Pàgina printzipale

Benènnidos a sa Wikipedia

in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

23:07 CET – Martis,
15 de Santugaine de su 2019.
6,057 artìculos in sardu.

Agiuda·nos

Intra Benènnidu Su Tzilleri
Tutorial Is chimbe pilastros
Preguntas frecuentes Agiudu

Chirca

Ìndighe de is categorias Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu Totus is artìculos
Portales temàticos Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?

Iscrie in sardu

Si boles, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

Artìculu de custu mese

càmbia

Mercùriu (praneta)

Mercùriu

Mercùriu est su praneta prus piticu e prus acanta a su Soli de su Sistema Solari. Est unu praneta terrestri con un periodu orbitali de 88 dies terrestras. Tenit s'ecentricidadi de s'orbita prus manna intra is pranetas de su Sistema Solari: s'afèliu de s'òrbita sua est a 0.466 UA e su perièliu a 0.307 UA. Sa rodatzioni de cosa sua est parallela a sa rivolutzioni a ingiru de su Soli, e est in resonàntzia cun issa 3:2, est a nai chi Mercùriu fait tres girus apetus is isteddus fissus donnia tres òrbitas a ingìriu a su Soli.

Tenit unu volumi de 0.056 de su volumi terrestri e una massa chi est su su 5,5% de sa de sa Terra. Tenit unu campu magnèticu. Atmosfera praticamenti non ndi tenit. Est su praneta a innui sa temperadura de sa superfitzi càmbiat de prus, passendi dae is -173°C de su noti a is 427°C de sa die.

Cummenti Vènere est prus acanta a su Soli de sa Terra, duncas podit essi bidu sceti a s'obrèsciu o a su scurigadroxu. Est su praneta terrestri prus pagu studiau poita is manovras orbitalis po ndi mandai una sonda funt dificilis meda.

Su nomini Mercùriu benit de su deus romanu Mercurius e donat puru su nomini a sa die de sa cida Merculis.

Sighit...

Cabudianos: Elio e le Storie Tese, Antine Nivola, Ses Natzionis, Batalla de Lutocisterna

Figura de sa chida

Coladòrgiu in su muru, connotu comente "Ghenna de sa luna", in su giardinu tzinesu "Su regnu cuadu de sos Ming", chi s'agatat in intro de su giardinu botànicu de Haren (Groninga) in sos Paisos Bàscios.

Noas

30 maju 2019: sc.wiki arribat a 6000 boghes
12 freàrgiu 2019: L2212 e ‎Dk1919 Franking sunt istados elègidos pro su ruolu de amministradores; como sos amministradores sunt 3.
13 trìulas: sc.wiki arribat a 5500 boghes
15 ghennàrgiu: sc.wiki arribat a 4600 boghes
21 cabudanni: sc.wiki arribat a 4100 boghes
4 cabudanni: sc.wiki arribat a 4000 boghes