Jump to content

Edade de su Ràmene

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Ispaniadura de su ràmene nadiu durante su calcolìticu
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu
Edade de su ràmene - Edade de su brunzu
Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu
Tziviltade de sa badde de s'Indus
Tziviltade nuraghesa
Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos
Antighidade clàssica
(Gregos, Romanos)

Tzina antiga - Ìndia antiga

Edade mèdia
Edade Mèdia Arta
Edade Mèdia Tzentrale
Edade Mèdia Bàscia
Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones
Rinaschimentu
Barocu - Illuminismu
Rivolutzione frantzesa
Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale
Segunda Gherra Mundiale
Gherra frida

Istòria de su tempus presente


v  d  e

Sa Edade de su ràmene, inditada fintzas cun is tèrmines Eneolìticu, Calcolìticu o Cuprolìticu, est unu perìodu de sa Preistòria cunsideradu che a sa tapa de transitzione intre de sas indùstrias lìticas de su Neolìticu (edade de sa pedra allisiada) e sa metallurgia naschende de s'Edade de su brunzu.[1]

In custa època sos metallos comente de oro, prata e ràmene sunt impreados in su cuadru de un'artesania segundària, mentras sa parte essentziale de sos trastos abarrat de pedra o de ossu, ricavados cun is giai nòdidas artes de s'ischerdadura e de sa allisiadura.

Sa literadura sientìfica europea a s'ispissu èvitat su tèrmine "Calcolìticu", preferende "Edade de su ràmene", mentras is archeòlogos de su Oriente Mèdiu dda impreant in manera abituale. S'Edade de su ràmene in s'Oriente Mèdiu antigu, in su Càucasu e in is territòrios indianos incumentzat a s'acabu de su de 5 millènnios a.C.[2]

A diferèntzia de sa de su brunzu e de su ferru, s'usu de su ràmene paret ca apat coesistidu pro unu longu perìodu cun su de sa pedra, chentza de annànghere istrovòllios sotzio-econòmicos mannos in is tziviltades chi ddu connoschiant. Is agatamentos archeològicos atestant annotamala ca s'usu de su ràmene pertocat culturas cuntemporàneas e acostagiadas is unas cun is àteras chi ddu disconnoschiant e cun unas àteras ancoras chi giai possediant su brunzu.

Custu iscassu pesu de s'usu de su ràmene in is culturas preistòricas si depet cun probabilidade ispricare cun is dificultades e sos benefìtzios iscassos de custa tècnica noa. Su ràmene faghet a du boddire a s'istadu naturale (ràmene nadiu) in cantidades modestas e su minerale depet èssere marteddadu in antis de ddu fùndere a unos 1000 °C. Sa produtzione est duncas casuale a cunfrontu cun s'indùstria litica e pertocat printzipalmente cantos de mannàrias modestas, mentras is produtziones lìticas sunt generalmente prus rafinadas.

In Europa otzidentale s'ispaniadura de inghitzu de un'artesania in ràmene, partende dae sa metade de su de 5 millènnios a.C. diat pòdere èssere acontèssida partende dae sas regiones de s'Egeu gràtzias a una bia cumertziale danubiana, ma paret comente si siat chi èsseret meda limitada. In sa costa atlàntica sa prus importante produtzione metàllica, paret chi èsseret sa de s'oro, fintzas a s'intrada de su brunzu chi signat su cumintzu a berus de su Edade de sos metallos.

Intre de sas caraterìsticas de sas culturas calcolìticas europeas si reconnoschent:

  • Sa tècnica litica de su "retocu a pressione", chi permitiat una finesa chene uguales pro mèdiu de s'ispitzigadura a sighire de escras piticas de materiale;
  • Sa crèschida de sas pràticas agrìculas gràtzias fintzas a s'aradu (su cale impreu est atestadu fintzas in àmbitu rituale in s'àrea megalìtica de Saint-Martin-de-Corléans in Aosta, a ulteriore proa torra de su fundamentale importu de custu trastu in sa vida produtiva);
  • S'afirmadura de diferèntzias sotziales e de rolos de pòdere e controllu, inditziados dae sos datos bènnidos de sos cuntestos funeràrios e de s'iconografia figurativa de sos repertos istudiados.

Intre de sas evidèntzias archeològicas e monumentales printzipales de s'Edade de su Ràmene si fentomant:

  1. (IT) eneolìtico, in Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. URL consultadu su 21 austu 2021.
  2. "Le Muse", De Agostini, Novara, 1965, Vol. IV, pag.353
  3. Oetzi: The 5000 Year Old Murder Case --SOLVED! http://www.mondovista.com/oetzi.html
  4. Ancient axe find suggests Copper Age began earlier than believed[ligàmene interrùmpidu]


Preistòria e Protoistòria de su Mundu Betzu
Edade de sa Pedra Edade de sos Metallos
Paleolìticu Mesolìticu
Epipaleolìticu
Neolìticu Edade de su Ràmene
(franca s'África subsahariana)
Edade de su Brunzu
(franca s'África subsahariana)
Edade de su Ferru
Paleolìticu inferiore Paleolìticu mèdiu Paleolìticu superiore