Edade antiga

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'Isfinge cun a palas sa piràmide de Chèope, in Egitu
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu
Edade de su ràmene - Edade de su brunzu
Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu
Tziviltade de sa badde de s'Indus
Tziviltade nuraghesa
Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos
Antighidade clàssica
(Gregos, Romanos)

Cina antiga - Ìndia antiga

Edade mèdia
Arta edade mèdia
Bàscia edade mèdia
Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones
Rinaschimentu
Barocu - Illuminismu
Rivolutzione frantzesa
Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale
Segunda Gherra Mundiale
Gherra frida

Istòria de su tempus presente


v  d  e

S'edade antiga est unu perìodu traditzionale, meda impitadu in sa periodizatzione de s'istòria umana, definidu dae s'artziada e de s'isvilupu de is primas tzivilizatziones chi ant tentu iscriidura, naradas pro custu tziviltades antigas. Traditzionalmente est istadu su perìodu de inghitzu de s'istòria propiamente narada, comintzada cun s'imbentu de s'iscriidura, pretzèdida de sa preistòria. Segundu unos cantos ischemas de classificatzione esistet una tapa narada protoistòria, intre sa preistòria e s'edade antiga, definida dae s'artziada de is primas tzivilitades chentza de iscriidura.

Durante s'edade antiga fiant nàschidas e si fiant isvilupadas chentos de tziviltades de importu manni in totu is continentis, medas de chi aiant ingenneradu produtos, istitutziones, connoschèntzias e balore chi galu oe in die s'agatant presentes in s'atualidade, dae sos Sumeros ( su de 4 millèniu a.C.) e s'Antigu Egitu, passende pro is tziviltades vèdicas in Ìndia, sa Tzina Antiga, is Gregos e Romanos, s'impèriu achemènide in Pèrsia, s'impèriu Khmer in Indotzina e medas àteros.

In su cursu de s'Edade Antiga fiant pesadas tzitades e fiat abiadu su protzessu de urbanizatzione, s'Istadu, su deretu e sa lege, comente fintzas religiones mannas comente su buddismu e su giudeu-cristianèsimu.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]