Aristòtele
Articulu in logudoresu
Aristotele (in gregu antigu: Ἀριστοτέλης, Aristotélēs) (Stagira, 17 làmpadas 384 a. C.- Calcide, 7 martzu 322 a. C.) est istadu unu filòsofu, lògicu, e iscientìficu de sa Greghia Antiga. Sas bideas suas an influentzadu s'istòria intelletuale de su Otzidente pro pius de dua miza annos.
Aristotele at iscritu 200 tratados —de sos cales esistint oe petzi 31— a propòsitu de una enorme variedade de temas, comente sa lògica, sa metafìsica, sa filosofia de sa iscièntzia, s'ètica, sa filosofia polìtica, s'estètica, sa retòrica, sa fìsica, s'astronomia e sa biologia. Aristòtele at trasformadu medas, si non totus, sas àreas de sa connoschentzia chi at contivizadu. Est cunsideradu su babbu de sa lògica e de sa biologia.
Intre medas àteras contributziones, Aristòtele at formuladu sa teoria de sa generatzione ispontànea, su printzìpiu de non contraditzione, sas notziones de categoria, sustàntzia, acto, potèntzia, etc.
