una tzumba in petorras chi non li permitiat de respirare bene. Aiat chircadu de si sanare impreende una meighina, sa Sirolina, ma no aiat tentu sutzessu. In prus, b'at chie narat chi teniat fintzas su Morbu de Pott. Totu custas maladias li causaiant dolores articulares, frebas reumàticas e, prus che totus, una debilesa chi limitaiat totu sas atividades suas, oblighende·la a abarrare in domo.

Fintzas cun totu cussos problemas, abarrende in domoe, fatu-fatu, a letu, aiat istudiadu de autoditata, leghende testos medas de autores sardos che a Montanaru, Bustianu Satta e Giuanne Maria Angioy, italianos che a Dante Alighieri, Alessandro Manzoni, Vincenzo Monti e Ippolito Pindemonte e àteros medas de àteras limbas, dae sos filòsofos a sos pensadores polìticos, dae sos istòricos frantzesos a sos romanzieris russos de s’otighentos.

Sighit...

Cabudianos: Margherita Hack, World Wide Web, Sa die de sa Sardigna, Pieds noirs

Figura de sa chida

Bidditzolu de Teriberka, in sa penìsula de Kola, in Rùssia.

Noas

27 martzu 2020: sc.wiki arribat a 6500 boghes
30 maju 2019: sc.wiki arribat a 6000 boghes
12 freàrgiu 2019: L2212 e ‎Dk1919 Franking sunt istados elègidos pro su ruolu de amministradores; como sos amministradores sunt 3.
13 trìulas: sc.wiki arribat a 5500 boghes
15 ghennàrgiu: sc.wiki arribat a 4600 boghes
21 cabudanni: sc.wiki arribat a 4100 boghes