Pàgina printzipale

Benènnidos a sa Wikipedia

in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

14:21 CET – Martis,
25 de Ghennàrgiu de su 2022.
7,243 artìculos in sardu.

Agiuda·nos

Intra Benènnidu Su Tzilleri
Tutorial Is chimbe pilastros
Preguntas fitianas Agiudu Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca

Ìndighe de is categorias Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu Totus is artìculos
Portales temàticos Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?

Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

pro iscrìere cun is règulas LSC (custu si podet fintzas installare in Firefox)
pro iscrìere in totus is àteras variedades

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda e su materiale didàticu pro sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu de custu mese

càmbia

2021

Sa nave Ever Given intuscende su Canale de Suez

Su 2021 (MMXXI in nùmeros romanos) est un'annu de su de XXI sèculos incumintzadu in sa die de chenàbura.

S'Unione Europea dd'at proclamadu Annu Europeu de is Ferrovias.

S'ONU dd'at decraradu:

incumentzu de su deghènniu de su restàuru de is ecosistemas;
annu internatzionale de s'economia creativa pro s'isvilupu sustenìbile;
annu internatzionale de sa frùtora e sa birdura;
annu internatzionale pro s'agabbu de su traballu de is pipios;
annu internatzionale de sa paghe e sa cunfiàntzia.

Acuntessimentos

Ghennàrgiu

1º ghennàrgiu:
- Su Portugallu incumentzat su turnu suo de presidèntzia de s'Unione Europea.
- Incumentzat sa valididade de da zona de iscàmbiu lìberu de su continente africanu (AFCFTA).
- Cuba unìficat su sistema monetàriu suo a pustis de 27 annos: sa moneda ufitziale est su peso cubanu.
4 ghennàrgiu: sa làcana intre Qatar e Aràbia Saudita est torrada a abèrrere a pustis de sa fine de sa crisi diplomàtica cun is monarchias de su Golfu.

Sighit...

Cabudianos: Mole, Talassemia, Morti de George Floyd, Sardigna megalìtica

Vista de sa punta e de su chiostru de sa Catedrale de Salisbury, in sa tzitade de Salisbury, Wiltshire, Inghilterra. Sa crèsia, una catedrale anglicana, est unu de sos esèmpios printzipales de architetura inglesa antiga e l'ant cunsagrada in su 1258. Sa punta sua de 123 m est sa prus arta de su Regnu Unidu.

Noas

29 maju 2021: sc.wiki arribat a 7000 boghes
27 martzu 2020: sc.wiki arribat a 6500 boghes
30 maju 2019: sc.wiki arribat a 6000 boghes
12 freàrgiu 2019: L2212 e ‎Dk1919 Franking sunt istados elègidos pro su ruolu de amministradores; como sos amministradores sunt 3.
13 trìulas: sc.wiki arribat a 5500 boghes
15 ghennàrgiu: sc.wiki arribat a 4600 boghes