Istòria de Sardigna bizantina
 Mapa àraba rapresentende sa Sardigna S'edade bizantina in s'istòria sarda est fata incumentzare pro cumbènnidu cun sa reconchista a banda de Justinianu in su 534 chi aiat postu fine a pustis de unos otanta annos a s'edade vandàlica. A cussa data, però, fiat istada mantenta una continuidade sustantziale cun sa fase romana. S'invasione de sos Longobardos (568), chi aiat mudadu sa cara de s'Itàlia, no aiat tocadu sa Sardigna, cun totu chi bi sunt in s'ìsula rastas de sa presèntzia issoro documentadas dae s'agatamentu de ogetos vàrios. S'impèriu bizantinu fiat un'Istadu autocràticu e a giru a giru de sa figura de s'imperadore si moviat totu s'amministratzione. Foras de èssere cabu supremu de s'esèrtzitu fiat fintzas cabu de sa Crèsia, su tronu suo però no fiat ereditàriu si no eletivu pro acramatzione de su senadu, de s'esèrtzitu e de su pòpulu chi, chi traighidu, teniat deretu legale a si rebellare. Medas de custas istitutziones ant a èssere fatas pròpias de sos regnos giuigales.
Istòria
Suta Justinianu (533-565)
Sa Sardigna fiat istada conchistada dae Bisàntziu durante sa gherra vandàlica cumbàtida contra de sos Vàndalos pro su possessu de s'Àfrica. Derrotados sos Vàndalos in Àfrica, in Tricamaron, e agatende·si a curtzu de bìnchere, su generale bizantinu Belisàriu aiat imbiadu su generale Tzirillu a Sardigna cun una flota pro dda sutamìtere:
|
|
« [Belisàriu] at imbiadu luegus a Tzirillu cun sa conca de Zazone e cun medas sordados a Sardigna, essende·si refudados cuddos isulanos, timende a sos Vàndalos e galu no seguros de cantu fiat acontèssidu a manu de Tricamaron [sa derrota vàndala], de obedire a Justinianu. ... Tzirillu approdadu duncas in Sardigna, e espostu in logu pùblicu sa conca de Zazone, fiat resissidu onorevolmente a reduire sas duas ìsulas [Sardigna e Còrsica] tributàrias de s'impèriu comente ddu fiant unu tempus. »
|
|
|
|
|
_(2)_edited_(1).jpg)
