Pàgina printzipale

Benènnidos a sa Wikipedia

in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

07:18 CET – Giòvia,
25 de Santandria de su 2021.
7,137 artìculos in sardu.

Agiuda·nos

Intra Benènnidu Su Tzilleri
Tutorial Is chimbe pilastros
Preguntas fitianas Agiudu Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca

Ìndighe de is categorias Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu Totus is artìculos
Portales temàticos Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?

Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

pro iscrìere cun is règulas LSC (custu si podet fintzas installare in Firefox)
pro iscrìere in totus is àteras variedades

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda e su materiale didàticu pro sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu de custu mese

càmbia

Talassemia

Mustra de sàmbene de unu patziente cun δ e β Talassemia

Sa talassemia est una maladia genètica ereditària chi si manifestat cun anemia crònica (valores minores de 11 g/dl), dèpida a sa mèngua de emoglobina α o β, proteina chi leat s'ossìgenu in su sàmbene Si caraterizat in sa clìnica pro emolisi, isplenomegalia, epatomegalia, ispaniadura de su cumpartimentu moeddosu in s'ossu e subracàrrigu de ferru secundàrios a difetos in s'eritropojesi.

Su nùmine derivat de su gregu, sende chi sa prima variedade connota fiat sa mediterrànea. Su faeddu est nàschidu pro inditare sa caraterìstica de sa maladia de s'agatare prus isparghinada in is chi bivent in logos benatzosos, infestados dae sa malària. Thálassa (in gregu θάλασσα), cheret nàrrere mare.

Epidemiologia

Sa talassemia est meda ispaniada in totu is zonas mediterraneas de s'Àfrica de Norte, s'Ispagna meridionale, sa Grètzia, s'Oriente Mèdiu e s'Itàlia, susetotus in su Polèsine e in Sardigna, ma fintzas in Sitzìlia e in totu is zonas de costera de su sud. Si càrculat ca s'1,5% de sa populatzione mundiale siat portadore di β-talassemia, is malaidos sunt tzirca 400.000 e cada annu nàschent unos 60.000 malàidos noos.

In Sardigna in particulare, chi est sa regione cun is prus artas prevalèntzias de su Mediterràneu, sa maladia s'agatat ispaniada de paris manera in totu sa populatzione, cun frecuèntzia mèdia intre su 11-12,9%, prus arta in sa zona de s'aristanesu (17%) e in sa de Casteddu (13%), chi sunt de su restu is logos cun prus cuntzentratzione arta paules de s'ìsula.

Sighit...

Cabudianos: Morti de George Floyd, Sardigna megalìtica, Saint-Pierre e Miquelon, Cien años de soledad

Figura de sa chida

Àrbores in colores de atòngiu e unu de sos pontigheddos biancos in su tretu otzidentale de su Großer Weiher (Istàngiu mannu) in sos giardinos de su Palatzu de Schwetzingen, Germània.

Noas

29 maju 2021: sc.wiki arribat a 7000 boghes
27 martzu 2020: sc.wiki arribat a 6500 boghes
30 maju 2019: sc.wiki arribat a 6000 boghes
12 freàrgiu 2019: L2212 e ‎Dk1919 Franking sunt istados elègidos pro su ruolu de amministradores; como sos amministradores sunt 3.
13 trìulas: sc.wiki arribat a 5500 boghes
15 ghennàrgiu: sc.wiki arribat a 4600 boghes