Pàgina printzipale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Benènnidos a sa Wikipedia
in limba sarda,
s'entziclopedia a cuntènnidu lìberu chi totus podent acontzare.

12:06 CET – Domìniga,
2 de Austu de su 2020.
6,669 artìculos in sardu.

Comunidade   Agiuda·nos

Intra · Benènnidu · Su Tzilleri
Tutorial · Is chimbe pilastros
Preguntas frecuentes · Agiudu · Cheres pònnere Wikipedia in su situ tuo?

Chirca   Chirca

Ìndighe de is categorias · Totus is categorias
Ìndighe alfabèticu · Totus is artìculos
Portales temàticos · Pàginas noas

Not Sardinian? Sc-0?
Wikibar2.png

Sardinia Iscrie in sardu

Si cheres, inserta puru sas èntulas pro inditare sa moda ortogràfica chi impreas pro iscrìere.

Su curretore ortogràficu in lìnia ti podet agiudare:

Podes fintzas impreare sos ditzionàrios de sa limba sarda chi si podent agatare in ìnternet.

Artìculu

Artìculu Artìculu de custu mese

Sardigna e Còrsica
Posidura de sa provìntzia in sa mapa de s'Impèriu

Sardigna e Còrsica (in latinu: Sardinia et Corsica) est istada una provìntzia romana de edade republicana e imperiale. Sa Sardigna fiat intrada in su ròdiu de influèntzia romana dae su 238 a.C. Sa Còrsica duos annos prus a tardu e ambas bi fiant abarradas fintzas a s'invasione de sos Vàndalos de su 456. Roma aiat ocupadu sa Sardigna in su s'iscuta de tempus intre sa prima e sa segunda gherra pùnica. Giai in sos primos annos de su cunflitu mannu, pretzisamente in su 259 a.C., s'esèrtzitu romanu aiat intentadu sa conchista de s'ìsula, lompende·nche dae Còrsica, ma su cònsule Lùtziu Cornèliu Iscipione, a pustis de àere pigadu possessu de Terranoa, si fiat dèpidu retirare.

Istatutu

Sardigna (in gregu Σαρδώ, Sardò) e Còrsica (Κύρνος, Kýrnos),Istrabone, Geografia, V, 2,7.</ref> fiant istadas annessionadas in su 238 e in su 237, sutraende·ddas a sa dominatzione pùnica. Sos relatos bonos chi intercurriant intre sas populatziones locales e sos Cartaginesos, contrapostos a unu regìmene de conchista intradu dae sos Romanos, aiant determinadu una sèrie de avolotos (in Sardigna in sos annos 236-231 a.C., 216 a.C., 187-177 a.C., 126 a.C. e 122 a.C.; in Còrsica in sos annos 234-231 a.C., 201 a.C., 172 a.C., 163 a.C., 111 a.C.) e unu apaghiamentu incumpletu in piessignu de sas tribùs de s'internu, cun atziones sighidas, cunsideradas brigantàgiu dae sos Romanos.

Sa provìntzia intrea fiat guvernada dae unu pretore (atestadu partende dae su 227 a.C.), cun cabulogu a primìtziu in Nora e a sighire in Càrales (Casteddu), in Sardigna.

Cun probabilidade totu su territòriu de Sardigna fiat istadu cunsideradu ager publicus populi Romanos e sutapostu a s'esatzione de una decenia, a chi si podiant agiùnghere unas àteras rechisitziones e si pensat chi a unu regìmene pròpiu fiat istada sutaposta fintzas sa Còrsica. De unu tzertu importu fiat sa produtzione de trigu de Sardigna mentras unas àteras esportatziones fiant costituidas dae s'ortigu e de produtos de su pastoriu e de sas salinas. Sa propiedade de terras aiat mantentu in Sardigna su caràtere de latifundu, giai impostu suta de sa dominatzione pùnica.

Fugura chida

Figura de sa chida Figura de sa chida

Ventana de sos màrtires, bidriera in su passaditzu de sud de sa navada de sa Sea de Friburgu de Brisgovia, Baden-Württemberg, Germània.
Ventana de sos màrtires, bidriera in su passaditzu de sud de sa navada de sa Sea de Friburgu de Brisgovia, Baden-Württemberg, Germània. Mastru anònimu, pagu prus o mancu su 1270–80; cumprida dae Fritz Geiges, a curtzu a su 1922.
Noas

Noas Noas


Provèrbiu

Dìciu Narat su dìciu

« Deus s'at donau is stampus po no sciopai in fiancus »

Europa Sardigna e Europa

Sardigna · Limba sarda · Regione Autònoma · Provìntzias · Itàlia · Europa

Sièntzias Iscièntzias naturales e formales

Ambiente · Biologia · Botànica · Chìmica · Fìsica · Geografia · Matemàtica

Sièntzias sotziales Iscièntzias sotziales

Antropologia · Archeologia · Economia · Educatzione · Famìlia · Filosofia · Istòria · Deretu · Limbas e Linguìstica · Polìtica · Psicologia · Religione · Sotziologia

Exquisite-home-mdk.png Iscièntzias aplicadas e indùstria

Aerospàtziu · Agricultura · Architetura · Comunicatzione · Eletrònica · Indùstria · Informàtica · Ìnternet · Ingenieria · Management · Meighina · Tecnologia · Telecomunicatzione · Trasportu

Artes Artes

Arte · Artes aplicadas · Artes visivas · Fumetos · Bellas artes · Tzìnema · Cultura populare · Ballu · Mèdia · Mùsica · Fotografia

Bida Bida e bibu

Camàndulas · Coghina · Giardinàgiu · Giogos · Isport · Nutritzione · Sanidade · Sessualidade · Televisione · Turismu

wiki Àteros

Categoria printzipale · Totu sas categorias · A pitzu de Wikipedia · Su Tzilleri (tzentru de sa comunidade) · Agiudu

Edit-copy purple.svg Progetos frades

Meta-Wiki
Commons
Wikitzionàriu
Wikispecies
Wikisource

Àteras limbas

Editziones de Wikipedia cun prus de 300.000 artìculos:

Deutsch (tedescu)English (ingresu)Español (ispagnolu)Français (frantzesu)Italiano (italianu)日本語 (giaponesu)Nederlands (olandesu)Polski (polacu)Português (portughesu)Русский (russu)Svenska (svedesu)

Editziones de Wikipedia cun prus de 100.000 artìculos:

Català (cadelanu)Česky (tzecu)EsperantoDansk (danesu)Magyar (hùngaru)Bokmål (noruego)Suomi (finlandesu)Română (romunu)Slovenčina (slovacu)Türkçe (turcu)Українська (ucranianu)中文 (tzinesu)

Editziones de Wikipedia cun prus de 50.000 artìculos:

العربية (àrabu)Български (bùlgaru)Eesti (estòniu)עברית (ebreo)Hrvatski (croatu)Bahasa Indonesia (indonesio)한국어 (coreanu)Lietuvių (lituanu)Slovenščina (islovenu)Српски (serbu)Tiếng Việt (vietnamita)