Arte

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Allegoria de s'arte (1690-1694), de Sebastiano Ricci.
Supra: Autoritratu de Vincent andant Gogh. Un'istàtua chokwe. A bassu: Leone Shisa giaponesu. Sa nàschida de Vènere (detàlliu) de Sandro Botticelli.

S'arte est su protzessu o su produtu deliberadu dae s'organizatzione de sos elementos in nd'una forma chi mutit sos sensos e sas emotziones. Sègudat un'ampra variedade de atividades umanas, de creatziones e de maneras de s'espressare, de campos comente sa mùsica, sa fotografia, sa literadura, su tzìnema, s'iscultura e sa pintura. Su significu de s'arte est esploradu intro s'estètica, un'ala de sa filosofia. Si creet chi pro sos primos Homo sapiens s'arte at tentu una funtzione rituale, màgica, religiosa; custa funtzione, però, at isvilupadu achirinde unu cumponente estèticu e una funtzione sotziale, pedagògica, mercantile o semplitzemente ornamentale.

Segundu sa traditzione, su cuntzetu de arte est istadu utilizadu pro si refèrrere a cale·si·siat abilidade o maestria. Custa cuntzetzione est cambiada durante su perìodu romànticu, cando s'arte est arribada a èssere bista comente "una facultade ispetziale de sa mente umana pro èssere classificada chirru a sa religione e s'iscièntzia".

S'arte s'istudat in diversas disciplinas. S'arte, intèndida comente a manifestatzione de s'atividade umana, est umbrosa de èssere istudada e analizada, intre àteros, dae sa prospetiva filosòfica –pro esempru, comente s'arrèjonu de s'èssere umanu interpretat sos apretos sensoriales chi retzit–, psicològica –sos diversos protzessos mentales e culturales chi s'agatant in gènesi sua–, o sotziològica –s'arte comente a produtu de sa sotziedade umana e analizende sos diversos cumponentes sotziales. Ma sa prus difùndida est sa prospetiva istòrica chi s'istudat dae s'istòria de s'arte.

Sa natura de s'arte est istada descrita dae Richard Wollheim comente «unu de sos prus difìtziles de sos problemas traditzionales de sa cultura umana»". L'at definidu comente unu veìculu pro s'espressione o sa comunicatzione de emotziones e ideas, unu mèdiu pro esplorare elementos formales e comente a mimesi o rapresentatzione. Lleó Tolstoj identificaiat s'arte comente un'usu de mèdios indiretos ca una persone podet comunicare cun una àtera. Benedetto Croce e Robin George Collingwood defensant sa bisione idealista chi s'arte espressa emotziones e chi s'òpera de arte, in sustàntzia, esistet in sa mente de su creadore. Sa teoria de s'arte comente a forma tenet sas raighinas suas in sa filosofia de Immanuel Kant e est istada disvilupada durante su de XX sèculos dae Roger Eliot Fry e Clive Bellu. S'arte comente a mimesi o rapresentatzione tenet raighinas fungundas in sa filosofia de Aristòtele. Prus retzentamente, sos pensadores influentzados dae Martin Heidegger ant interpretadu s'arte comente su mèdiu pro su cale una comunidade disvilupat  unu mèdiu pro s'espressione e s'interpretatzione.