Pàgina printzipale

Benènnidos a sa Wikipedia

in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

12:06 CET – Domìniga,
2 de Austu de su 2020.
6,669 artìculos in sardu.

Agiuda·nos

Intra Benènnidu Su Tzilleri
Tutorial Is chimbe pilastros
Preguntas frecuentes Agiudu Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca

Ìndighe de is categorias Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu Totus is artìculos
Portales temàticos Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?

Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu de custu mese

càmbia

Sardigna e Còrsica

Posidura de sa provìntzia in sa mapa de s'Impèriu

Sardigna e Còrsica (in latinu: Sardinia et Corsica) est istada una provìntzia romana de edade republicana e imperiale. Sa Sardigna fiat intrada in su ròdiu de influèntzia romana dae su 238 a.C. Sa Còrsica duos annos prus a tardu e ambas bi fiant abarradas fintzas a s'invasione de sos Vàndalos de su 456. Roma aiat ocupadu sa Sardigna in su s'iscuta de tempus intre sa prima e sa segunda gherra pùnica. Giai in sos primos annos de su cunflitu mannu, pretzisamente in su 259 a.C., s'esèrtzitu romanu aiat intentadu sa conchista de s'ìsula, lompende·nche dae Còrsica, ma su cònsule Lùtziu Cornèliu Iscipione, a pustis de àere pigadu possessu de Terranoa, si fiat dèpidu retirare.

Istatutu

Sardigna (in gregu Σαρδώ, Sardò) e Còrsica (Κύρνος, Kýrnos),Istrabone, Geografia, V, 2,7.</ref> fiant istadas annessionadas in su 238 e in su 237, sutraende·ddas a sa dominatzione pùnica. Sos relatos bonos chi intercurriant intre sas populatziones locales e sos Cartaginesos, contrapostos a unu regìmene de conchista intradu dae sos Romanos, aiant determinadu una sèrie de avolotos (in Sardigna in sos annos 236-231 a.C., 216 a.C., 187-177 a.C., 126 a.C. e 122 a.C.; in Còrsica in sos annos 234-231 a.C., 201 a.C., 172 a.C., 163 a.C., 111 a.C.) e unu apaghiamentu incumpletu in piessignu de sas tribùs de s'internu, cun atziones sighidas, cunsideradas brigantàgiu dae sos Romanos.

Sa provìntzia intrea fiat guvernada dae unu pretore (atestadu partende dae su 227 a.C.), cun cabulogu a primìtziu in Nora e a sighire in Càrales (Casteddu), in Sardigna.

Cun probabilidade totu su territòriu de Sardigna fiat istadu cunsideradu ager publicus populi Romanos e sutapostu a s'esatzione de una decenia, a chi si podiant agiùnghere unas àteras rechisitziones e si pensat chi a unu regìmene pròpiu fiat istada sutaposta fintzas sa Còrsica. De unu tzertu importu fiat sa produtzione de trigu de Sardigna mentras unas àteras esportatziones fiant costituidas dae s'ortigu e de produtos de su pastoriu e de sas salinas. Sa propiedade de terras aiat mantentu in Sardigna su caràtere de latifundu, giai impostu suta de sa dominatzione pùnica.

Sighit...

Cabudianos: Marianna Bussalai, Margherita Hack, World Wide Web, Sa die de sa Sardigna

Figura de sa chida

Ventana de sos màrtires, bidriera in su passaditzu de sud de sa navada de sa Sea de Friburgu de Brisgovia, Baden-Württemberg, Germània. Mastru anònimu, pagu prus o mancu su 1270–80; cumprida dae Fritz Geiges, a curtzu a su 1922.

Noas

27 martzu 2020: sc.wiki arribat a 6500 boghes
30 maju 2019: sc.wiki arribat a 6000 boghes
12 freàrgiu 2019: L2212 e ‎Dk1919 Franking sunt istados elègidos pro su ruolu de amministradores; como sos amministradores sunt 3.
13 trìulas: sc.wiki arribat a 5500 boghes
15 ghennàrgiu: sc.wiki arribat a 4600 boghes
21 cabudanni: sc.wiki arribat a 4100 boghes