Grèghia Antiga

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su mundu gregu a cara de su 550 a.C.

Cun su trèmene Grètzia antiga o fintzas Grèghia antiga s'identìficat sa tziviltade chi si fiat isvilupada in sa Grèghia continentale, in Albania, in sas ìsulas de su Mare Egeu, in sas costeras de su Mare Nieddu e de sa Turchia otzidentale, in Sitzìlia, in sas zonas de costera de s'Itàlia Meridionale (complessivamente denominadas a pustis Manna Grèghia), in Nordàfrica, in Còrsica, in sas costeras orientales de Ispagna e sas meridionales de sa Frantza.

Sa cultura grega, mancari sa cunformatzione geogràfica de su continente favoriat s'iscera de plùrimas unidades polìticas indipendentes (sas poleis), est istada unu fenòmenu omogèneu, chi at interessadu totu sas gentes ellènicas, acomunadas dae sa matessi limba. Sa cultura grega atibiaiat meda importu a su chirca de connoschèntzia e de sa beridade. Pro sos gregos s'acostare a sa beridade sinnificaiat s'acostare a sa divinidade; duncas atibiaiant unu valore casi religiosu a su connoschimentu e a sas sièntzias. In custu cuntestu sos antigos gregos aiant intuidu s'importu de sa matemàtica in sa chirca de unu connoschimentu prus pròssimu a sa beridade. Custu diat ispricare comente sa tziviltade grega siat resissida, in su giru de pagos sèculos e cun una populatzione limitada in nùmeru, a imbàtere notèvoles traguardos in sa filosofia, in sa matemàtica e in sas sièntzias.