Pàgina printzipale

Benènnidos a sa Wikipedia

in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

04:48 CET – Lunis,
8 de Martzu de su 2021.
6,913 artìculos in sardu.

Agiuda·nos

Intra Benènnidu Su Tzilleri
Tutorial Is chimbe pilastros
Preguntas frecuentes Agiudu Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca

Ìndighe de is categorias Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu Totus is artìculos
Portales temàticos Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?

Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

pro iscrìere cun is règulas LSC (custu si podet fintzas installare in Firefox)
pro iscrìere in totus is àteras variedades

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda e su materiale didàticu pro sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu de custu mese

càmbia

Richard Stallman

Richard Stallman in su 2014

Richard Matthew Stallman (New York, 16 martzu 1953) est unu programmadore, informàticu e ativista istadunidensu.

Est unu de sos esponentes printzipales de su movimentu de sa programmera lìbera. In su cabudanni de su 1983 at incumentzadu su progetu GNU cun s'intentu de creare unu sistema operativu pretzisu a Unix, ma assentadu in manera intrea de programma lìberu: de custu at pigadu vida su movimentu de su programma lìberu. In su santugaine de su 1985 at fundadu sa Free Software Foundation (FSF). Pioniere de su cuntzetu de copyleft, in su 1989 at creadu sa GNU Generale Public License, una de is lissèntzias lìberas prus difùndidas.

Orìgine e formatzione

Stallman est nàschidu dae Daniel Stallman e Alice Lippman in su 1953 in New York. Sa prima esperièntzia sua cun sos elaboradores est istada in s'IBM New York Scientific Center: Stallman at passadu s'istiu a pustis de su diploma de iscola superiora iscriende su primu programma suo, unu protzessore pro su limbàgiu de programmatzione PL/I in s'IBM 360. In custu perìodu, Stallman est istadu fintzas un'assistente de laboratòriu voluntàriu in su dipartimentu de biologia a sa Rockefeller University.

Sa carriera acadèmica

Mancari si esseret indiritzende a una carriera de matemàticu o fìsicu, su professore suo a sa Rockefeller at pensadu chi diat àere tentu unu benidore comente a biòlogu. In su làmpadas de su 1971 a su primu annu de istudiante a s'universidade de Harvard, Stallman est essidu programmadore a su laboratòriu de Abistesa artifitziale de su MIT. Inoghe at fatu parte de sa comunidade de sos hacker, ue fiat connotu cun sa sigla "rms" (in sa prima editzione de su ditzionàriu de s'Hacker at iscritu: Richard Stallman est solu su nùmene meu mondanu; tue mi podes nàrrere "rms").

Sighit...

Cabudianos: Sardigna prenuràgica, S'asïenda de is béstias, Montologia, Genotzìdiu culturale de sos Uiguros

Figura de sa chida

Superfìtzie astrada de su lagu Baikal a curtzu de s'Ìsula de Olkhon, in s'Oblast de Irkutsk, in Rùssia.

Noas

27 martzu 2020: sc.wiki arribat a 6500 boghes
30 maju 2019: sc.wiki arribat a 6000 boghes
12 freàrgiu 2019: L2212 e ‎Dk1919 Franking sunt istados elègidos pro su ruolu de amministradores; como sos amministradores sunt 3.
13 trìulas: sc.wiki arribat a 5500 boghes
15 ghennàrgiu: sc.wiki arribat a 4600 boghes
21 cabudanni: sc.wiki arribat a 4100 boghes