Neolìticu

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia

Limba Sarda Comuna

. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

Istòria universale

Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu Edade de su ràmene - Edade de su brunzu Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu Tziviltade de sa badde de s'Indus Tziviltade nuraghesa Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos Antighidade clàssica (Gregos, Romanos) Tzina antiga - Ìndia antiga
Edade mèdia
Edade Mèdia Arta Edade Mèdia Tzentrale Edade Mèdia Bàscia Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones Rinaschimentu Barocu - Illuminismu Rivolutzione frantzesa Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale Segunda Gherra Mundiale Gherra frida Istòria de su tempus presente
v • d • e

Su neolìticu (de su gregu νέος, néos, "nou", e λίθος, líthos, "pedra") est unu perìodu de sa preistòria in su cale ant tentu logu annoaduras de manna trascendèntzia: is èsseres umanos iscoberint sa massaria e su pesadiu, e si faghent sedentàrios, protzessu connotu che rivolutzione neolìtica.

Custu tèrmine est istadu propostu in su 1865 dae s'istòricu John Lubbock.^[1] Su nùmene faghet riferimentu a sa tècnica noa de traballare sos trastos de pedra, non petzi bàtidos, si nono puru allisiados. De totu manera, s'essentziale in custu perìodu non sunt is trastos, si nono sos càmbios econòmicos produidos, comente sa cumpàssida de su sobradu de produtzione, e sas cunsighèntzias sotziales.

S'ispaniadura in Europa de sa cultura neolìtica chi si fiat isvilupada in s'Oriente Mèdiu, e in piessignu su coladòrgiu dae s'economia de cassa e regorta a sa pràtica de s'agricultura e de s'allevamentu, sunt acontèssidos cun modalidades e tempos totora cuntierrados.

Culturas neolìticas caras a su 3500 a.Cː

Vere Gordon Childe aiat ipotizadu giai in is annos binti chi sas comunidades autòctonas de cassadores e boddidores de sas culturas mesolìticas europeas, fiant istadas in parte remplasadas dae comunidades de massajos migradas prus a norte dae s'Oriente Mèdiu, cun unu protzessu duradu pro prus ingènneros. Una prima currentada migratòria diat àere sighidu sa bia continentale a longu de sa penìsula balcànica e de su cursu de su Danùbiu, mentras un'àtera, in pagu prus tarda, si diat èssere difùndida pro mèdiu de sa navigatzione marìtima a longu de sas costas de su mare Mediterràneu dae s'estu cara a s'ovest.

S'afirmadura de sas tècnicas de cultivu e allevamentu at protzedidu pro bia continentale in antis de totu a longu de diretoras chi rugraiant terrenos favoràbiles in piessignu, comente cuddos formados pro depòsitu de prùnios batidos dae su bentu (loess) in s'Europa tzentrale. Aiat sighidu su cursu de mannas bias fluviales, comente a su Danùbiu, e aiat tentu sutzessu in is baddes iscampiadas de sos Balcanos e de sa Grètzia orientale, cun ierros fritos e proinosos e cun istios longos, ambiente ideale pro su pastoriu e sa tramudàntzia; fiat penetradu imbetzes cun dificultade in is padentes fridas de su Nord-Europa e in is regiones postas a sos oros de sa cadena alpina.